Jornades de cloenda del projecte Creativitat i coneixement: bases per a una nova competitivitat urbana

Les jornades tindran lloc a la Facultat d'Economia i Empresa.
Les jornades tindran lloc a la Facultat d'Economia i Empresa.
(12/12/2012)

El dijous 13 i el divendres14 de desembre tindran lloc a la Facultat dʼEconomia i Empresa les jornades internacionals de cloenda del projecte Creativitat i coneixement: bases per a una nova competitivitat urbana (CREAURBS). Aquest projecte, finançat pel Ministeri dʼEconomia i Competitivitat, ha analitzat la situació de Barcelona, Bilbao, Madrid i València i les possibilitats dʼaquestes ciutats dʼacollir noves activitats econòmiques basades en la creativitat i el coneixement en el context de crisi actual.

Les jornades tindran lloc a la Facultat d'Economia i Empresa.
Les jornades tindran lloc a la Facultat d'Economia i Empresa.
12/12/2012

El dijous 13 i el divendres14 de desembre tindran lloc a la Facultat dʼEconomia i Empresa les jornades internacionals de cloenda del projecte Creativitat i coneixement: bases per a una nova competitivitat urbana (CREAURBS). Aquest projecte, finançat pel Ministeri dʼEconomia i Competitivitat, ha analitzat la situació de Barcelona, Bilbao, Madrid i València i les possibilitats dʼaquestes ciutats dʼacollir noves activitats econòmiques basades en la creativitat i el coneixement en el context de crisi actual.

Durant les jornades, organitzades pel Grup de Recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana de la UB (CRIT), hi intervindran investigadors de reconegut prestigi, com ara Sako Musterd (Universitat dʼAmsterdam), Ali Madanipour (Universitat de Newcastle), Paul Rausell (Universitat de València) i Marisol García (Universitat de Barcelona). També hi participaran empresaris de sectors creatius o del coneixement i representants de diverses institucions públiques.

 
Entre les conclusions més importants del projecte CREAURBS, sʼafirma que les condicions per crear o estimular regions de coneixement i creatives depenen de la capacitat de les ciutats per mobilitzar els recursos procedents de la seva trajectòria i de la tradició econòmica del territori. Els factors vinculats a la qualitat de vida, com ara lʼoferta de lleure o lʼexistència dʼespais verds, són importants a lʼhora de decidir la localització dʼaquestes activitats creatives o del coneixement, molt més que quan es tracta dʼiniciatives empresarials tradicionals.
 
Dʼaltra banda, en lʼactualitat sorgeixen noves formes dʼinteracció com a alternativa a les relacions empresarials tradicionals, de manera que la cooperació i lʼintercanvi dʼinformació i de coneixement substitueixen la competència clàssica directa. En aquest context, la ciutat apareix com un espai de comunicació i diàleg entre actors públics i privats. També es conclou que la innovació a les institucions públiques és imprescindible per adaptar les polítiques a les necessitats dels sectors creatius i del coneixement.
 
Finalment, en els quatre territoris analitzats sʼha identificat una productivitat baixa, una sobrequalificació de la mà dʼobra i una incapacitat per crear llocs de treball amb un alt valor afegit.