Emilio Gutiérrez Caba, ponent convidat en lʼ11a Tribuna del Cinema Espanyol, que sʼorganitza a la Facultat de Geografia i Història
Emilio Gutiérrez Caba.
Cultura
(14/12/2012)
Emilio Gutiérrez Caba, un dels grans actors de lʼart escènic i cinematogràfic del país, serà el protagonista de lʼ11a Tribuna del Cinema Espanyol, que tindrà lloc a lʼAula Magna de la Facultat de Geografia i Historia de la UB (Montalegre, 6), aquest divendres, 14 de desembre, a les 12 h. Lʼentrada és lliure.
Emilio Gutiérrez Caba.
Cultura
14/12/2012
Emilio Gutiérrez Caba, un dels grans actors de lʼart escènic i cinematogràfic del país, serà el protagonista de lʼ11a Tribuna del Cinema Espanyol, que tindrà lloc a lʼAula Magna de la Facultat de Geografia i Historia de la UB (Montalegre, 6), aquest divendres, 14 de desembre, a les 12 h. Lʼentrada és lliure.
La Tribuna del Cinema Espanyol, que sʼorganitza des del curs acadèmic 2001-2002, és una iniciativa del Centre dʼInvestigacions Film-Història, del Departament dʼHistòria Contemporània de la UB. Es tracta dʼuna plataforma oberta en què es convida un cineasta a parlar de la seva trajectòria artística i a dialogar sobre la seva obra. Al final de lʼacte, el convidat participa en un col·loqui amb el públic assistent. Fins ara, han passat per aquestes tribunes especialitzades els directors José Luis Guerín, David Trueba, José Luis Borau, Josep Maria Forn, José María Nunes i Daniel Benmayor, lʼactriu Assumpta Serna i els productors Julio Fernández, Edmon Roch i Andrés Morte.
Emilio Gutiérrez Caba (Valladolid, 1942) pertany a una família dʼactors famosos. És fill dʼIrene Caba Alba, nebot de Julia Caba Alba i germà dʼIrene Gutiérrez Caba i Julia Gutiérrez Caba. Quan va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres, va començar a actuar en el Teatre Espanyol Universitari (TEU). Va debutar en el teatre amb la companyia de Lili Murati i, en el cinema, amb Como dos gotas de agua (1963), de Luis César Amadori. Però la seva revelació a la pantalla va ser el 1965, amb dues obres mestres del nou cinema espanyol: La caza, de Carlos Saura, i Nueve cartas a Berta, de Basilio Martín Patino. Des de llavors, no ha deixat de treballar a lʼescena i al plató —també a televisió (qui no recorda Gran Reserva!) —, amb interpretacions memorables al cinema, com ara Las bicicletas son para el verano (1983), de Jaime Chávarri; Werther (1986), de Pilar Miró; Un buen hombre (2009), de Juan Martínez Moreno, o Cinco metros cuadrados (2011), de Max Lemcke. Amb El cielo abierto (2000), de Miguel Albadalejo, i La comunidad (2000), dʼÁlex de la Iglesia, va guanyar dos Goya de lʼAcadèmia Espanyola de Cinema.
Actualment, protagonitza al teatre La Villarroel, de Barcelona, juntament amb Eduard Farel·lo, Poder absoluto, un thriller polític trepidant de Roger Peña i Carulla que se submergeix en el món de la corrupció i desemmascara la realitat de la vida pública política.