Notícies

Inici  >  Notícies > Stewart King: «La crispació actual és deguda a una manca d’acceptació...

Stewart King: «La crispació actual és deguda a una manca d’acceptació de la diversitat cultural»

Stewart King és professor d’Estudis Espanyols i Catalans a la Universitat de Monash.

Stewart King és professor d’Estudis Espanyols i Catalans a la Universitat de Monash.

Stewart King va participar al seminari «Negre i femení», organitzat pel Centre Dona i Literatura.

Stewart King va participar al seminari «Negre i femení», organitzat pel Centre Dona i Literatura.

27/02/2012

Entrevistes

Stewart King és professor d’Estudis Espanyols i Catalans a la Universitat de Monash (Melbourne, Austràlia). El 1988 inicia l’estudi de la llengua i la cultura espanyoles i un any més tard viatja a Espanya. És en aquest moment quan, per mitjà d’amics catalans, comença a interessar-se també per la cultura catalana. Gràcies a diversos ajuts dels governs australià i català, estudia a Barcelona fins a l’any 1999, quan torna a Austràlia per exercir com a professor de llengua, cultura i literatura espanyoles, primer a la Universitat de La Trobe (Melbourne) i actualment a la Universitat de Monash.

King, que dedica una bona part de la seva recerca a la identitat cultural i nacional i a la narrativa catalana, al gènere negre i als escriptors catalans en llengua castellana, va participar el 31 de gener en el seminari «Negre i femení», coordinat pel Centre Dona i Literatura de la Facultat de Filologia de la UB. 

 

Identitat catalana en la literatura de Catalunya i literatura popular —en concret, gènere negre— són dues àrees destacades de la seva recerca. Fa temps que treballa en la vinculació entre totes dues. En què consisteix aquesta vinculació i quins en són els trets principals?

La narrativa negra i els altres gèneres populars —tradicionalment tractats com a poc més que una simple «aventura de lladres i serenos» o de pur «entreteniment i divertiment»— tenen una funció important en una cultura minoritària com la catalana, ja que una literatura minoritària —en el sentit del nombre de possibles lectors— que només produeix obres de l’anomenada alta cultura tindrà un impacte molt reduït sobre el desenvolupament cultural de la nació. Això és molt pertinent per a comunitats com la catalana, acostumada a llegir en una altra llengua (la castellana).


Al principi, els escriptors i intel·lectuals catalans veien aquest gènere lúdic principalment com una manera d’animar el públic a llegir en català. Això no obstant, jo mantinc que les fórmules i convencions del gènere, concretament l’exploració i la investigació que fa de la societat contemporània, contribueixen a crear una comunitat lingüística catalana, que ha estat essencial per recuperar una identitat nacional que havia estat reprimida. Aquesta comunitat pren forma a mesura que el lector va seguint els passos del detectiu, o la detectiva, per l’espai sociocultural i lingüístic representat en les novel·les i es va associant amb el personatge. Els lectors són interpel·lats dins el text com a membres de la mateixa comunitat. D’aquesta manera, les novel·les negres catalanes tenen una importància que va més enllà del mer entreteniment.

 

Tant si són escrites en català com en castellà?


El cas de la novel·la negra d’expressió castellana que es fa a Catalunya és més complex. Aquestes novel·les també reflexionen moltes vegades sobre la identitat. La sèrie Carvalho, de Manuel Vázquez Montalbán, per exemple, fa servir un castellà perifèric, la variant del castellà que es parla a Barcelona, i fa referència a la història recent de Catalunya per articular la diferència cultural catalana, cosa que posa en dubte una identitat homogènia espanyola en novel·les escrites en espanyol. En aquest cas, s’ha de mirar més enllà de la clàssica igualtat llengua catalana - cultura catalana. Però no totes les novel·les negres en castellà que es fan a Catalunya, sobretot de Barcelona, fan això. N’hi ha unes que, més aviat, deneguen aquesta diferència.

 

Com s’arriba, des d’una perspectiva anglosaxona, i en un món globalitzat com l’actual, a interessar-se per una llengua i una cultura minoritàries?

 

Crec que la globalització ajuda a fomentar l’interès per llengües i cultures minoritàries com la catalana. La globalització s’associa generalment amb l’americanització i hi ha moltes cultures i llengües que són minoritàries si les comparem amb la cultura nord-americana. Això crea una situació en la qual moltes cultures se senten amenaçades per la globalització i intenten cercar maneres d’enfortir-se i destacar les diferències.


Crec que a causa de la globalització la gent està molt interessada a trobar experiències diguem-ne no globalitzades, i cerca altres societats i cultures. En el meu cas, l’interès per la cultura i la llengua catalanes es va despertar mitjançant amics catalans, lectures de literatura catalana traduïdes a l’anglès (poemes de Salvador Espriu, Tirant lo Blanc i Bearn o la sala de les nines). A més a més, m’interessava la història de Catalunya sota el franquisme. També, ho admeto, hi havia un cert exotisme, atès que, per nosaltres, els australians, els catalans són exòtics. Per exemple, l’arquitectura de Gaudí, l’obra i la vida de Dalí, etc. Amb el temps, però, un es fixa menys en els elements exòtics i més en les formes quotidianes de la societat i cultura catalanes.

 

En alguna ocasió ha dit que «la voluntat és important per aprendre una llengua». Quina voluntat és més forta i eficient, la que neix de la necessitat o la que desperta l’exotisme?


Una bona pregunta. Per mi, com a estranger que viu a l’estranger, al principi l’exotisme del català va ser clau. Això no obstant, després de diverses visites a Catalunya, va néixer una necessitat d’aprendre la llengua per poder comunicar-me plenament amb amics i per llegir sense dificultats la literatura catalana que m’interessava i que m’interessa. Per als immigrants a Catalunya, m’imagino que l’exotisme no és una raó principal per aprendre el català, sinó que l’aprenen per necessitat, per poder participar plenament en la societat catalana i per trobar feina.

 

Quins trets identitaris, més enllà de l’idioma, faciliten la projecció de la identitat catalana?

 

En comptes de parlar de trets identitaris, que són una sèrie de característiques essencials necessàries per considerar-se català, prefereixo parlar de la identificació catalana. Això implica canviar el substantiu (identitat) per un verb (identificar-se). D’aquesta manera, és més important com s’identifica la gent: ens identifiquem els uns amb els altres i això estableix una identitat col·lectiva entre les persones. És, més aviat, una voluntat de ser català.

 

Quina opinió té un estranger especialista en les cultures espanyola i catalana sobre el difícil encaix entre les dues cultures?


Una pregunta difícil… El problema de la cultura catalana no és una manca de riquesa, sinó el lloc subaltern que ocupa en comparació amb la cultura espanyola. La cultura catalana sempre ha de lluitar per obrir espais propis, per no ser considerada una cultura de segona dins de la cultura espanyola. Crec que la crispació actual es deu a una manca d’acceptació i de reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol.


No ha estat sempre així. La Constitució reconeix i celebra aquesta diversitat, però hi ha certs sectors conservadors que volen promoure un tipus d’espanyol homogeni. Malauradament, hi ha certs mitjans de comunicació que de manera deliberada pinten un retrat negatiu de la cultura i la societat catalanes que té molt poc a veure amb la realitat. Per exemple, fins i tot professors universitaris espanyols amb qui he coincidit en congressos m’han dit que havien sentit a la ràdio, i ho creuen, que hi ha policies lingüístics que, suposadament, van pels carrers de Barcelona escoltant converses i posant multes a la gent que parla en castellà. Òbviament, hi ha una gran ignorància de la realitat catalana. Atacs d’aquest tipus a la cultura i la societat catalanes creen una reacció defensiva en molts catalans, que contribueix a fomentar el suport polític a la independència, la qual cosa produeix al mateix temps més atacs d’aquest tipus. Aquest malentès és molt trist.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona