Homenatge a les deportades al camp de concentració de Ravensbrück

Moment de l'acte.
Moment de l'acte.
(17/01/2013)

El Paranimf de la UB va acollir el dijous 17 de gener un emotiu homenatge a les deportades a Ravensbrück, al qual va assistir Neus Català, supervivent d'aquest camp de concentració. «Cal unir-se i lluitar per la pau i pel respecte a cada persona», afirmava Neus Català abans de l'acte.

Podeu veure fotografies de l'acte en la següent galeria d'imatges.

 

Moment de l'acte.
Moment de l'acte.
17/01/2013

El Paranimf de la UB va acollir el dijous 17 de gener un emotiu homenatge a les deportades a Ravensbrück, al qual va assistir Neus Català, supervivent d'aquest camp de concentració. «Cal unir-se i lluitar per la pau i pel respecte a cada persona», afirmava Neus Català abans de l'acte.

Podeu veure fotografies de l'acte en la següent galeria d'imatges.

 

L'acte, de caràcter anual, va incloure enguany la presentació del llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, que presenta el conjunt de dades més complet elaborat fins ara sobre les dones espanyoles presoneres a Ravensbrück. Durant lʼhomenatge, presentat pel periodista Albert Om, hi van intervenir, entre dʼaltres, Anna Salles, presidenta de lʼAmical de Ravensbrück; Francina Vila, regidora de Drets Civils de lʼAjuntament de Barcelona; Montserrat Gatell, presidenta de lʼInstitut Català de les Dones, i Jordi Palou, director del Memorial Democràtic. Organitzat amb el suport del vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, durant l'acte es va presentar el testimoni de diverses dones que van estar confinades a Ravensbrück i també hi van participar les periodistes Montse Armengou i Sílvia Cóppulo, les actrius Rosa Novell i Mònica Randall, el filòsof i músic Bernat Dedéu i els cantants Jaume Sisa i Marina Rossell, que va cloure l'homenatge amb la seva actuació.

 
Pel que fa al llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück (editat per Amics de Ravensbrück amb el suport del Ministeri de la Presidència), vol ser una eina per conèixer millor la deportació espanyola en aquest camp i aprofundir en aquest episodi de la història recent. El llibre reuneix els apunts biogràfics de noranta dones internades a Ravensbrück, amb la història de cadascuna abans dʼarribar al camp, lʼèpoca que hi van estar presoneres i la trajectòria posterior de les que van sobreviure. Val a dir que malauradament es va destruir molta documentació i no es podrà arribar a conèixer mai ni el nombre exacte de víctimes ni el nom. Lʼobra també inclou capítols sobre com plantejava el règim nazi la repressió contra les dones, la diàspora després de la Guerra Civil espanyola i la vida a lʼinterior del camp.
 
Ravensbrück va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Inaugurat el 1939, es va ampliar contínuament fins al 1945. Les primeres presoneres eren de nacionalitat alemanya, mentre que gairebé totes les espanyoles hi van arribar el 1944. En total, van ingressar al camp persones de més de quaranta nacionalitats. Entre els anys 1939 i 1945, van patir la deportació a Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i infants, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents.
 
Arran de la commemoració, lʼany 2005, del seixantè aniversari de lʼalliberament dʼaquest camp, es va constituir lʼAmical de Ravensbrück.