Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi confirma l’alt valor documental dels dotze gravats de Goya...

Un estudi confirma l’alt valor documental dels dotze gravats de Goya conservats a Vilanova i la Geltrú

<i>Disparate femenino</i>, disbarat número 1. Foto: Consell Comarcal del Garraf

Disparate femenino, disbarat número 1. Foto: Consell Comarcal del Garraf

<i>Bobalicón</i>, disbarat número 4. Foto: Consell Comarcal del Garraf

Bobalicón, disbarat número 4. Foto: Consell Comarcal del Garraf

<i>Modo de volar</i>, disbarat número 13. Foto: Consell Comarcal del Garraf

Modo de volar, disbarat número 13. Foto: Consell Comarcal del Garraf

31/01/2013

Els dotze gravats atribuïts a Francisco de Goya (1746-1828) que es conserven a la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), són autèntics i, a més, excepcionals, segons un estudi que ha dut a terme la catedràtica de Pintura i Gravat de la Facultat de Belles Arts de la UB M. Rosa Vives. Corresponen a proves d’impremta que es van fer abans de la primera edició de la sèrie Los Disparates de l’artista aragonès, a mitjans del segle XIX, i presenten alguns detalls inèdits.

 
El Consell Comarcal del Garraf va obrir l’octubre passat «una línia de treball vinculada a la investigació» per sortir de dubtes sobre l’autenticitat d’uns gravats emmarcats per parelles, de 22 per 32 centímetres, que formen part del llegat que la família del poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833) va deixar a la finca familiar. Ja en les primeres anàlisis, Vives va comprovar la bona qualitat del paper i de la tinta, de color negre, i va confirmar una «esplèndida impressió». Durant els tres mesos que ha durat la recerca, Vives ha estudiat, documentat i analitzat detalladament les dotze estampes «des de tots els punts de vista determinants: documentals, comparatius i comprovables, en els vessants històric, formal, tècnic i material». D’aquesta manera, ha aconseguit autentificar i catalogar els gravats.
 
La recerca confirma que el conjunt d’estampes presenta característiques comunes de tinta i paper; i el seu format, amb els marges tallats, també és uniforme. Una altra característica que les fa singulars són els retocs en tremp blanc en llocs molt concrets del paper per realçar els punts de llum. Tots aquests aspectes indiquen que pertanyen a un mateix tiratge. També es creu que podrien haver estat penjades directament a la paret per servir de referència al mateix taller on se’n va fer el treball d’edició. Se situen cronològicament entre el 1848 i el 1863, tot i que Vives apunta que és molt difícil determinar-ne la data exacta: la falta de marges —retallats— impedeix veure’n la marca d’aigua, el número de sèrie i la data de la calcografia.
 
La conclusió principal del treball indica que són «proves pòstumes d’assaig, abans del primer tiratge», és a dir, proves que es van fer per poder ajustar tintes i papers abans de la impressió definitiva. Són, doncs, obres úniques per «l’alt valor documental que aporta la seva raresa», ja que no es coneixen proves d’assaig com aquestes. A més, «ajuden a conèixer l’obra gràfica de Goya», i alhora incrementen el patrimoni artístic i cultural del país.
 
La sèrie Los Disparates
 
Les estampes conservades a la Masia d’en Cabanyes formen part d’una sèrie de vint-i-dos gravats anomenada Los Disparates, l’última que el pintor aragonès va elaborar abans d’exiliar-se a França i que segons alguns experts podria ser una sèrie inacabada. El primer tiratge dels gravats el va fer l’any 1864 la Reial Acadèmia de San Fernando i, per això, es considera que les proves d’assaig són anteriors a aquesta data.
 
Segons apunta Vives, iconogràficament són difícils de catalogar, ja que no tenim cap document escrit en què Goya expliqui què significa aquesta sèrie, llevat dels títols manuscrits: tots ells comencen amb la paraula disparate, d’aquí el nom que dóna a la sèrie. La primera edició, tanmateix, es va publicar amb el títol Los proverbios, ja que es va entendre que les imatges feien referència a proverbis. Pel que fa a la tècnica, l’autora de l’estudi explica que es tracta de l’aiguafort i l’aiguatinta.
 
El llegat de la família Cabanyes
 
Les peces formaven part de la col·lecció pictòrica de la família Cabanyes, algunes estaven exhibides a la biblioteca de la Masia i d’altres es conservaven als magatzems. Sobre la manera com van arribar aquestes obres a la Masia, no se’n tenen dades concretes, però hi ha la hipòtesi que Joaquim de Cabanyes les podria haver adquirit en un dels seus desplaçaments a Madrid. La troballa d’un retall del diari La Vanguardia del 1895 a sota d’un dels gravats emmarcats fa pensar que en aquesta data les peces ja estaven emmarcades i possiblement a la Masia.
 
La catalogació de les dotze estampes s’ha pogut fer gràcies a la subvenció que el Consell Comarcal del Garraf ha rebut de l’Obra Social de Caixa Penedès, que permetrà, també, restaurar-les abans de fer-ne l’exhibició pública al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, situat a la mateixa masia.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona