En la inauguració de les jornades, que es farà al Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB a les 16 h, hi intervindran la Dra. Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB; el Dr. Lluís Jofre, director general dʼUniversitats de la Generalitat; la Sra. Alba Espot, directora general dʼEducació Infantil i Primària de la Generalitat; el Sr. Rui Martins, president del Fòrum Europeu de Psicomotricitat, i la Sra. Estrella Masbeu, presidenta de la FAPee.
És inqüestionable la relació que hi ha entre el vessant somàtic i el vessant psíquic quan ens referim a lʼésser humà. Les emocions, els afectes, condicionen i acompanyen el desenvolupament somàtic. Actualment, els avenços en neurociències descobreixen dʼuna manera cada vegada més clara aquests aspectes globals en lʼestructura i el funcionament de la persona. No en va, la conferència inaugural, que tindrà lloc dijous, a les 16.30 h, és a càrrec del neurocientífic Francisco Mora, de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Iowa (EUA). Diversos tallers i vuit conferències completen el programa del congrés.
Les intervencions en el congrés sʼagruparan en diferents àmbits:
Cultures i entorn: cada cultura té una concepció específica del cos, fet que marca unes diferències i té una influència clara en el tractament que es dóna al cos. Aquestes diferències culturals i ambientals estan en la base madurativa i condicionen, juntament amb les potencialitats genètiques, tot el procés de maduració. La intervenció psicomotriu, com qualsevol procés dʼintervenció, no pot obviar aquests aspectes, que complementen les característiques innates de la persona.
Investigació i formació: per poder considerar la psicomotricitat com una disciplina, cal una metodologia científica que la validi. Juntament amb la recerca, i per tal que la psicomotricitat es mantingui viva, és necessària la formació, tant de nous professionals com la necessària formació continuada dels psicomotricistes.
Estratègies dʼintervenció: els psicomotricistes utilitzen diferents estratègies dʼintervenció, que sʼadeqüen a les característiques que requereix cada àmbit: preventiu, educatiu i terapèutic. Lʼespecificitat de cada àmbit està marcada per indicacions clarament diferenciades, en relació amb les persones amb qui sʼhagi dʼintervenir i la formació específica requerida en cada cas.
Cicle vital: la intervenció psicomotriu pot ser considerada com un acompanyament del procés maduratiu de la persona, que no sʼatura en tot el cicle vital. En aquest sentit, es poden observar diferents tipus dʼintervenció, segons les diferents etapes i característiques del cicle vital: prematuritat, infància, adolescència, maduresa, vellesa.
Art i creació: totes les produccions artístiques i creatives en els diferents àmbits (pintura, arquitectura, expressió gràfica, plàstica, corporal, dansa, etc.) es poden considerar com les manifestacions externes de la realitat interna dels seus creadors. En aquest sentit, els organitzadors consideren que els qui treballen en psicomotricitat entenen lʼexpressivitat motriu també com una manifestació simbòlica dʼaquesta realitat interna i pulsional.
