Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques alerta...

Un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques alerta que la crisi accelera la insostenibilitat de l’estat de benestar espanyol

L'estudi es va presentar a la Facultat d'Economia i Empresa.

L'estudi es va presentar a la Facultat d'Economia i Empresa.

04/06/2013
L’estat de benestar espanyol i, especialment, el sistema de pensions entraran en una perillosa fase de dèficits creixents i continuats abans del que semblava, segons un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques (XREPP). Totes les previsions alertaven que el sistema estaria en risc a partir del 2020 (inici de la jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa de la història), però la crisi accelera la insostenibilitat del sistema, perquè la despesa es manté —o creix, per l’augment de l’atur—, mentre que els ingressos cauen.
 
El treball de l’XREPP analitza, per primer cop, no només els moviments de recursos públics entre grups d’edat a Espanya sinó també els moviments privats. L’anàlisi d’aquestes transferències demostra que el consum (principalment en salut) dels avis espanyols depèn de recursos estatals en un 63 %, una proporció impossible de mantenir en el futur per l’increment del nombre de jubilats. En canvi, el cost dels menors espanyols (l’altre grup no productiu) l’assumeix majoritàriament la família (61 %), una despesa que dificulta l’estalvi durant bona part de la vida laboral dels progenitors. Tot plegat situa Espanya com un dels països europeus amb pitjors perspectives: va tenir el baby boom més alt del continent, té l’esperança de vida més alta i difícilment podrà assumir els costos de la vellesa amb recursos privats (la crisi ha fet caure el nivell d’estalvi al 8,2 %). Per tant, si no hi ha canvis en el sistema, ni les transferències públiques ni les privades semblen suficients per finançar el consum dels jubilats de finals d’aquesta dècada.
 
Les dades les va presentar el 3 de juny la professora Concepció Patxot, del Departament de Teoria Econòmica de la UB, coordinadora del projecte National Transfer Accounts (NTA) a Espanya. Patxot va assegurar que «el sistema de pensions s’ha de reformar ja, però cal fer-ho estudiant tot l’estat de benestar en global». També va afirmar que Espanya necessitarà més immigrants i millorar la taxa de fecunditat i que hauria de socialitzar el cost de mantenir els menors, tal com fan altres països amb estats del benestar més avançats. L’NTA és una recerca internacional sobre els efectes econòmics de l’envelliment de la població en la qual participen experts de més d’una quarantena de països. Aquesta setmana la Facultat d’Economia i Empresa de la UB acull el congrés anual d’aquest projecte.
 

L’evolució demogràfica i la crisi posen el sistema en risc abans del 2020

L’estudi de l’XREPP adverteix que la crisi econòmica que pateix l’Estat espanyol empitjora les previsions sobre la sostenibilitat de l’estat de benestar. Així, l’anàlisi de les dades del 2008 demostra que el dèficit de cicle vital d’Espanya (diferència entre consum públic i privat i renda laboral) ja era de més del 17 % de la renda laboral i no del 9 %, com s’havia previst abans de la crisi.
 
A més, les previsions derivades de l’anàlisi demogràfica són demolidores: si l’any 2000 Espanya tenia un jubilat potencial (més de 65 anys) per cada quatre treballadors potencials (població entre 16 i 64 anys), l’any 2050 la proporció serà de dos jubilats per cada tres treballadors. Tot i que la proporció de gent gran creix des de mitjan segle XX, a partir del 2020 experimentarà un augment dràstic: entrarà en edat de jubilació la generació del baby boom. La taxa de dependència (relació entre població econòmicament dependent i població en edat de treballar) passarà del 25 % actual (on s’ha mantingut entre el 1999 i el 2012) al 28 % l’any 2020, i al 65 % l’any 2050.
 
Amb les xifres generals de consum i rendes laborals i les previsions demogràfiques a la mà, es pot afirmar que l’any 2008, abans de la crisi, l’estat de benestar espanyol ja era insostenible. Amb la crisi, però, les previsions empitjoren i el marge per a l’actuació política és cada cop més reduït. De fet, hauria estat recomanable actuar abans del 2013, final del cicle de bonança demogràfica.
 
La investigació de l’XREPP també conclou que el final del segle XX i els primers anys del XXI van ser els més favorables de la història en termes de dependència econòmica i ja no es repetiran. El moment de màxima bonança demogràfica es va produir entre el 1982 i el 2013 —mentre el baby boom estava en el mercat de treball—, i l’any 2000 va ser el millor de la història. Però Espanya no va aprofitar l’augment de la ràtio productors-consumidors (4-1 l’any 2000) per acumular capital físic (estalviar) i humà (inversió en educació per millorar la productivitat) i afrontar el període de l’envelliment amb més marge de maniobra. El dèficit de cicle vital era negatiu, fins i tot en l’etapa més favorable en termes demogràfics.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona