Un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques alerta que la crisi accelera la insostenibilitat de lʼestat de benestar espanyol
L'estudi es va presentar a la Facultat d'Economia i Empresa.
(04/06/2013)
Lʼestat de benestar espanyol i, especialment, el sistema de pensions entraran en una perillosa fase de dèficits creixents i continuats abans del que semblava, segons un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques (XREPP). Totes les previsions alertaven que el sistema estaria en risc a partir del 2020 (inici de la jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa de la història), però la crisi accelera la insostenibilitat del sistema, perquè la despesa es manté —o creix, per lʼaugment de lʼatur—, mentre que els ingressos cauen.
L'estudi es va presentar a la Facultat d'Economia i Empresa.
04/06/2013
Lʼestat de benestar espanyol i, especialment, el sistema de pensions entraran en una perillosa fase de dèficits creixents i continuats abans del que semblava, segons un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques (XREPP). Totes les previsions alertaven que el sistema estaria en risc a partir del 2020 (inici de la jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa de la història), però la crisi accelera la insostenibilitat del sistema, perquè la despesa es manté —o creix, per lʼaugment de lʼatur—, mentre que els ingressos cauen.
El treball de lʼXREPP analitza, per primer cop, no només els moviments de recursos públics entre grups dʼedat a Espanya sinó també els moviments privats. Lʼanàlisi dʼaquestes transferències demostra que el consum (principalment en salut) dels avis espanyols depèn de recursos estatals en un 63 %, una proporció impossible de mantenir en el futur per lʼincrement del nombre de jubilats. En canvi, el cost dels menors espanyols (lʼaltre grup no productiu) lʼassumeix majoritàriament la família (61 %), una despesa que dificulta lʼestalvi durant bona part de la vida laboral dels progenitors. Tot plegat situa Espanya com un dels països europeus amb pitjors perspectives: va tenir el baby boom més alt del continent, té lʼesperança de vida més alta i difícilment podrà assumir els costos de la vellesa amb recursos privats (la crisi ha fet caure el nivell dʼestalvi al 8,2 %). Per tant, si no hi ha canvis en el sistema, ni les transferències públiques ni les privades semblen suficients per finançar el consum dels jubilats de finals dʼaquesta dècada.
Les dades les va presentar el 3 de juny la professora Concepció Patxot, del Departament de Teoria Econòmica de la UB, coordinadora del projecte National Transfer Accounts (NTA) a Espanya. Patxot va assegurar que «el sistema de pensions sʼha de reformar ja, però cal fer-ho estudiant tot lʼestat de benestar en global». També va afirmar que Espanya necessitarà més immigrants i millorar la taxa de fecunditat i que hauria de socialitzar el cost de mantenir els menors, tal com fan altres països amb estats del benestar més avançats. LʼNTA és una recerca internacional sobre els efectes econòmics de lʼenvelliment de la població en la qual participen experts de més dʼuna quarantena de països. Aquesta setmana la Facultat dʼEconomia i Empresa de la UB acull el congrés anual dʼaquest projecte.
Lʼevolució demogràfica i la crisi posen el sistema en risc abans del 2020
Lʼestudi de lʼXREPP adverteix que la crisi econòmica que pateix lʼEstat espanyol empitjora les previsions sobre la sostenibilitat de lʼestat de benestar. Així, lʼanàlisi de les dades del 2008 demostra que el dèficit de cicle vital dʼEspanya (diferència entre consum públic i privat i renda laboral) ja era de més del 17 % de la renda laboral i no del 9 %, com sʼhavia previst abans de la crisi.
A més, les previsions derivades de lʼanàlisi demogràfica són demolidores: si lʼany 2000 Espanya tenia un jubilat potencial (més de 65 anys) per cada quatre treballadors potencials (població entre 16 i 64 anys), lʼany 2050 la proporció serà de dos jubilats per cada tres treballadors. Tot i que la proporció de gent gran creix des de mitjan segle XX, a partir del 2020 experimentarà un augment dràstic: entrarà en edat de jubilació la generació del baby boom. La taxa de dependència (relació entre població econòmicament dependent i població en edat de treballar) passarà del 25 % actual (on sʼha mantingut entre el 1999 i el 2012) al 28 % lʼany 2020, i al 65 % lʼany 2050.
Amb les xifres generals de consum i rendes laborals i les previsions demogràfiques a la mà, es pot afirmar que lʼany 2008, abans de la crisi, lʼestat de benestar espanyol ja era insostenible. Amb la crisi, però, les previsions empitjoren i el marge per a lʼactuació política és cada cop més reduït. De fet, hauria estat recomanable actuar abans del 2013, final del cicle de bonança demogràfica.
La investigació de lʼXREPP també conclou que el final del segle XX i els primers anys del XXI van ser els més favorables de la història en termes de dependència econòmica i ja no es repetiran. El moment de màxima bonança demogràfica es va produir entre el 1982 i el 2013 —mentre el baby boom estava en el mercat de treball—, i lʼany 2000 va ser el millor de la història. Però Espanya no va aprofitar lʼaugment de la ràtio productors-consumidors (4-1 lʼany 2000) per acumular capital físic (estalviar) i humà (inversió en educació per millorar la productivitat) i afrontar el període de lʼenvelliment amb més marge de maniobra. El dèficit de cicle vital era negatiu, fins i tot en lʼetapa més favorable en termes demogràfics.