Investigadors espanyols troben una nova espècie de cuc «menjaossos» a lʼAntàrtida

 

Aquesta espècie, juntament amb lʼanomenat Osedax antarcticus, descobert simultàniament per un equip liderat pel Museu dʼHistòria Natural de Londres, són les dues primeres espècies dʼaquest tipus de cuc marí que sʼhan trobat a lʼAntàrtida. Els resultats sʼhan publicat recentment a la revista Proceedings of the Royal Society B i han tingut una difusió important en altres publicacions com ara> Nature, Science i National Geographic, entre dʼaltres.

 

Tal com explica Conxita Àvila, investigadora de la Universitat de Barcelona, «lʼinteressant és que les dues espècies sʼhan trobat en zones molt properes geogràficament, a pocs quilòmetres entre elles, però a profunditats diferents». La diferència de batimetria, doncs, fa que es tracti de «dues espècies adaptades a diferents profunditats, tal com sʼaprecia en els estudis genètics que sʼhan dut a terme», continua lʼexperta. «A més, fins ara la majoria de les espècies sʼhavien trobat a gran profunditat —de lʼordre de centenars o fins i tot milers de metres—, mentre que lʼO. deceptionensis, descobert a 20 m, és el primer dels Osedax coneguts que es troba a tan poca profunditat», destaca Àvila.

 

Aquest cuc osteòfag que sʼalimenta dʼesquelets de balenes en descomposició es va descobrir durant la campanya del 2010 del projecte Actiquim-II com a resultat dʼun experiment dut a terme a lʼilla Decepció —dʼaquí el nom que se li ha posat—, amb la base espanyola antàrtica Gabriel de Castella com a centre dʼoperacions.

 

En el descobriment hi han participat, a més de la professora Àvila, del Departament de Biologia Animal de la UB i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), també de la UB, els investigadors Sergio Taboada, del mateix Departament, i Javier Cristobo, de lʼIEO (Gijón).

 

«En la campanya del 2010 —assenyala Taboada—, només vam trobar un individu de 2 mm de la nova espècie, però va ser suficient per descriure-la. Es tractava dʼuna femella adulta a partir de la qual es va dur a terme lʼestudi morfològic i genètic de lʼanimal. En campanyes posteriors, nʼhem pogut recollir més individus, la qual cosa ens permetrà definir millor lʼespècie i la relació interna en el grup». Per lʼexpert Javier Cristobo, «sens dubte, les difícils condicions de mostreig a lʼAntàrtida realcen la importància de cada descobriment. Submergir-se en aigües tèrboles a -1,5 ⁰C i fer experiments al fons del mar durant un any, implica una preparació logística molt acurada».

 

Com a resultat dʼaquest mateix experiment, els investigadors també han pogut descriure tres noves espècies de cucs anèl·lids, dos Dorvilleidae i un Cirratulidae.

 

Fins ara només hi havia cinc espècies descrites del gènere Osedax, totes elles procedents de latituds més temperades. Aquests cucs (anèl·lids poliquets), descrits per primera vegada fa tot just deu anys, tenen característiques molt particulars. Els mascles són microscòpics (de lʼordre dʼunes 100-500 micres) i viuen dins dʼun tub que construeixen les femelles, on només exerceixen una funció reproductiva.

 

Les femelles, per la seva banda, presenten una simbiosi amb bacteris que els permet degradar la matèria orgànica retinguda als ossos de balena. No tenen ni boca ni tracte digestiu, així que sʼalimenten directament mitjançant aquests bacteris. Dʼaquesta manera, aquests petits organismes ajuden a retornar a lʼecosistema la matèria orgànica que emmagatzemen els ossos.

 

A grans trets, les femelles presenten una regió que queda fora de lʼos, formada per un tronc i una part cefàlica dʼon surten els palps, de color rosat a causa del pas dels vasos sanguinis, que actuen com si fossin brànquies i fan lʼintercanvi de gasos. Les arrels on emmagatzemen els bacteris es localitzen a la part interior de lʼos.

 

El projecte Actiquim (I i II), iniciat lʼany 2007 i dirigit per la professora Àvila des de la UB, està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i té com a objectiu estudiar lʼecologia química dʼinvertebrats marins que habiten al fons del mar a lʼAntàrtida.

 

Des de la base antàrtica Gabriel de Castella, lʼequip desenvolupa una àmplia activitat investigadora, que inclou tant els protocols experimentals al laboratori com el mostreig dels fons marins, realitzats mitjançant immersions amb escafandre autònom a les inhòspites aigües polars.

 

En un escenari més global, el projecte Actiquim-II contribueix a integrar els coneixements sobre la funcionalitat i lʼestructura dels ecosistemes marins, la gestió i la conservació del medi natural, així com les bases ecològiques per desenvolupar nous productes bioactius dʼinterès farmacològic i biotecnològic.