Commemoració del centenari del model atòmic de Bohr a la Biblioteca de Física i Química de la UB
El 1913, el físic danès Niels Bohr (1885-1962) va formular el seu model atòmic, pel qual guanyaria el Premi Nobel de Física el 1922. Per commemorar aquesta efemèride, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB dedica la seva mostra bibliogràfica anual a aquest científic, un dels més influents del segle XX, que va contribuir activament al desenvolupament de la mecànica quàntica i la física nuclear.
El 1913, el físic danès Niels Bohr (1885-1962) va formular el seu model atòmic, pel qual guanyaria el Premi Nobel de Física el 1922. Per commemorar aquesta efemèride, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB dedica la seva mostra bibliogràfica anual a aquest científic, un dels més influents del segle XX, que va contribuir activament al desenvolupament de la mecànica quàntica i la física nuclear.
Lʼexposició, titulada «Lʼàtom de Bohr: 100 anys en òrbita», sʼha inaugurat aquest dimecres, 13 de novembre en un acte en el qual un grup de professors i estudiants de la Facultat han representat lʼobra El somriure de la lluna, del professor del Departament de Física Fonamental Enric Pérez Canals, que és especialista en història de la física quàntica. El dijous 14 de novembre seʼn farà una altra representació, a la mateixa Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física, a les 19.15 h.
Mostra bibliogràfica
En la mostra es podrà veure la col·lecció completa de treballs de Bohr en dotze toms, el volum original de la revista Philosophical Magazine on es van publicar els tres articles de Bohr amb la seva proposta de model atòmic, i el llibre de J. H. Jeans Report on radiation and the quantum theory, publicat uns mesos després dʼaquells articles, on ja sʼinclou una descripció del model.
En la preparació de lʼexposició hi han participat els professors de la UB Juan Carlos Paniagua, del Departament de Química Física, i Ricardo Mayol, del Departament dʼEstructura i Constituents de la Matèria, amb la col·laboració de la Subcomissió del Fons Antic de la Biblioteca de Física i Química.
Inspirada en el debat entre Bohr i Einstein sobre la interpretació de la mecànica quàntica, lʼobra sʼestructura en tres episodis i se situa, en part, en llocs i moments documentats. Els diàlegs es fonamenten en correspondència i articles escrits pels protagonistes. En el debat es fa referència a la resistència dʼAlbert Einstein (1879-1955) per acceptar la teoria de la mecànica quàntica. Bohr, per contra, era el representant de lʼortodòxia i el principal defensor que aquesta era la teoria definitiva, la qual cosa avui encara està molt acceptada.
Models atòmics
Anteriorment a Bohr ja sʼhavien presentat diversos models atòmics. Per exemple, Thomson va postular el model tipus «síndria» el 1904, en el qual els àtoms contenen electrons distribuïts uniformement en una esfera carregada positivament. També hi havia el model planetari de Rutherford, del 1911, que es recolzava en diversos experiments que lʼavalaven. Segons aquest model, els electrons orbiten al voltant dʼun nucli positiu.
Bohr és qui, el 1913, determina que els electrons descriuen òrbites estables al voltant dʼun nucli amb energies i moments angulars quantitzats. Amb aquesta hipòtesi, explicava molts dels experiments que encara no sʼhavien pogut explicar teòricament, com ara lʼespectre de lʼàtom dʼhidrogen. Aquest model també permetia explicar qüestions relatives a la taula periòdica o als raigs X. Bohr va col·laborar en el projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica, tot i que més tard va treballar per aconseguir el desarmament nuclear universal.