Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi relaciona la disminució de petxines a les platges amb la pressió...

Un estudi relaciona la disminució de petxines a les platges amb la pressió del turisme

A la platja Llarga de Salou, l’equip científic de la UB va iniciar als anys vuitanta uns primers mostrejos de petxines amb finalitats científiques.

A la platja Llarga de Salou, l’equip científic de la UB va iniciar als anys vuitanta uns primers mostrejos de petxines amb finalitats científiques.

No tots els canvis en l’ecosistema litoral de la platja Llarga són atribuïbles al turisme, assenyalen els autors.

No tots els canvis en l’ecosistema litoral de la platja Llarga són atribuïbles al turisme, assenyalen els autors.

Del 1978 al 1981, els experts de la UB van separar i identificar les diferents espècies per tal de seleccionar les més adients per a l’estudi.

Del 1978 al 1981, els experts de la UB van separar i identificar les diferents espècies per tal de seleccionar les més adients per a l’estudi.

15/01/2014

Recerca

L’augment del turisme a la costa mediterrània està relacionat amb una disminució del 70 % de petxines durant la temporada turística de juliol i agost, i d’un 60 % la resta de l’any, segons un estudi publicat a la revista PLOS ONE i que signen els experts Jordi Martinell i Rosa Domènech, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i Michał Kowalewski, de la Universitat de Florida (EUA).

 

El turisme mundial s’ha multiplicat els darrers trenta anys, i aquest fenomen ha afectat diversos hàbitats naturals. A la platja Llarga de Salou (Tarragonès), una localitat on el turisme s’ha triplicat des del 1970, l’equip científic de la UB va iniciar als anys vuitanta uns primers mostrejos de petxines amb finalitats científiques.
 
Recollint milers de petxines a la platja Llarga de Salou
 
«La idea inicial era estudiar aspectes relacionats amb les traces de depredació en l’espècie Chamelea gallina, però la recerca es va reorientar per determinar la pressió del turisme sobre l’acumulació de petxines a la platja i, en conseqüència, sobre els ecosistemes bentònics costaners i la sedimentació», explica el catedràtic Jordi Martinell, que és cap del Grup de Recerca de Paleobiologia del Neogen Mediterrani de la UB. «Nosaltres som paleontòlegs —continua Martinell— i estàvem i estem interessats a estudiar processos actuals biosedimentaris i ecològics amb la intenció d’aplicar-los a la interpretació del registre fòssil. Per això, encara queda força feina per endavant».
 
Del 1978 al 1981, els experts de la UB van separar i identificar les diferents espècies per tal de seleccionar les més adients per a l’estudi. De les desenes de milers de petxines —només de Chamelea gallina se’n van recollir més de 50.000 valves—, es va obtenir informació de caràcter tafonòmic, ecològic, etc. Del 2008 al 2010, es van repetir els mostrejos, quan l’entorn urbanístic de la platja s’havia modificat amb construccions hoteleres noves. A més, també es van analitzar dades mediambientals (meteorologia, oceanografia, etc.) i econòmiques (turisme, etc.) per completar l’estudi.
 
Tal com explica la professora Rosa Domènech, «la platja Llarga tenia unes característiques biològiques i físiques de gran interès científic: va gaudir d’una protecció especial durant el període 1978-1981, és propera a Barcelona, té prop de 600 metres de longitud i s’hi acumulen conquilles de bivalves tot l’any, que eren el nostre objectiu inicial». «A més —remarca la investigadora—, teníem les mostres de fa trenta anys, i això no és gaire usual en la recerca científica: poder disposar de dades comparables, separades per molts anys però obtingudes pel mateix mètode i pels mateixos investigadors».
 
No tots els canvis són provocats pel turisme
 
La desaparició de petxines podria tenir un impacte significatiu sobre l’entorn natural, i causar alteracions en l’estabilització de la línia de costa o una disminució en la producció de sediments carbonatats, entre d’altres. «Els éssers humans poden tenir un rol important en l’alteració dels hàbitats mitjançant activitats que semblen inofensives, com ara caminar per la platja recollint petxines marines», apunta Michał Kowalewski.
 
Però no tots els canvis en l’ecosistema litoral de la platja Llarga són atribuïbles al turisme, assenyalen els autors. La hipòtesi inicial del treball era relacionar el descens en el nombre de conquilles a la platja amb l’augment del turisme, i el treball constata aquesta correlació. Això no obstant, aquest fet no vol pas dir que sigui l’únic factor o causa directa de la disminució de petxines. «Aquesta correlació també podria respondre a l’augment de la terbolesa de les aigües perquè hi ha més embarcacions recreatives, a la contaminació orgànica o a l’eliminació de petxines pels serveis de neteja diaris, entre altres motius», subratllen els experts de la UB.
 
Què passarà en altres platges del món?
 
Si a la platja Llarga s’ha detectat una relació entre la pressió del turisme i la desaparició accelerada de petxines, en altres platges conegudes pel seu interès malacològic i freqüentades per col·leccionistes, aquest fenomen encara pot ser més impactant. En alguns països —per exemple, a les Bahames— els turistes tenen limitada la recol·lecció de petxines, però avui en dia no hi ha estudis sobre l’impacte real d’aquesta activitat humana sobre els hàbitats i ecosistemes costaners.
 
«Al litoral mediterrani —assenyalen Martinell i Domènech— no hi ha una pressió relacionada amb la recol·lecció de conquilles, ja que no tenim ni la riquesa ni l’espectacularitat d’altres costes, com ara les de Florida, les Filipines o Indonèsia, on hi ha una activitat recol·lectora important de peces malacològiques, tant de closques buides a les platges com també d’exemplars vius dins l’aigua». «Aquí, la incidència del turisme, tot i que existeix, és més indirecta», conclouen.
 
Segons els experts de la UB, «caldria fer més estudis, en especial en zones on se sap que part del turisme es basa en la recol·lecció de conquilles». «Ara bé —remarquen els autors—, cal disposar de dades antigues i dissenyar nous mètodes de treball per fer anàlisis similars. En el cas de la platja Llarga, ha estat un luxe poder disposar d’un material recol·lectat ja fa trenta anys, quan la incidència del turisme era entre tres i quatre vegades menor que l’actual».
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona