La UB dóna suport acadèmic a universitaris amb malalties de llarga durada

 

Aquest programa dʼintegració es va engegar el curs 2010-2011, fruit dʼun conveni amb lʼHospital Clínic, i el curs 2012-2013 es va ampliar amb la incorporació de lʼICO. Els destinataris són generalment alumnes de la UB, però el projecte també sʼha obert a estudiants dʼaltres universitats de Catalunya i de la resta dʼEspanya que vénen aquí a rebre tractament. «Estem treballant sobretot amb malalts de càncer. Abans no estan del tot recuperats, poden passar dos o tres anys; en aquest temps, han perdut el fil dels estudis i seʼls fa una muntanya reprendre-ho tot». El que facilita el projecte Studia és una continuïtat. «També es vol trencar el tabú que amb el càncer sʼacaba tot», explica Lola Josa.

 

 

Els estudiants que reben suport pertanyen a gairebé totes les disciplines: hi ha des dʼarquitectes, passant per físics o químics, fins a enginyers, i també estudiants de Conservatori. «Gairebé tots són molt bons estudiants, i amb la malaltia queden tan reduïts vivencialment, que els estudis són la porta per a la seva existència, per tirar-la endavant», assegura Josa. I continua: «En aquestes edats, els estudis són la cosa més important per a una persona que decideix ser universitària. Aconseguir que aquesta decisió es pugui mantenir, malgrat lʼadversitat dʼuna malaltia, és el que fa que aquesta experiència sigui tan meravellosa».

 

El programa incorpora tipus diferents dʼactivitats i dʼajuts acadèmics i de suport intel·lectual perquè els malalts puguin dur la seva vida dʼestudiants amb la màxima normalitat. Entre les accions previstes, sʼimparteixen seminaris i classes de reforç; es fa la intermediació entre lʼestudiant i el professorat; es tutoritzen i supervisen exàmens i proves, i es fan gestions acadèmiques.

 

 

Quan es dóna la situació dʼun alumne que necessita el projecte Studia, sʼactiva tot lʼengranatge de manera molt immediata. «Els supervisors de planta dʼOncologia —tant de lʼInstitut Català dʼOncologia com del Clínic— informen si hi ha estudiants universitaris ingressats», detalla Josa. «I quan ens diuen que sí —continua—, anem a parlar amb ells, amb els familiars i, segons les necessitats, comencem a treballar». Precisament, Lola Josa actua com a tutora dels malalts ingressats i serveix de pont de comunicació entre aquests alumnes i la Universitat: a lʼhora de modificar matrícules, de posar-los en contacte amb els professors i els caps dʼestudis de les facultats, quan han de fer exàmens o seʼls ha de comunicar les notes. «La resposta dels professors és sempre dʼuna generositat magnífica. Són persones disposades a fer i ajudar els seus estudiants en el que calgui», assegura Josa.

 

En el projecte també hi col·laboren estudiants voluntaris de la UB de diversos ensenyaments de tercer cicle. Les seves tasques són diverses, com ara ser els transmissors de llibres i apunts, o supervisar els estudiants quan sʼexaminen, ja sigui a casa o a lʼhospital. A més, com que són alumnes de tercer cicle i ja estan fent recerca, poden, fins i tot, organitzar i impartir activitats de reforç intel·lectual i seminaris específics que demanin els mateixos malalts. Lʼequip de voluntaris està integrat per un nucli estable de sis persones que formen part del projecte des del començament. Ells mateixos es posen en contacte amb estudiants de tercer cicle dʼaltres disciplines perquè ajudin lʼalumne ingressat en el seu àmbit de coneixement concret. «Mai hem tingut cap problema de trobar algú disponible per fer-ho», explica lʼestudiant Gaston Gilabert, que actua com a coordinador acadèmic i de voluntaris del projecte.

 

Per a aquest investigador en formació del Departament de Filologia Hispànica, el projecte Studia ofereix un servei que «la societat demanava». I argumenta: «És absurd que, al segle XXI, amb les tecnologies que tenim, un estudiant matriculat en una facultat no pugui seguir estudiant només perquè no pot anar físicament a la universitat. I tot això, per raons alienes a la seva voluntat, és clar». Fins ara, han estat casos que, tradicionalment, «el sistema universitari havia oblidat». Davant dʼaquesta situació, considera que la universitat pública ha dʼassumir aquesta responsabilitat: «Crec que sobretot una universitat pública ha de tenir també aquesta funció. És a dir, que en lloc de quedar-se tancada dins dels seus murs, ha de poder arribar fins als estudiants que tenen aquesta necessitat, perquè lʼaprenentatge ajuda les persones». I anima que altres universitats espanyoles i dʼarreu del món engeguin projectes similars. «Als pacients se'ls transmet il·lusió per continuar i suportar millor la malaltia», assegura.

 

 

El projecte Studia es reivindica a si mateix com un projecte de vida: «La majoria de malalts seʼn surten i poden prosseguir els estudis. Fins i tot hi ha casos dʼestudiants que sʼhan arribat a graduar: en concret, quatre o cinc estudiants a qui es va declarar la malaltia quan els quedaven un o dos anys per graduar-se ho han pogut fer gràcies al projecte Studia», explica Josa. «Parlem, a més, de carreres difícils, com ara Enginyeria», afirma orgullosa.

 

Lʼemoció es transmet en el seu testimoni quan fa balanç de lʼexperiència dʼaquests primers tres anys: «Cada curs acadèmic que acaba és com viure i duplicar la pròpia vida perquè tot un equip de persones aconseguim que no quedin frustrades les expectatives de gent molt jove a qui els toca viure, com fora de temps, una situació existencial límit». La resposta dels voluntaris és sempre molt positiva. «Tots donen les gràcies per poder col·laborar en el projecte Studia, tots», assegura Josa. «Et sents una veritable família: el malalt, els professors, els col·laboradors... És com una família que està fent que tot un projecte de vida tiri endavant. Res és més important. Ajudar els altres és el més grandiós que pots fer, el millor que es pot viure. Dʼaixò, no en tinc cap dubte», conclou.

 

El projecte Studia de la UB està impulsat des del Vicerectorat dʼEstudiants i Política Lingüística, amb la col·laboració del Servei dʼAtenció a lʼEstudiant.