La UB participa en el projecte europeu LIFE+ Limno Pirineus per restaurar i conservar els ecosistemes aquàtics del Pirineu
El proper 1 de juny sʼengega el LIFE+ Limno Pirineus, un projecte coordinat pel Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) amb participació dʼexperts de la Universitat de Barcelona, que està destinat a la recuperació dʼhàbitats i espècies aquàtiques de lʼalta muntanya dels Pirineus.
El projecte LIFE+ Limno Pirineus, que es durà a terme del 2014 al 2019, preveu una inversió de 2,6 milions dʼeuros, dels quals el 55 % —1,4 milions dʼeuros— els aportarà la Unió Europea. Pel que fa a la UB, hi participa un equip encapçalat pels experts Empar Carrillo, Josep M. Ninot i Aaron Pérez Haase, del Departament de Biologia Vegetal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
El proper 1 de juny sʼengega el LIFE+ Limno Pirineus, un projecte coordinat pel Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) amb participació dʼexperts de la Universitat de Barcelona, que està destinat a la recuperació dʼhàbitats i espècies aquàtiques de lʼalta muntanya dels Pirineus.
El projecte LIFE+ Limno Pirineus, que es durà a terme del 2014 al 2019, preveu una inversió de 2,6 milions dʼeuros, dels quals el 55 % —1,4 milions dʼeuros— els aportarà la Unió Europea. Pel que fa a la UB, hi participa un equip encapçalat pels experts Empar Carrillo, Josep M. Ninot i Aaron Pérez Haase, del Departament de Biologia Vegetal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Hàbitats i espècies en risc
LIFE+ Limno Pirineus té per objectiu millorar lʼestat de conservació dʼhàbitats com ara les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys dʼalta muntanya. Entre les espècies que es vol protegir hi ha alguns amfibis com ara la granota roja, el tòtil i el tritó pirinenc, la planta aquàtica Luronium natans i el cavilat (Cottus hispaniolensis), un peix endèmic de la conca de la Garona. El projecte comprèn lʼactuació en tres espais de la xarxa Natura 2000 dels Pirineus: el Parc Nacional dʼAigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de lʼAlt Pirineu i lʼEstanho de Vilac, situat a la Vall dʼAran.
Empar Carrillo, que lidera la participació de la UB, explica en què consisteix aquesta col·laboració: «El nostre equip treballarà en els sistemes de molleres i torberes que voregen els estanys i barrancs per tal dʼidentificar les amenaces i assessorar les accions de conservació que sʼhi duran a terme». Alguns dʼaquests sistemes estan afectats negativament pel pasturatge excessiu, la freqüentació turística en algunes zones molt transitades i les modificacions hidrològiques del nivell freàtic causades principalment per les obres hidràuliques. «Un altre objectiu —continua Carrillo— és recuperar i minimitzar el risc dʼextinció dʼespècies, com ara la planta aquàtica Luronium natans,que és degut a lʼelevat grau dʼaïllament de les seves poblacions».
Segons Marc Ventura, investigador del Departament dʼEcologia Continental del CEAB-CSIC i coordinador general del projecte, «les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies són la presència i proliferació dʼespècies invasores de peixos, que tenen un impacte negatiu sobre les espècies autòctones».
També participen en el projecte el Consell General dʼAran, el Departament dʼAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic. La Diputació de Lleida actua com a entitat cofinançadora. El projecte també té el suport formal de la Institució Catalana dʼHistòria Natural, lʼOrganisme Autònom de Parcs Nacionals, lʼInstitut per al Desenvolupament i la Promoció de lʼAlt Pirineu i Aran, la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, Endesa Generación, lʼAssociació Lo Pi Negre i la comunitat de propietaris dʼIson i Estallo.