Notícies

Inici  >  Notícies > ‘Som per mirar’, dos volums d’homenatge a Carles Miralles

‘Som per mirar’, dos volums d’homenatge a Carles Miralles

Carles Miralles és catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

Carles Miralles és catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

29/09/2014

Cultura

Aquest dimarts, 30 de setembre, a les 18.30 h, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB acollirà la presentació dels dos volums d’homenatge al professor Carles Miralles, publicats amb motiu de la seva jubilació sota el títol Som per mirar (el primer ha estat coordinat per Eulàlia Vintró, Francesca Mestre i Pilar Gómez, i el segon, per Montserrat Jufresa, Carles Garriga i Eulàlia Miralles). L'obra constitueix un reconeixement a la tasca docent i a la trajectòria acadèmica i humana d’aquest catedràtic de Filologia Grega. La presentació serà a càrrec dels professors Joan Martí, de la Universitat Rovira i Virgili, i Pau Gilabert, de la UB.

Miralles transcendeix la figura del professor universitari. Autor d’una obra àmplia i variada que respon als seus interessos de filòleg i escriptor, s’ha mogut amb naturalitat i saviesa per èpoques diverses, des de les més antigues fins a les més properes, ha recorregut llengües i cultures diferents, i ha estudiat i conreat gèneres de tota mena, tant en vers com en prosa. Miralles és un home de literatura, un humanista. Dins d’aquest ampli ventall, els puntals històrics que millor el defineixen són l’època arcaica i clàssica del món grec, i la contemporània catalana; de llengües, igualment dues, el grec antic i el català; i de gèneres, sobretot un, la poesia, també en la creació personal. Així, Miralles és un profund coneixedor de la poesia grega arcaica i clàssica —l’èpica, les diferents modalitats de lírica, la tragèdia—, i també un estudiós d’alguns dels poetes catalans més importants del segle XX —Riba, Foix, Espriu—, sobre els quals ha escrit treballs de referència obligada. Els dos volums publicats s’ocupen, respectivament, d’aquests dos vessants dels seus interessos; però no entren en un aspecte que queda fora de l’àmbit universitari, la seva producció poètica, per bé que sigui difícil delimitar les fronteres d’unes tasques que, al cap i a la fi, són igualment humanístiques.

«Som per mirar» és la fórmula amb què Carles Riba enceta el segon tercet del seu sonet «Diana als jardins», el vint-i-dosè de Salvatge cor. L’expressió fa sentit si llegim una mica més amunt quan, adreçant-se a la deessa, el poeta diu: «el misteri | és que tu ets i nosaltres només | vivim». Diana és natura que se sap ella mateixa. Els humans, en canvi, per saber hem de mirar, som per mirar. Aquesta és la condició humana: la filologia és l’art de fer-ho conscientment; la poesia, el de viure-ho sàviament. D’aquí ve la tria del títol Som per mirar per als dos volums.

El primer aplega quinze contribucions de distingits hel·lenistes, tots col·legues i amics de Miralles. Els temes que s’hi tracten són idees, interessos i orientacions cars a l’homenatjat: lectures d’Homer, d’Hesíode i de lírics arcaics —Alcman, Safo, Teognis—, quatre aproximacions a Èsquil i, en època hel·lenística, qüestions de poètica i de definició del gènere èpic; per acabar amb estudis sobre diversos testimonis més tardans —Plutarc, Ateneu, Pausànies— sobre el món arcaic i clàssic, i amb una mostra de poesia en papirs màgics. En conjunt, un esplèndid recorregut per la cultura grega i els mecanismes de la seva poesia.

El segon volum, més heterogeni en temàtica i orientació, inclou la col·laboració de reputats professors, escriptors i crítics que s’han fixat en fets de literatura i en gustos compartits amb Miralles. Hi podem llegir aportacions sobre qüestions diverses, que van de T. S. Eliot a Rodoreda, de Llull a Carner, o, fins i tot, d’un recull d’aforismes a una anàlisi de crítica estrictament filològica aplicada a la literatura catalana. Tots els autors, però, s’han volgut presentar amb una visió que es fonamenta en el principi de reconèixer-se en la literatura, com a punt de partença i horitzó.

Carles Miralles (Barcelona, 1944), catedràtic de Filologia Grega de la UB, hel·lenista i poeta, es va donar a conèixer l’any 1965 amb La terra humida, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit amb On m’he fet home. No va tornar a publicar fins al 1981, any en què van aparèixer Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990, va sortir a la llum La mà de l’arquer, que va obtenir el Premi Nacional de Poesia, i el 1995, La ciutat dels plàtans. En el volum D’aspra dolcesa. Poesia 1963-2001, publicat l’any 2002, Miralles va aplegar i revisar la seva obra poètica apareguda fins aleshores. El 2010, va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana amb L’ombra dels dies roja (2009). És autor, també, de l’obra narrativa Escrit a la finestra. Com a filòleg ha publicat Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba (1978; Premi IEC - Josep Carner l’any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d’Or d’assaig l’any 1994), Homer (2005), Sobre Riba (2007) i Sobre Espriu (2013). Ha traduït al català obres de Xenofont i Heròdot, ha tingut cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i ha participat en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel. Ha estat col·laborador habitual al diari Avui, així com en les publicacions Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona