Notícies

Inici  >  Notícies > Un equip de la UB participa en la seqüenciació del genoma del centpeus

Un equip de la UB participa en la seqüenciació del genoma del centpeus

Els investigadors Alejandro Sánchez Gracia i Julio Rozas, del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), són coautors de l’estudi científic.

Els investigadors Alejandro Sánchez Gracia i Julio Rozas, del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), són coautors de l’estudi científic.

Un 30 % dels gens són específics de S. maritima, i s’haurien originat per diverses duplicacions gèniques des de l’ancestre comú que separa aquesta espècie d’altres artròpodes amb genoma seqüenciat.

Un 30 % dels gens són específics de S. maritima, i s’haurien originat per diverses duplicacions gèniques des de l’ancestre comú que separa aquesta espècie d’altres artròpodes amb genoma seqüenciat.

03/12/2014

Recerca

Un consorci internacional en el qual participen els investigadors Julio Rozas, Alejandro Sánchez Gracia i Francisca C. Almeida, del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) ha seqüenciat el genoma nuclear del miriàpode Strigamia maritima, un centpeus comú a les costes del nord d’Europa. L’estudi sobre el genoma d’aquest curiós invertebrat, publicat a PLOS Biology, obre un nou escenari per millorar el coneixement sobre l’evolució i la diversificació dels artròpodes mandibulats.

Una espècie atípica com a model d’estudi

S. maritima és el primer miriàpode del qual s’ha seqüenciat el genoma. Forma part d’un dels cinc subfílums dels artròpodes, juntament amb els hexàpodes (que inclouen els insectes), els crustacis, els quelicerats i trilobits (extingits). Aquest organisme, en concret, és una espècie atípica, ja que no té ulls i es desclou de l’ou amb la dotació completa de segments d’un adult.  

Tal com explica Julio Rozas, catedràtic del Departament de Genètica i investigador ICREA Acadèmia, «S. maritima és l’espècie model dels miriàpodes en estudis d’ecologia i biologia del desenvolupament ja que el seu genoma té una mida reduïda (290 megabases), i els exemplars es poden capturar amb facilitat a la natura i són fàcils de mantenir al laboratori». 

L’equip internacional d’experts hi ha identificat prop de 15.000 gens, un nombre semblant al del genoma conegut de molts insectes. No obstant això, un 30 % dels gens són específics de S. maritima, i s’haurien originat per diverses duplicacions gèniques des de l’ancestre comú que separa aquesta espècie d’altres artròpodes amb genoma seqüenciat.  

Artròpodes: estratègies diferents al llarg de l’evolució

En el marc del treball internacional, l’equip de la UB ha estudiat diverses famílies de gens del sistema quimiosensorial (que inclou el gust i l’olfacte) dels miriàpodes. «El que hi hem constatat ―apunta el catedràtic Julio Rozas― és que no existeixen membres de les famílies dels receptors olfactius (OR) ni de les proteïnes d’unió a molècules odoríferes (OBP), que són famílies de gens implicades en l’olfacte dels insectes».

«De fet, sabem que els miriàpodes i els insectes van colonitzar la Terra de manera independent. El que hem vist comparant la genòmica de les noves dades amb la de projectes anteriors és que els miriàpodes han trobat estratègies moleculars diferents per detectar molècules odoríferes», apunta Julio Rozas.

Sense rastre genètic d’estructures que capten la llum

Els 15.000 gens identificats ―l’espècie humana en té vora 20.000― estan distribuïts en un parell de cromosomes grans i set parells de més petits (incloent-hi els cromosomes sexuals, X i Y). Segons els resultats, la disposició dels gens es troba relativament conservada, ja que és molt semblant a la dels genomes d’altres fílums animals, i està molt menys alterada que en el cas d’altres organismes model en artròpodes com ara les mosques.

Un altre dels resultats més sorprenents és que no hi ha cap indici en el genoma de S. maritima sobre estructures relacionades amb la captació de llum, ni fotoreceptors ni components de rellotge circadiari.

En la seqüenciació del genoma del centpeus que ha fet aquest consorci internacional, integrat per cinquanta-dues institucions de recerca d’arreu del món i liderat pels experts Ariel D. Chipman, David E. K. Ferrier i Michael Akam, també hi han participat experts del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra.

 

Referència de l’article:

Akam, M.; Almeida, F. C.; Chipman, A. D.; Ferrier, D. E. K.; Rozas, J.; Sánchez Gracia, A., et al. «The first myriapod genome sequence reveals conservative arthropod gene content and genome organisation in the centipede Strigamia maritima». PLOS Biology, novembre de 2014. DOI: 10.1371/journal.pbio.1002005
 
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional HR Excellence in Research logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona