Notícies

Inici  >  Notícies > La contaminació per microplàstics arriba a les regions oceàniques més remotes...

La contaminació per microplàstics arriba a les regions oceàniques més remotes

Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana.

Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana.

L'estudi alerta de l’alta concentració de microplàstics a les grans fondalades marines.

L'estudi alerta de l’alta concentració de microplàstics a les grans fondalades marines.

19/12/2014

Recerca

En alguns fons marins es poden trobar fins a quatre mil milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada quilòmetre quadrat, segons revela un estudi publicat per la Royal Society Open Science en què participen els experts Anna Sánchez Vidal, Miquel Canals i Antoni Calafat, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

 

El misteri dels plàstics al mar

 

La brossa marina és un greu problema mediambiental que afecta ecosistemes costaners i oceànics de tot el planeta. Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana. Tal com explica la investigadora Anna Sánchez Vidal, que ha encapçalat la participació de l’equip d’experts del Grup de Recerca de Geociències Marines de la UB en aquest estudi, «la concentració de fibres microscòpiques de plàstics (raió, polièster, etc.) als fons marins profunds és fins a quatre vegades més alta que a menys profunditat». «De fet —explica—, el nostre estudi aclareix el que podríem anomenar com «el misteri dels plàstics» al mar, ja que recerques recents han mostrat que l’abundància de plàstics surant a la superfície de l’oceà és menor de l’esperada. Alguna cosa no quadra. On és tot el plàstic que va a parar als oceans?

 

«El nostre estudi —continua Sánchez Vidal— demostra que les quantitats ingents de plàstic que no se sabia on eren, en realitat s’havien esmicolat en fibres microscòpiques que s’han anat acumulant, i continuen fent-ho, als fons marins, des de l’Antàrtida fins a l’Àrtic. És a dir, molt i molt lluny de les àrees de procedència i, per tant, a escala planetària».

 

Els resultats d’aquest estudi són altament rellevants en el context de la Directiva marc sobre l’estratègia marina de la Unió Europea i altres iniciatives d’abast global, ja que la presència, la composició i els impactes de les deixalles de tota mena —en particular, dels productes plàstics— en els hàbitats marins és un dels indicadors del bon estat ambiental dels oceans, una temàtica en què la Unió Europea està fermament compromesa en l’horitzó de l’any 2020. Tal com explica el catedràtic Miquel Canals, que és cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, «aquest estudi, en concret, és una contribució del projecte PERSEUS, finançat per la Comissió Europea i centrat en la recerca ambiental orientada a establir polítiques de gestió als mars del sud d’Europa».

 
 

Una amenaça per als ecosistemes d’aigües profundes

 

A més de l’equip de la UB, en el nou estudi també col·laboren científics de la Universitat de Plymouth i del Museu d’Història Natural de Londres. En el treball, s’han analitzat mostres de sediments i coralls profunds recollits en setze punts de mostreig a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-oriental, l’Àrtic i  l’Índic meridional. Segons destaca la Dra. Lucy Woodall, zoòloga del Museu d’Història Natural de Londres i primera autora de l’estudi, «és alarmant trobar nivells tan alts de contaminació, sobretot quan no es coneix l’efecte complet d’aquests plàstics sobre el delicat equilibri dels ecosistemes d’aigües profundes». 

 
 

Raió, polièster i poliamides, als fons marins

 

Raió, polièster, poliamides, acetat i material acrílic són alguns dels compostos més abundants en les mostres obtingudes de les fondalades marines objecte de la recerca. Segons Richard Thompson, professor de la Universitat de Plymouth i coordinador de l’estudi, «els grans fons marins abasten més de 300 milions de quilòmetres quadrats a la Terra. Per això, la descoberta de microplàstics a les àrees estudiades suggereix que el seu impacte podria ser encara més perjudicial sobre l’hàbitat marí del que es pensa».

 

Cal recordar que els experts del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, dirigit per Miquel Canals, també van participar en un estudi recent que alertava de l’impacte de la brossa marina d’origen humà (ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca, etc.) a les parts més profundes dels oceans.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona