Rafael Bisquerra: «Lʼestrès, lʼansietat i la violència són manifestacions de lʼanalfabetisme emocional»

Rafael Bisquerra i Alzina.
Rafael Bisquerra i Alzina.
Entrevistes
(17/02/2014)

Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic dʼOrientació Psicopedagògica a la UB i director de diversos màsters i postgraus en aquesta Universitat. Des de fa vint anys, la seva línia de recerca sʼha centrat en lʼeducació emocional, àmbit en què ha publicat nombrosos llibres. La seva obra més recent, Cuestiones sobre bienestar (Síntesis, 2013), tracta sobre els diversos tipus de benestar i combat la concepció unilateral que sovint es té del benestar com una qüestió únicament econòmica.

És fundador i primer director del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), i creador de la Fundació per a lʼEducació Emocional (FEM). Actualment, treballa en la preparació del Congrés Internacional dʼEducació Emocional, coincidint amb les X Jornades dʼEducació Emocional, que tindrà lloc a la UB del 4 al 6 dʼabril.


 

Rafael Bisquerra i Alzina.
Rafael Bisquerra i Alzina.
Entrevistes
17/02/2014

Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic dʼOrientació Psicopedagògica a la UB i director de diversos màsters i postgraus en aquesta Universitat. Des de fa vint anys, la seva línia de recerca sʼha centrat en lʼeducació emocional, àmbit en què ha publicat nombrosos llibres. La seva obra més recent, Cuestiones sobre bienestar (Síntesis, 2013), tracta sobre els diversos tipus de benestar i combat la concepció unilateral que sovint es té del benestar com una qüestió únicament econòmica.

És fundador i primer director del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), i creador de la Fundació per a lʼEducació Emocional (FEM). Actualment, treballa en la preparació del Congrés Internacional dʼEducació Emocional, coincidint amb les X Jornades dʼEducació Emocional, que tindrà lloc a la UB del 4 al 6 dʼabril.


 

La recerca de la felicitat ha estat present en el decurs de la història, tal com es pot comprovar fent un cop dʼull als principals corrents filosòfics. Tothom vol ser feliç i sentir-se bé. Hi ha cap elixir màgic per aconseguir-ho? És una missió impossible o és una cosa que cal treballar amb esforç i bona predisposició?

No hi ha cap elixir màgic. Però tampoc és una missió impossible. És una qüestió emocional que depèn de les actituds, de la voluntat i del que fem. Cadascú construeix el seu propi benestar (o malestar), encara que sovint no en siguem conscients. I amb això contribuïm al benestar (o malestar) social.

 
El benestar disminueix per circumstàncies adverses com ara malalties, lʼatur o la mort dʼéssers estimats. Com es pot lluitar contra el desànim que et provoca tot això?
Sempre hi ha motius de sobra per al malestar. Sempre ha estat així. Sobretot en situacions summament adverses, el més fàcil és caure en el desànim i la negativitat. El que és realment heroic és decidir adoptar una actitud positiva davant la vida que ens obri la porta al benestar. No és gens fàcil; però és possible. És una qüestió de voluntat, dʼactitud, de consciència i de regulació emocional. Dʼalguna manera, implica anar contra corrent. Però val la pena.
 

Assegura que existeixen diversos tipus de benestar: el material, el físic, el social, lʼemocional, el professional i el de les organitzacions. Es poden treballar per separat? Quin hauríem de prioritzar? La consecució dʼun tipus de benestar et porta a aconseguir-ne un altre?

Sí que es poden treballar per separat i, de fet, es fa així en moltes situacions. Tal com sʼexposa en el llibre Cuestiones sobre bienestar, hi ha moltes persones i organitzacions que només es preocupen del benestar material. Ara bé, si volem créixer com a persones amb tota la complexitat i integritat que això suposa, cal un desenvolupament harmònic i equilibrat de tots els tipus de benestar. Cal que la taula estigui equilibrada; no hiperdesenvolupada dʼuna pota i curta de les altres.
 
És important treballar pel benestar global, tant personal com social. Cal desenvolupar persones i organitzacions orientades al benestar global; no únicament per assolir el benestar material, sinó també el benestar emocional. Hi ha una gran interacció entre els diferents tipus de benestar. Però sovint no en som conscients i ens centrem exclusivament en el benestar material, la qual cosa produeix desequilibris que poden derivar en ansietat, estrès, depressió, consum de drogues, violència, etc., manifestacions de lʼanalfabetisme emocional, que no fa més que produir malestar.
 
 
En les mateixes condicions, un individu pot sentir-se feliç i un altre, en canvi, viure angoixat. Quin pes té la subjectivitat en qualsevol dels tipus de benestar?
 
Lʼautèntic benestar és eminentment subjectiu. En les mateixes situacions, una persona podrà gaudir de cert benestar i en un altre individu hi predominarà el malestar. Això depèn de les valoracions que fem de la realitat que ens envolta. Tal com va dir el filòsof grec Epictet, no estem pertorbats pels fets en si, sinó per la manera que tenim de valorar-los i viureʼls. Precisament perquè lʼautèntic benestar és subjectiu i emocional, depèn en gran mesura dʼun mateix, de les pròpies actituds i de la voluntat.
 

Es pot treballar el benestar dels infants? Podem educar-los emocionalment perquè en el futur siguin adults més feliços?

Hi ha investigacions que sʼencaminen en aquesta direcció. No en el sentit de donar-los-ho tot fet, ni de bon tros. Es tracta de demostrar-los que es pot ser més feliç implicant-se amb entusiasme en projectes que ens apassionen, que no pas amb una actitud passiva. És una manera de comprendre que el benestar no és una cosa fàcil, sinó que requereix esforç. És com descobrir que si un té fred, té ganes de posar-se a la vora el foc per escalfar-se; però en realitat, es treu millor el fred de sobre el qui sʼesforça a acumular la llenya i encendre el foc perquè els altres es puguin escalfar.
 

El benestar sʼencomana?

El contagi emocional és una realitat: les emocions sʼencomanen. Tots ens hem trobat amb persones amb qui, després de deu minuts de parlar-hi, tenim la sensació que som un globus punxat amb una agulla i ens quedem sense energies. Tanmateix, de vegades et trobes amb persones que et transmeten energia positiva i entusiasme i al cap dʼuna estona dʼestar amb elles sembla com si haguessis rebut una xutada dʼenergia i tens ganes de repetir.
 
També hi ha determinats contextos (per exemple, reunions de treball) en què sembla que hi ha un clima emocional tòxic i no tʼatreveixes a dir res, perquè saps que diguis el que diguis hi haurà algú que et llançarà lʼartilleria a sobre i et deixarà planxat. En canvi, a vegades es pot generar un clima emocional positiu en què ens sentim còmodes per expressar-nos, per compartir i per estimular la creativitat grupal. El repte que tenim és distingir de quins contextos ens volem deixar contagiar i de quins no. I sobretot, quins climes emocionals ens proposem contribuir a contagiar i quins no. Dʼaixò en depèn en gran mesura el benestar personal i social.
 
Trobareu més informació del llibre en aquest enllaç.