Rafael Bisquerra: «Lʼestrès, lʼansietat i la violència són manifestacions de lʼanalfabetisme emocional»
Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic dʼOrientació Psicopedagògica a la UB i director de diversos màsters i postgraus en aquesta Universitat. Des de fa vint anys, la seva línia de recerca sʼha centrat en lʼeducació emocional, àmbit en què ha publicat nombrosos llibres. La seva obra més recent, Cuestiones sobre bienestar (Síntesis, 2013), tracta sobre els diversos tipus de benestar i combat la concepció unilateral que sovint es té del benestar com una qüestió únicament econòmica.
És fundador i primer director del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), i creador de la Fundació per a lʼEducació Emocional (FEM). Actualment, treballa en la preparació del Congrés Internacional dʼEducació Emocional, coincidint amb les X Jornades dʼEducació Emocional, que tindrà lloc a la UB del 4 al 6 dʼabril.
Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic dʼOrientació Psicopedagògica a la UB i director de diversos màsters i postgraus en aquesta Universitat. Des de fa vint anys, la seva línia de recerca sʼha centrat en lʼeducació emocional, àmbit en què ha publicat nombrosos llibres. La seva obra més recent, Cuestiones sobre bienestar (Síntesis, 2013), tracta sobre els diversos tipus de benestar i combat la concepció unilateral que sovint es té del benestar com una qüestió únicament econòmica.
És fundador i primer director del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), i creador de la Fundació per a lʼEducació Emocional (FEM). Actualment, treballa en la preparació del Congrés Internacional dʼEducació Emocional, coincidint amb les X Jornades dʼEducació Emocional, que tindrà lloc a la UB del 4 al 6 dʼabril.
La recerca de la felicitat ha estat present en el decurs de la història, tal com es pot comprovar fent un cop dʼull als principals corrents filosòfics. Tothom vol ser feliç i sentir-se bé. Hi ha cap elixir màgic per aconseguir-ho? És una missió impossible o és una cosa que cal treballar amb esforç i bona predisposició?
No hi ha cap elixir màgic. Però tampoc és una missió impossible. És una qüestió emocional que depèn de les actituds, de la voluntat i del que fem. Cadascú construeix el seu propi benestar (o malestar), encara que sovint no en siguem conscients. I amb això contribuïm al benestar (o malestar) social.
Assegura que existeixen diversos tipus de benestar: el material, el físic, el social, lʼemocional, el professional i el de les organitzacions. Es poden treballar per separat? Quin hauríem de prioritzar? La consecució dʼun tipus de benestar et porta a aconseguir-ne un altre?
Es pot treballar el benestar dels infants? Podem educar-los emocionalment perquè en el futur siguin adults més feliços?
El benestar sʼencomana?