Un llibre per aprendre a conciliar

El llibre encara un problema bàsic de lʼatrafegada societat actual, el de com harmonitzar la vida familiar i professional, des del punt de vista de lʼètica, destacant la necessitat dʼordenar el nostre caos vital intern abans de fer-ho amb lʼextern. Recull articles de set especialistes, membres del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, que mostren la importància cabdal de la conciliació per a un correcte desenvolupament social i personal, palesant que, més enllà de les polítiques públiques que es puguin dedicar a fomentar-la, la veritable conciliació consisteix en lʼassumpció dʼuna ètica personal, compartida en lʼàmbit familiar.

Normalment sʼassocia la necessitat de la conciliació amb la massiva incorporació de la dona a lʼàmbit laboral i amb lʼalteració de les tasques familiars que ha comportat, però els autors afirmen que es tracta dʼuna qüestió molt més complexa, ja que la conciliació dʼespais i temps prové de la divisió que els ritmes de vida de la modernitat han incorporat a les nostres rutines. Dʼaltra banda, malgrat que els països desenvolupats hagin establert un marc legal per protegir i fomentar la conciliació, aquesta qüestió no sʼesgota en el terreny de la política, sinó que entra de ple en lʼàmbit de lʼeducació en valors.

Aprendre a gestionar el temps és el concepte clau en la definició de conciliació, sobretot per la dificultat intrínseca que presenta. Actualment, el temps té una claríssima accepció mercantil, ja que la vida quotidiana està organitzada al voltant de lʼhorari laboral, i els moments dʼoci sʼentenen més com un divertiment, com una ruptura amb el treball i una desconnexió de la realitat laboral, que no pas com espais per al desenvolupament dʼun projecte de vida i creixement personal. Tant és així, que la lògica mercantil acaba envaint totes les esferes de la vida i atorgant valor només en funció de paràmetres productius reconeguts socialment.

El llibre sʼorganitza en set capítols de caràcter divulgatiu, amb una bibliografia especialitzada al final de cada un, que tracten diferents aspectes del problema de la conciliació. Els quatre primers analitzen la qüestió des dʼun punt de vista filosòfic i sociològic, mirant dʼestablir els marcs epistemològics per abordar-la. El cinquè capítol estudia els factors psicològics derivats de la relació educativa paternofilial i la rellevància que tenen en el desenvolupament dels menors. Els dos últims se centren en aspectes més concrets i quantitatius. El sisè sʼocupa de les dades estadístiques que han servit per configurar els programes polítics relatius a la conciliació, i el setè recull dades qualitatives per formalitzar una proposta dʼoci familiar en què la coresponsabilitat sigui el valor central per reestructurar els estils de vida familiars, socials, laborals i personals. Malgrat que els diferents autors posin lʼaccent en matisos diversos del concepte de conciliació, tots estan dʼacord a definir-lo com un conjunt dʼactituds, eines, estratègies i valors que fomenten la creació dʼun temps compartit, és a dir, com una determinada ètica, que es pot ensenyar i també aprendre.

El treball aporta un darrer capítol de conclusions en què es relacionen, de forma clara i sintètica, una sèrie dʼefectes contraproduents que pot comportar la manca de conciliació, sobretot en lʼàmbit familiar, que van des de lʼincrement de separacions com a causa directa de la mala gestió del temps dedicat a la parella, fins al fracàs escolar o a trastorns de la personalitat en nens i joves per la mateixa causa. Els autors advoquen per considerar la conciliació un principi ètic que ha de ser assimilat i après de forma personal i compartida, i proposen una llista dʼobjectius i competències per fer-la possible.

Maria Rosa Buxarrais Estrada (Mollet del Vallès, 1961) és doctora en pedagogia i llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona, on exerceix la docència. Investigadora principal del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la UB, la seva experiència professional i acadèmica sʼha centrat en la formació del professorat i de les famílies, i en lʼeducació en valors. És autora de llibres i articles sobre educació moral aplicada a diversos àmbits.

Marta Burguet Arfelis (Vilanova i la Geltrú, 1968) és doctora en pedagogia i professora de la Universitat de Barcelona. Ha orientat la seva trajectòria professional i acadèmica vers lʼeducació en valors, la mediació de conflictes i les relacions educatives, familiars i interculturals. Forma part del GREM i és autora de diverses publicacions científiques i dʼarticles de divulgació. És coautora, amb David Bueno, dʼEducació per a una cultura de pau (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), de recent aparició