LIFE TRivers: primera reunió del projecte europeu per millorar la gestió dels rius temporals

El projecte europeu LIFE TRivers, liderat per la UB, i en el qual participen lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), té com a meta aportar solucions per a la correcta diagnosi de lʼestat ecològic dels rius temporals i millorar-ne la gestió dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea.

La jornada va ser inaugurada per la presidenta de la CHX, María Ángeles Ureña, que va destacar la necessitat de millorar el coneixement sobre els rius temporals per gestionar-los correctament. La sessió es va centrar en la presentació de la primera versió del programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), desenvolupada en el projecte TRivers.

Aquest programa permetrà conèixer lʼevolució de les característiques hidrològiques del riu en funció del temps, i així es podrà determinar la probabilitat que en diferents moments de lʼany estigui sec, la qual cosa ha de permetre adaptar el calendari de mostreig i seleccionar referències per determinar-ne lʼestat. El programa utilitza dades observades, models predictius i, com a alternativa, també enquestes fetes a la població local. A més, permet determinar si lʼabsència de cabal és deguda a factors naturals o a lʼacció humana. Segons Francesc Gallart, investigador de lʼIDAEA-CSIC, «obtenir les estadístiques dels diferents estats aquàtics dʼun riu temporal al llarg del temps és la clau de lʼaproximació del TRivers».

Un altre aspecte fonamental del projecte TRivers és determinar la relació entre els estats aquàtics i les comunitats biològiques dels rius temporals. La connectivitat dels hàbitats és el condicionant principal de la fauna aquàtica en un riu temporal. Tal com explica Núria Cid, investigadora postdoctoral del Departament dʼEcologia de la UB i cap de projectes del TRivers, «els rius que són temporals de manera natural sʼhan de considerar un tipus diferent dʼecosistema i no un riu permanentment afectat per lʼactivitat humana».

Les eines per avaluar lʼestat ecològic sʼhan desenvolupat, sobretot, per a rius permanents, i en la majoria dels casos no es poden aplicar directament als rius temporals. Antoni Munné, cap del Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics de lʼACA, va destacar que «els valors de referència que sʼutilitzen per determinar si un riu té un bon estat ecològic varien en funció de si els mostrejos es fan en període sec o humit, la qual cosa és transcendental per a la diagnosi».

Dins dels rius temporals, els efímers també preocupen els gestors de manera especial. Teodoro Estrela, cap de lʼOficina de Planificació Hidrològica de la CHX, va subratllar: «Hi ha una necessitat de definir objectius ambientals per als rius temporals, sobretot en aquells que porten aigua uns pocs dies a lʼany i la diagnosi de lʼestat ecològic és extremadament complexa».

Les valoracions que van fer els participants de la primera versió del TREHS van ser molt positives. Els participants, entre els hi havia lʼAgència Portuguesa de Medi Ambient, van destacar la gran capacitat del programari per integrar informació. També van mostrar interès a formar part dʼuna comunitat dʼusuaris del TREHS que permeti continuar compartint opinions, experiències i informació des de diferents perspectives i que altres rius temporals de diferents conques puguin aplicar aquesta eina.

Més informació de la jornada

Fotografies: Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB