LʼAula Magna reobre les portes després dʼuns treballs de renovació
LʼAula Magna de lʼEdifici Històric ha reobert avui les portes després dʼun breu període dʼobres de remodelació que sʼhan allargat tot just un mes. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que ha presidit lʼacte dʼinauguració dʼaquest espai emblemàtic, ha fet referència a la gran quantitat de records que atresora aquesta sala històrica de la Universitat. El rector ha rememorat les classes dʼHistòria de la Llengua Espanyola a les quals assistia i que impartia el professor Ernesto Carratalá.
LʼAula Magna de lʼEdifici Històric ha reobert avui les portes després dʼun breu període dʼobres de remodelació que sʼhan allargat tot just un mes. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que ha presidit lʼacte dʼinauguració dʼaquest espai emblemàtic, ha fet referència a la gran quantitat de records que atresora aquesta sala històrica de la Universitat. El rector ha rememorat les classes dʼHistòria de la Llengua Espanyola a les quals assistia i que impartia el professor Ernesto Carratalá.
Dʼençà de la darrera reforma, el 1992, durant el mandat del rector Josep M. Bricall, lʼAula Magna ha acollit milers dʼactes, tant estrictament acadèmics com vinculats als més diversos aspectes de la vida universitària. El desgast del pas del temps i lʼús intensiu de lʼespai han fet necessària aquesta nova rehabilitació, que ha comprès la pintura dels sostres i parets amb una nova proposta cromàtica en vermell, el poliment dels paviments de fusta, lʼaposta per una millor eficiència energètica en la il·luminació o la restauració dels grans finestrals i dels porticons, segons ha explicat el director de lʼÀrea dʼObres i Manteniment, Jordi Puig.
LʼAula Magna és un dels espais de la UB que més reformes ha sofert al llarg del temps, atès que sʼha hagut dʼadequar als diferents usos que se nʼha fet. En el projecte original dʼElies Rogent sʼhi havia dʼubicar el Museu dʼHistòria Natural, però lʼespai es va emprar com a Saló Doctoral. Durant el segon quart del segle XX, a mesura que la Universitat creixia i els espais per a la docència quedaven petits, lʼAula Magna es va fer servir per impartir-hi classes. La reforma del 1992 va implicar obres importants, amb lʼobjectiu dʼadaptar lʼespai a les noves tecnologies (es va aixecar la cabina de control posterior, es va renovar la instal·lació elèctrica de la sala i sʼhi van instal·lar els projectors, les pantalles i la microfonia).
Durant lʼacte dʼinauguració, la Dra. Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, ha explicat la història i simbologia dels quadres que hi ha a lʼAula Magna. Aquestes obres conformen un llegat patrimonial de gran valor, procedent del Museu del Prado, excepte la pintura del Concili IV de Toledo, que és propietat de la Universitat de Barcelona.
La vicerectora ha explicat que totes les obres són del segle XVII i sʼenquadren dins del barroc. Una gran part dʼaquestes pintures inclouen temes mitològics, com és el cas d'Andròmeda i Perseu, de Luca Giordano; El rapte de Prosèrpina, de J. B. Martínez del Mazo, o El naixement de Venus, d'A. Gómez Gros. Tancred i Clorinda, de Luca Giordano; Diana caçant amb les seves nimfes, de J. B. Martínez del Mazo, o La reconciliació de romans i sabins, de lʼEscola de Rubens, són altres pintures que hi ha a lʼAula Magna.
Per a més informació sobre les diferents etapes de lʼAula Magna, consulteu: