Notícies
Inici  >  Notícies > Una antologia dels millors fragments de la literatura grega clàssica

Una antologia dels millors fragments de la literatura grega clàssica

L’<i>Antologia. Selecció de textos grecs, d'Homer a Libani</i> és una tria de peces i fragments excelsos de la literatura grega clàssica.

L’Antologia. Selecció de textos grecs, d'Homer a Libani és una tria de peces i fragments excelsos de la literatura grega clàssica.

02/10/2015

Cultura

L’Antologia. Selecció de textos grecs, d'Homer a Libani, obra editada per Francesca Mestre i publicada en homenatge a la catedràtica de grec jubilada Eulàlia Vintró, és una tria de peces i fragments excelsos de la literatura grega clàssica, que van des de l’èpica fins el drama, la filosofia i la lírica, amb la intenció d’evocar la totalitat de la vida, l’art i els sabers del món antic.

Es tracta de vint textos (amb edició bilingüe grec - català, traduïts especialment per a l’ocasió) que van des de la Ilíada d’Homer fins a les Vides paral·leles de Plutarc, és a dir, des de l’època arcaica fins al món antic tardà, passant per l’època clàssica i l’hel·lenística, amb temes, gèneres i veus molt diferents, triats i traduïts per eminents hel·lenistes com la mateixa editora Francesca Mestre o els professors de la Universitat de Barcelona Montserrat Jufresa, Montserrat Camps, Carles Garriga o Ernest Marcos, entre d’altres.

Per començar, els poemes homèrics —Ilíada i Odissea —, i d’entre totes les possibilitats a escollir, els passatges triats d’ambdues obres tenen el fil conductor al voltant de la grandesa d’Aquil·les, que es mostra sota tres prismes: crueltat, pietat i desconsol. Segueix una de les versions hesiòdiques del mite de Pandora, que explica, entre altres coses, el desconsol d’Aquil·les atenent les exigències de l’existència dels mortals, herois inclosos. I encara, en el bloc de l’èpica, s’inclou una vuitantena de versos d’un Himne homèric, el dedicat al déu Apol·lo. L’època arcaica es completa amb tres mostres de lírica grega: l’elegia de Soló d’Atenes —poeta, savi, polític—, tant la dedicada a les muses com les que es fan ressò de la seva activitat política, i les monodies de Safo —la poetessa més coneguda del món grec, fins i tot a la mateixa antiguitat—, exquisits poemes d’amor i de preparació de les noies per al matrimoni. De Píndar, ja a les acaballes del període arcaic, s’inclou un breu epinici, que casa el diví i l’humà, enaltint l’home, l’atleta, que amb el seu esforç s’ha fet mereixedor del favor dels déus.

De l’època clàssica, s’inclou un fragment de les Històries d’Heròdot, que dóna una versió alternativa a l’homèrica —l’egípcia— del rapte d’Hèlena i, per tant, de la guerra de Troia, els seus antecedents i resultats. S’inclou també un passatge d’una obra de cadascun dels tres tràgics principals; Èsquil, a les Eumènides, que posa en escena la sortida, la superació, d’un terrible parricidi; Sòfocles, en el primer cor d’Antígona, que presenta l’alegria del tebans per haver recuperat la pau; i Eurípides, en un passatge que recupera el mite egipci d’Hèlena, a la tragèdia que porta el mateix nom.

La comèdia d’Aristòfanes Els acarnesos, ens situa a la polis atenesa immersa en la guerra del Peloponès, descrita com a destorb de la vida quotidiana dels ciutadans normals. Tucídides, a la Història de la guerra del Peloponès, fa una llarga reflexió sobre la guerra i descriu excel·lentment, sense explicitar-ho, l’espiral d’ambició en la qual els dirigents atenesos es van endinsant. Els passatges triats de la República de Plató exposen el lloc que, en unt estat ideal, han d’ocupar dones i fills. I la Constitució dels atenesos, atribuïda a Aristòtil, deixa ben clar que les dones, així com els esclaus i metecs, estan totalment exclosos del col·lectiu de ciutadans de l’Atenes democràtica.

Els quatre darrers textos són petits exemples de la immensa producció literària postclàssica: de l’Himne a Apol·lo de Cal·límac, avançant el seu caràcter de contrapunt erudit, a l’Himne homèric corresponent abans esmentat. Els tres textos restants són mostres de la prosa d’època imperial romana: un passatge de la Vida de Marcel de Plutarc que explica com els siracusans es van defensar de l’atac de l’exèrcit romà gràcies a les màquines de guerra ideades per Arquímedes; una composició breu de Llucià que evoca el mite de la lluita del déu Dionís amb els indis en el seu periple universal; i finalment, ben entrats en el segle IV dC, quan l’imperi és ja oficialment cristià, Libani parla encara de la relació de franquesa i amistat que l’uneix a l’emperador apòstata.

Francesca Mestre (1956) és professora del Departament de Filologia Grega de la UB i està especialitzada en literatura, cultura i societat hel·lenístiques i gregues en època romana, així com en la didàctica de la llengua grega. És investigadora principal dels grups de recerca Ser grec en l'imperi romà, i Graecia capta, per a l’estudi del món grec sota dominació romana. Membre del grup Electra d’innovació docent de la UB, i responsable de l’assignatura de Grec a les PAU de Catalunya. És autora de nombrosos textos i articles especialitzats.

Eulàlia Vintró i Castells (Barcelona, 1945) és catedràtica de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, una feina que va interrompre durant catorze anys, entre 1985 i 1999, per dedicar-se a la política institucional, en l’àmbit fonamentalment de l’educació i el benestar social. Va estudiar Filologia Clàssica (1962-1967), i el 1970 es va doctorar amb una tesi sobre els tractats del metge atenenc Hipòcrates. Vinculada al grup Bandera Roja, el 1974 va entrar a militar al PSUC, on aviat serà membre del comitè central. Va ser diputada a Corts (1979-1982), on va viure l’intent de cop d’estat del 23-F, i diputada al Parlament de Catalunya (1984-1987), però la seva tasca política la va desenvolupar fonamentalment a l’Ajuntament de Barcelona, on va estar quatre legislatures (1983-1999). El 1999 va retornar a la Universitat, tot i que no ha perdut en absolut el seu interès per la política. La seva contribució ha estat reconeguda amb guardons com la Gran Creu d'Alfons X el Savi i la Creu de Sant Jordi. Entre les seves obres destaquen, entre d’altres, Hipócrates y la nosología hipocràtica (Barcelona 1973), Luciano. Historia verdadera. Timón. Prometeo y Diálogos de las hetairas (Barcelona 1974), El món grec a Wagner (Ítaca 1, 1985).

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona