Una antologia dels millors fragments de la literatura grega clàssica

Per començar, els poemes homèrics —Ilíada i Odissea —, i dʼentre totes les possibilitats a escollir, els passatges triats dʼambdues obres tenen el fil conductor al voltant de la grandesa dʼAquil·les, que es mostra sota tres prismes: crueltat, pietat i desconsol. Segueix una de les versions hesiòdiques del mite de Pandora, que explica, entre altres coses, el desconsol dʼAquil·les atenent les exigències de lʼexistència dels mortals, herois inclosos. I encara, en el bloc de lʼèpica, sʼinclou una vuitantena de versos dʼun Himne homèric, el dedicat al déu Apol·lo. Lʼèpoca arcaica es completa amb tres mostres de lírica grega: lʼelegia de Soló dʼAtenes —poeta, savi, polític—, tant la dedicada a les muses com les que es fan ressò de la seva activitat política, i les monodies de Safo —la poetessa més coneguda del món grec, fins i tot a la mateixa antiguitat—, exquisits poemes dʼamor i de preparació de les noies per al matrimoni. De Píndar, ja a les acaballes del període arcaic, sʼinclou un breu epinici, que casa el diví i lʼhumà, enaltint lʼhome, lʼatleta, que amb el seu esforç sʼha fet mereixedor del favor dels déus.

De lʼèpoca clàssica, sʼinclou un fragment de les Històries dʼHeròdot, que dóna una versió alternativa a lʼhomèrica —lʼegípcia— del rapte dʼHèlena i, per tant, de la guerra de Troia, els seus antecedents i resultats. Sʼinclou també un passatge dʼuna obra de cadascun dels tres tràgics principals; Èsquil, a les Eumènides, que posa en escena la sortida, la superació, dʼun terrible parricidi; Sòfocles, en el primer cor dʼAntígona, que presenta lʼalegria del tebans per haver recuperat la pau; i Eurípides, en un passatge que recupera el mite egipci dʼHèlena, a la tragèdia que porta el mateix nom.

La comèdia dʼAristòfanes Els acarnesos, ens situa a la polis atenesa immersa en la guerra del Peloponès, descrita com a destorb de la vida quotidiana dels ciutadans normals. Tucídides, a la Història de la guerra del Peloponès, fa una llarga reflexió sobre la guerra i descriu excel·lentment, sense explicitar-ho, lʼespiral dʼambició en la qual els dirigents atenesos es van endinsant. Els passatges triats de la República de Plató exposen el lloc que, en unt estat ideal, han dʼocupar dones i fills. I la Constitució dels atenesos, atribuïda a Aristòtil, deixa ben clar que les dones, així com els esclaus i metecs, estan totalment exclosos del col·lectiu de ciutadans de lʼAtenes democràtica.

Els quatre darrers textos són petits exemples de la immensa producció literària postclàssica: de lʼHimne a Apol·lo de Cal·límac, avançant el seu caràcter de contrapunt erudit, a lʼHimne homèric corresponent abans esmentat. Els tres textos restants són mostres de la prosa dʼèpoca imperial romana: un passatge de la Vida de Marcel de Plutarc que explica com els siracusans es van defensar de lʼatac de lʼexèrcit romà gràcies a les màquines de guerra ideades per Arquímedes; una composició breu de Llucià que evoca el mite de la lluita del déu Dionís amb els indis en el seu periple universal; i finalment, ben entrats en el segle IV dC, quan lʼimperi és ja oficialment cristià, Libani parla encara de la relació de franquesa i amistat que lʼuneix a lʼemperador apòstata.

Francesca Mestre (1956) és professora del Departament de Filologia Grega de la UB i està especialitzada en literatura, cultura i societat hel·lenístiques i gregues en època romana, així com en la didàctica de la llengua grega. És investigadora principal dels grups de recerca Ser grec en l'imperi romà, i Graecia capta, per a lʼestudi del món grec sota dominació romana. Membre del grup Electra dʼinnovació docent de la UB, i responsable de lʼassignatura de Grec a les PAU de Catalunya. És autora de nombrosos textos i articles especialitzats.

Eulàlia Vintró i Castells (Barcelona, 1945) és catedràtica de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, una feina que va interrompre durant catorze anys, entre 1985 i 1999, per dedicar-se a la política institucional, en lʼàmbit fonamentalment de lʼeducació i el benestar social. Va estudiar Filologia Clàssica (1962-1967), i el 1970 es va doctorar amb una tesi sobre els tractats del metge atenenc Hipòcrates. Vinculada al grup Bandera Roja, el 1974 va entrar a militar al PSUC, on aviat serà membre del comitè central. Va ser diputada a Corts (1979-1982), on va viure lʼintent de cop dʼestat del 23-F, i diputada al Parlament de Catalunya (1984-1987), però la seva tasca política la va desenvolupar fonamentalment a lʼAjuntament de Barcelona, on va estar quatre legislatures (1983-1999). El 1999 va retornar a la Universitat, tot i que no ha perdut en absolut el seu interès per la política. La seva contribució ha estat reconeguda amb guardons com la Gran Creu d'Alfons X el Savi i la Creu de Sant Jordi. Entre les seves obres destaquen, entre dʼaltres, Hipócrates y la nosología hipocràtica (Barcelona 1973), Luciano. Historia verdadera. Timón. Prometeo y Diálogos de las hetairas (Barcelona 1974), El món grec a Wagner (Ítaca 1, 1985).