Lʼincrement moderat de lʼacidificació de lʼoceà produeix un canvi radical en els hàbitats bentònics
La concentració de CO2 a lʼoceà està augmentant com a conseqüència de lʼactivitat humana, la qual cosa provoca canvis sense precedents en la química marina. Lʼacidesa mitjana de les aigües marines sʼha incrementat gairebé un 30 % des de lʼinici de la revolució industrial. Per això, en els últims anys han proliferat de manera significativa les investigacions dirigides a conèixer els efectes que pot produir lʼacidificació de lʼoceà en els ecosistemes marins.
La concentració de CO2 a lʼoceà està augmentant com a conseqüència de lʼactivitat humana, la qual cosa provoca canvis sense precedents en la química marina. Lʼacidesa mitjana de les aigües marines sʼha incrementat gairebé un 30 % des de lʼinici de la revolució industrial. Per això, en els últims anys han proliferat de manera significativa les investigacions dirigides a conèixer els efectes que pot produir lʼacidificació de lʼoceà en els ecosistemes marins.
Un estudi dirigit per un equip dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona ha mostrat que la disminució del pH marí de 8,1 a 7,9 —observada en una surgència de CO2 a quaranta metres de profunditat— produeix un canvi radical en hàbitats dʼalta diversitat i complexitat estructural. Els boscos de Laminaria rodriguezii, lʼalga kelp que habita les profunditats marines (sol trobar-se a més de 65 metres de profunditat), reemplacen altres hàbitats dominants, com els fons de coral i maerl, caracteritzats per la presència dʼorganismes calcificadors. Només les algues calcificades amb microcristalls dʼaragonita són capaces de sobreviure en aigües acidificades, però amb una absència gairebé total dʼorganismes calcaris amb altes concentracions de magnesi.
Lʼestudi, publicat avui a la revista científica Proceedings of the Royal Society B, es va desenvolupar a les illes Columbretes, al mar Mediterrani. Aquestes illes es troben a uns 56 quilòmetres de la costa de Castelló, i formen un petit arxipèlag volcànic amb una illa principal, diversos illots i roques, i un gran nombre de bancs de peixos. El setembre del 2011, es va utilitzar un vehicle operat a distància (ROV) per analitzar la presència de surgències de CO2 dins i fora dels límits de la Reserva Marina de les Illes Columbretes. El juny del 2012, es van fer diverses immersions per caracteritzar els paràmetres del sistema de diòxid de carboni i la composició de la comunitat.
Les surgències de CO2 ofereixen una oportunitat única per investigar la resposta dels ecosistemes bentònics a lʼacidificació. No obstant això, els hàbitats bentònics analitzats fins ara es troben en aigües poc profundes (menys de cinc metres de profunditat) i, per tant, no constitueixen una mostra representativa de la gran varietat dʼhàbitats de la plataforma continental. «Lʼestudi mostra que lʼacidificació moderada observada en una surgència de CO2 produeix una substitució completa dels hàbitats bentònics de gran biodiversitat i complexitat estructural que creixen en profunditats en què amb prou feines sʼhan pogut estudiar encara els efectes de lʼacidificació», explica Cristina Linares, investigadora Ramón y Cajal del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, primera autora de lʼarticle i coordinadora de LIFE+INDEMARES, un projecte finançat per la Fundació Biodiversitat.
Els boscos de kelp substitueixen els hàbitats dominants
Hàbitats de gran distribució al Mediterrani, com ara les colònies de coral i els fons de maerl, caracteritzats pel predomini dʼorganismes calcaris, són relegats per boscos de L. rodriguezii. «Aquesta espècie dʼalgues kelp aconsegueix dominar profunditats molt més superficials quan les aigües marines no presenten condicions normals. Per tant, els possibles canvis en la distribució vertical dʼalgunes espècies bentòniques són anàlegs als canvis produïts per lʼescalfament global en ecosistemes terrestres», subratlla Enric Ballesteros, investigador del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
Per entendre els efectes que produeix la variabilitat del pH en lʼestructura i el funcionament dels hàbitats mesofòtics, es necessiten estudis que analitzin lʼàrea de surgència a llarg termini. No obstant això, «els resultats de lʼestudi assenyalen que lʼacidificació moderada de lʼoceà pot produir canvis importants en la distribució i predomini dʼecosistemes bentònics que exerceixen un paper fonamental a escala regional, la qual cosa podria tenir conseqüències ecològiques i socioeconòmiques importants», explica Miquel Canals, catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines que lidera el Grup de Recerca de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona.
Entre els autors de lʼarticle hi ha investigadors de la Universitat de Barcelona, del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de la Universitat de Girona, de lʼInstitut Andalús de Ciències de la Terra (CSIC-UGR), de lʼInstitut Español dʼOceanografia, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i de lʼEstació Zoològica Anton Dohrn (Itàlia).
Referència de lʼarticle:
C. Linares, M. Vidal, M. Canals, D. K. Kersting, D. Amblass, E. Aspillaga, E. Cebrián, A. Delgado-Huertas, D. Díaz, J. Garrabou, B. Hereu, L. Navarro, N. Teixidó, E. Ballesteros. «Persistent natural acidification drives major distribution shifts in marine benthic ecosystems». Proceedings of the Royal Society B, octubre de 2015. Doi: 10.1098/rspb.2015.0587