La Facultat de Medicina acull un acte dʼhomenatge al cirurgià Josep Trueta i Raspall

Lʼarticle revisa «les contribucions pioneres i visionàries del cirurgià català» Josep Trueta, a qui es defineix com «un científic erudit amb interessos eclèctics en fisiologia, ortopèdia, política i història de la medicina».

Aquest treball és el punt de partida de lʼacte de reconeixement que tindrà lloc divendres, 18 de desembre, a lʼAula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. L'acte s'ha organitzat en col·laboració amb la família de Josep Trueta, lʼHospital Clínic de Barcelona, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), la Societat Catalana de Nefrologia (SCN) i la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT). Hi intervindran Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina; Amèlia Trueta i Miquel Strubell, filla i nét, respectivament, del Dr. Trueta; Jacint Corbella, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; Esteban Poch, de l'SCN, i Alfons Fernández Sabaté, de l'SCCOT. Clourà lʼacte Josep M. Campistol, director mèdic de lʼHospital Clínic de Barcelona i professor del Departament de Medicina de la UB.

Mostra bibliogràfica

Amb motiu dʼaquest acte, el CRAI Biblioteca de Medicina - Campus Clínic ha preparat una mostra bibliogràfica de lʼobra de Dr. Josep Trueta com a català universal. El recull mostra les seves aportacions en el camp de la ciència i la política i es podrà visitar fins al 8 de gener de 2016 al vestíbul de la Facultat de Medicina (campus Clínic) de la Universitat de Barcelona.

Josep Trueta i Raspall (1897-1977) va començar a treballar al Departament de Cirurgia de lʼHospital de la Santa Creu, dirigit pel Dr. Corachán, el qual el va introduir en el camp de les infeccions òssies. Durant la Guerra Civil, com a metge cirurgià traumatòleg, es va especialitzar en el tractament de ferides de guerra (traumatismes dʼextremitats), amb lʼanomenada tècnica Trueta, que consistia en un drenatge de la ferida i la posterior immobilització del membre mitjançant un guix. Trueta també va fer aportacions sobre la repercussió renal i òssia dʼaquests tipus de traumatismes.

Al final de la guerra es va exiliar a Londres, on va formar part de Consell Nacional Català, que acollia altres exiliats polítics catalans. En la vessant política, va publicar el llibre Spirit of Catalonia (1946), en què explicava la història i cultura catalanes. La serva militància democràtica i catalanista va portar com a conseqüència que el règim franquista el vetés, i que fins i tot impedís que li atorguessin el Premi Nobel, pel qual va ser proposat fins a dos cops. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser conseller del ministre de Salut britànic, i va estendre la seva tècnica per al tractament de ferides. Posteriorment, va obtenir una càtedra a la Universitat dʼOxford i va dur a terme la seva recerca al Centre Ortopèdic Nuffield.

El 1967 va tornar a Barcelona, on va rebre diversos reconeixements, entre els quals destaca el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. A títol pòstum, va ser reconegut amb la Medalla d'Or de Sant Jordi i el Premi Jaume I el Conqueridor.

Referència de lʼarticle:

M. Epstein i G. Eknoyan. «A forgotten chapter in the history of the renal circulation: The Josep Trueta and Homer Smith intellectual conflict». American Journal of Physiology, maig de 2015. DOI: 10.1152/ajprenal.00075.2015