Atilà Herms: «Les mateixes facultats han de potenciar que la recerca es faci en temes industrialitzables»
Atilà Herms (Manresa, 1956), degà de la Facultat de Física, és catedràtic del Departament dʼElectrònica i director del Grup de Recerca Consolidat de Sistemes dʼInstrumentació i Comunicacions (SIC), que se centra en el disseny de sistemes electrònics per a la mesura, la instrumentació i la transmissió dʼinformació. Aquest grup ha obert noves línies de recerca dins de la UB en els àmbits de les TIC i de la microtecnologia i la nanotecnologia. Actualment, lʼequip treballa en el disseny dʼun experiment de control dʼestabilitat i de posicionament dʼimatges del telescopi que anirà a bord del Solar Orbiter, un satèl·lit de lʼAgència Espacial Europea que es preveu llançar el 2017.
Herms ha participat, així mateix, en diversos projectes de recerca nacionals i europeus, en alguns com a investigador principal. També ha dirigit nombrosos treballs de recerca, tesines i tesis, i té prop de 70 publicacions en revistes i llibres, així com 133 participacions en congressos i dues patents conjuntament amb altres investigadors. És professor del Departament dʼElectrònica des del 1980; del 2001 al 2009 va ser cap dʼestudis dʼEnginyeria Electrònica i, anteriorment, secretari de la Facultat de Física. Des del desembre del 2012 és degà de la mateixa Facultat.
Atilà Herms (Manresa, 1956), degà de la Facultat de Física, és catedràtic del Departament dʼElectrònica i director del Grup de Recerca Consolidat de Sistemes dʼInstrumentació i Comunicacions (SIC), que se centra en el disseny de sistemes electrònics per a la mesura, la instrumentació i la transmissió dʼinformació. Aquest grup ha obert noves línies de recerca dins de la UB en els àmbits de les TIC i de la microtecnologia i la nanotecnologia. Actualment, lʼequip treballa en el disseny dʼun experiment de control dʼestabilitat i de posicionament dʼimatges del telescopi que anirà a bord del Solar Orbiter, un satèl·lit de lʼAgència Espacial Europea que es preveu llançar el 2017.
Herms ha participat, així mateix, en diversos projectes de recerca nacionals i europeus, en alguns com a investigador principal. També ha dirigit nombrosos treballs de recerca, tesines i tesis, i té prop de 70 publicacions en revistes i llibres, així com 133 participacions en congressos i dues patents conjuntament amb altres investigadors. És professor del Departament dʼElectrònica des del 1980; del 2001 al 2009 va ser cap dʼestudis dʼEnginyeria Electrònica i, anteriorment, secretari de la Facultat de Física. Des del desembre del 2012 és degà de la mateixa Facultat.
A finals del 2012 va ser escollit degà de la Facultat de Física. Des del punt de vista dels ensenyaments que sʼimparteixen al seu centre, quins reptes es planteja?
A la Facultat de Física sʼhi imparteixen tres graus (Física, Enginyeria Electrònica i Enginyeria Biomèdica), a més de la doble titulació de Física i Matemàtiques. Actualment, tenim sis màsters coordinats des de la Facultat i participem en dos màsters més sobre física nuclear i fotònica. A més, lʼany passat es va iniciar un màster interfacultatiu dʼEnergies Renovables i Sostenibilitat Energètica.
Sobre la reformulació dels graus i els màsters en una estructura de 3+2, considero que sʼhauran dʼestablir molt bé quines han de ser les competències en cada tram. I un dels punts importants són els preus. Actualment, les taxes universitàries són elevades en el grau, i elevadíssimes en el màster. Per tant, des del meu punt de vista, en aquest model nou, sʼhan de mantenir com a mínim els primers quatre anys a preu de grau i només lʼúltim a preu de màster. Tot i que jo seria partidari de fer-ho tot a preu de grau.
En lʼactualitat es parla de la manca de motivació dels estudiants per fer carreres científiques. També afecta la Facultat de Física?
La Facultat de Física ha augmentat la demanda en els darrers anys i ha passat dʼuna nota de tall de 5 fins a més dʼun 9. La nota que es demana per al grau dʼEnginyeria Biomèdica, per exemple, està al voltant dels 12 punts.
Malgrat els preus dels màsters, tenim alguns estudiants estrangers, sobretot iberoamericans i de països asiàtics, i això que cal tenir en compte que en alguns països, com ara Alemanya, aquests estudis són gratuïts.
La recerca és un dels pilars importants de la nostra Facultat. En els rànquings internacionals, com ara el QS , la Facultat de Física està situada entre les cent primeres. A més, en els rànquings estatals està entre les tres primeres posicions.
Malgrat les retallades pressupostàries durant la crisi, els projectes de recerca a la Facultat sʼhan mantingut i actualment, hi ha 24 grups de recerca consolidats, dels quals prop del 60 % han rebut finançament. Aquest és un dels percentatges més alts en relació amb la resta de facultats de la UB.
La internacionalització també és un dels punts importants; per això intentem establir vincles amb altres centres i atraure investigadors destacats, a través de convenis de col·laboració, perquè puguin fer xerrades divulgatives per als estudiants. Per exemple, a començament de curs va fer una conferència a la Facultat Albert Fert, premi Nobel de Física 2007, descobridor de la magnetoresistència gegant.
Tot i que és difícil destacar algun tema emblemàtic de recerca, ja que en tenim molts, podem esmentar ─pel ressò mediàtic que han tingut─ el projecte Gaia o les col·laboracions amb el laboratori CERN.
Un tema cabdal en la recerca és lʼatracció de talent i, especialment, la retenció de talent. En els darrers anys hem tingut molts investigadors del programa Ramón y Cajal, que són persones amb molt bon currículum que han hagut de superar molts requisits. Sobre lʼatracció de talent, la Facultat va aconseguir el 2013 tres starting grants del Consell Europeu de Recerca, a més dels que ha obtingut en anys anteriors.
Malauradament, amb la crisi no sʼhan pogut consolidar places, i el futur és negre per a molts dels investigadors que acrediten una carrera excel·lent. Ara perdem talent en aquest aspecte, tant si són investigadors Ramón y Cajal, com si es tracta de professors lectors o estudiants de postdoctorat. Aquest és un problema general de les universitats espanyoles.
Actualment la taxa de reposició és del 50 %. Això vol dir que dʼaquí a uns anys hi haurà la meitat de professors, mentre que en altres estaments de lʼEstat la taxa és del 100 %. Aquestes decisions reflecteixen quina és lʼaposta per la recerca o per la innovació que fa un país.
Un altre punt clau és la transferència de coneixement. En aquest sentit, des de la Facultat de Física sʼhan creat vuit spin-off de diferents camps de la recerca: enginyeria biomèdica, tecnologia de materials, meteorologia... Algunes encara són al niu de la Facultat, però nʼhi ha dʼaltres que ja han volat i estan intentant subsistir, que no és fàcil en els nostres dies. Considero que és un tema que sʼha de potenciar des de la mateixa Facultat per tal que la recerca es faci en temes industrialitzables cap a la societat de manera pràctica i aplicable.
Per nosaltres aquesta és una qüestió rellevant. En aquest sentit, com a equip deganal ens hem proposat augmentar el nombre dʼalumnes que fan pràctiques en empreses o en institucions de recerca externes. Val a dir que només en el darrer semestre del 2014 hi ha hagut 33 alumnes de grau que han fet alguna pràctica en empreses. En el cas dels màsters, hi ha assignatures específiques per dur a terme pràctiques externes.
També hi ha una borsa de treball que properament sʼintegrarà a Feina UB, tot i que els estudiants encara no han adquirit gaire lʼhàbit dʼentrar-hi a buscar feina. La borsa també ofereix la possibilitat que els estudiants hi puguin penjar el seu currículum perquè les empreses el puguin veure.
El 6 de maig vinent tindrà lloc la desena edició de la Fira dʼEmpreses, que sʼorganitza conjuntament amb les facultats de Química, Geologia, Matemàtiques i Biologia. La fira busca la participació dʼempreses que ajudin lʼalumnat a introduir-se en el món empresarial i a fer pràctiques, que en alguns casos han derivat en feines estables.
En la darrera edició hi van participar 63 empreses. Va ser un salt qualitatiu per la incorporació de les facultats de Matemàtiques i Geologia. Això és bo, perquè moltes empreses són transversals i sovint no busquen concretament un físic, un químic, un geòleg o un matemàtic, sinó que volen un perfil científic amb certes habilitats i competències, cosa que sʼassegura pel fet dʼhaver superat una carrera en alguna dʼaquestes facultats. A banda dels coneixements concrets de cada estudi, sʼadquireixen habilitats i competències de resolució de problemes, adaptació i flexibilitat a diferents situacions, etc.
El perfil de les empreses que participen en la fira és molt divers. De lʼàmbit internacional, ha vingut un parell dʼanys lʼAgència Espacial Europea, també un consorci dʼempreses europees de la regió dʼEindhoven (Països Baixos) que vénen a cercar talent, i alguna empresa alemanya. També empreses del sector de lʼenergia, dels materials i tecnològiques, com ara HP, i consultores del sector de lʼenginyeria o de lʼanàlisi de dades. El ventall, doncs, és molt ampli atesa aquesta transversalitat.