Notícies
Inici  >  Notícies > Javier Martín Vide, director de l'Institut de l'Aigua: «El nostre institut...

Javier Martín Vide, director de l'Institut de l'Aigua: «El nostre institut de recerca és singular i estratègic»

Javier Martín Vide.

Javier Martín Vide.

Javier Martín Vide quan va impartir la conferència inaugural del projecte La ciència de l’aigua. Foto: Roca.

Javier Martín Vide quan va impartir la conferència inaugural del projecte La ciència de l’aigua. Foto: Roca.

15/09/2015

Entrevistes

El catedràtic de Geografia Física Javier Martín Vide és el nou director de l’Institut de l’Aigua de la UB, l’any en què aquesta institució celebra el desè aniversari, després que el 2005 es transformés d’observatori en institut. Expert en climatologia, canvi climàtic, anàlisi de les precipitacions i riscos climàtics, Martín Vide ens explica en aquesta entrevista les seves directrius al capdavant de l’institut i el context actual en què es duu a terme la recerca sobre l’aigua.

Com concep l’Institut de l’Aigua?

L’Institut de l’Aigua és molt especial, probablement únic entre els catorze instituts de recerca de la UB, en el sentit que és un institut pluridisciplinari o multidisciplinari, en el qual convergeixen investigadors de branques molt diferents del coneixement. Des de l’economia (economia de l’aigua) fins al dret (hi ha una llei d’aigües) o la biologia, la geologia, la química, la toxicologia, la climatologia... Fins i tot hi ha presència del món de l’art. Precisament, fa poc s’ha incorporat a l’institut un catedràtic que prové de la Facultat de Belles Arts, i que estudia les manifestacions artístiques centrades en l’aigua. Hi ha un ventall molt gran d’especialitats. Tenim aquesta singularitat. Els altres instituts de la UB estan clarament concentrats en un àrea d’investigació (biomedicina, cosmos, nutrició i seguretat alimentària, cognició, etc.).

Quina visió tinc de tot plegat? Hem de fer un pas més i convertir l’institut en interdisciplinari. Faig una distinció entre multi o pluridisciplinari, d’una banda, i interdisciplinari, de l’altra. Multidisciplinari significa que convergim tots en un institut des de diferents àrees. Ara es tracta de fer un pas més: es tracta d’integrar-nos. Es tracta de buscar les interfícies, els punts de trobada. Sempre s’ha dit que la ciència avança per les fronteres; llavors, ajuntar un microbiòleg amb un climatòleg i amb un químic analític probablement permetrà avançar en el coneixement d’aquestes fronteres que resulten marginals en cada disciplina però que poden representar unes àrees d’interès i una recerca de gran valor.

En conclusió, el vicerector de Recerca, Innovació i Transferència, Jordi Alberch, ha comentat de vegades que considera que aquest és un institut estratègic. És un institut singular i estratègic.

Quin és el seu pla d’acció com a director de la institució?

El meu pla d’acció, en primer lloc —encara que això no sigui pròpiament recerca—, és donar visibilitat a l’institut en la societat i els mitjans de comunicació. Que no sigui un institut concentrat en una o moltes àrees però sense cap repercussió social. A més, cada vegada es valora més la participació dels professors en els mitjans de comunicació. La segona acció és incorporar-hi les noves generacions perquè facin recerca sobre l’aigua. Crec que, en aquests moments en què s’han retallat els recursos per a recerca al personal més jove, cal promoure en la mesura en què es pugui la incorporació a l’institut de la gent que està fent la tesi doctoral amb cadascun dels grups de recerca. I si tenim recursos, donar suport a la presentació de pòsters i investigacions en congressos internacionals del més alt nivell.

Després ens hem de concentrar en la formalització de nous convenis, de projectes amb institucions i amb empreses, tant de caràcter pròpiament investigador com de caràcter professionalitzador. Relacionat amb això, volem liderar projectes compartits d’àmbit internacional. Ens mourem perquè des de l’institut sorgeixin propostes compartides per diversos grups i que la gent que ho vulgui i que estigui més ben situada pugui liderar-les a escala europea. Al nostre institut ja hi ha persones que tenen projectes europeus; però intentarem dur a terme projectes compartits, integrats, i intentarem liderar-los com a investigadors principals a escala internacional. I després engegar accions imaginatives al voltant de l’aigua, que és el nostre nexe d’unió.

Finalment, un altre objectiu important és posicionar-nos estratègicament en tots aquells fòrums nacionals i internacionals als quals de vegades la UB no arriba. Intentarem fer aquest salt.

L’aigua és un element cada vegada més central també en el món de la recerca?

La temàtica de l’aigua està cada vegada més present en un món canviant com el nostre, complex i imprevisible. En aquests moments, veig un canvi continu en el planeta, accelerat, complexíssim. Fa trenta anys sabíem que hi havia dos blocs i, o bé guerra freda, o bé la tercera guerra mundial. Avui en dia no: avui en dia un petit succés en un lloc llunyà del planeta té repercussió global. Doncs bé, moltes vegades l’aigua està present en aquests conflictes. L’aigua adquireix cada vegada més importància en aquest món canviant. Puc posar l’exemple —perquè tindrà lloc aviat— de la conferència de les parts (COP) sobre canvi climàtic que es reunirà a París d’aquí a tres o quatre mesos, i que és decisiva. Sentirem a parlar molt de la reunió de París, en la qual s’ha d’arribar a un acord polític internacional vinculant —si no és vinculant, és paper mullat— per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que causen l’escalfament global. Doncs bé, en aquesta reunió de París es parlarà de canvi climàtic, i dins del canvi climàtic l’aigua hi té un paper fonamental: el vapor d’aigua és un gas d’efecte hivernacle. D’altra banda, sota les noves condicions de canvi climàtic, l’aigua serà més escassa en els llocs on ja és escassa (per exemple, al món mediterrani), i serà probablement més abundant en aquelles regions del planeta on disposen de molts recursos hídrics. És a dir, que el canvi climàtic extremarà l’abundància i l’escassetat d’aigua.

El món empresarial, el món de la recerca, cada vegada destina més esforços humans i materials a l’aigua. Per exemple: ara, gràcies als controls i la capacitat analítica que tenen els nostres químics per detectar substàncies en l’aigua, s’ha descobert un món inimaginable. En l’aigua que consumim o que va a parar als rius, s’hi detecta una gran quantitat d’antibiòtics, corticoides o Viagra, entre altres substàncies. S’obren noves activitats, noves investigacions que són d’interès per a les empreses o que són d’interès general.

Vostè va impartir la conferència inaugural del projecte La ciència de l’aigua, organitzat per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB. En aquella ocasió, per explicar la realitat actual de l’aigua, va parlar de diferents tipus d’aigua.

Des d’un punt de vista geogràfic, i en una visió general, jo parlava, d’una banda, d’una aigua tranquil·la, que és la que reposa als llacs o que s’acumula en un mantell de neu blanca. És un recurs que no genera cap pertorbació, cap perill, cap risc. D’altra banda, parlava de l’aigua turbulenta perquè, en la natura, l’aigua gairebé sempre es manifesta d’aquesta manera: un núvol és aigua i aquesta aigua és turbulenta; l’aigua d’un riu que circula sol ser turbulenta; la d’una cascada, encara més. En tercer lloc, vaig parlar de l’aigua extrema, que és un concepte que va lligat al risc. En aquest cas, l’aigua és un recurs i al mateix temps és un risc: és l’aigua que acompanya un temporal marítim, una pluja torrencial, és l’aigua d’una allau. En quart lloc, parlava de l’aigua escassa, que no es veu en el paisatge, però que es nota. És el cas que s’evidencia, per exemple, en llocs del sud-est de la península Ibèrica: una horta, alguns cultius, una taca de vegetació. Quan veiem vegetació sabem que hi ha aigua en el subsòl; però que no es manifesta: és l’aigua gairebé invisible. I finalment, l’aigua en canvi. Per què? Perquè dins del canvi climàtic, el cicle de l’aigua s’està reforçant progressivament.

Hi ha motius per preocupar-se respecte al cicle de l’aigua? Quina salut té?

No tinc arguments per ser optimista, però he de ser forçosament positiu. Positiu en el sentit de ser proactiu, dinàmic, d’intentar treballar en la bona direcció. Sota el canvi climàtic, amb la pujada de la temperatura, el cicle de l’aigua s’està reforçant. Què significa això? Que s’evapora més aigua de la superfície perquè tenim un planeta més càlid (com quan en una cassola, mentre escalfem l’aigua, aquesta es va evaporant). Però al mateix temps, si se n’evapora més, com que no es pot acumular indefinidament a l’atmosfera, ha de retornar a la terra. S’està reforçant el cicle. Quines repercussions té això, positives o negatives? Depèn de cada regió del planeta.

En algunes regions, el retorn d’aquesta aigua es pot produir d’una manera més compulsiva, amb pluja més intensa. En altres llocs hi pot haver un desajust entre el que s’evapora i el que retorna. Potser s’evapora més aigua de la que torna, i el terreny es desertitza. En el cas de la península Ibèrica, o en el cas del nostre àmbit del Mediterrani occidental, l’aigua tendirà a ser més escassa, segons les projeccions dels models climàtics. Si agafem un observatori tan bo com l’Observatori Fabra, que té més de cent anys de registres continus, observem que avui encara plou el mateix que fa un segle. Però els models climàtics, que són l’eina més potent de què disposem per estudiar l’evolució del clima, ens anuncien que la pluja en bona part de la Península i del Mediterrani tendirà a disminuir al llarg d’aquest segle. I encara que no disminuís; com que molt probablement la temperatura seguirà augmentant, hi haurà menys recurs hídric, s’evaporarà més aigua.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona