Notícies
Inici  >  Notícies > Ilan Stavans: «Tota llengua en formació ha passat per un estadi similar a l’‘spanglish’»...

Ilan Stavans: «Tota llengua en formació ha passat per un estadi similar a l’‘spanglish’»

Ilan Stavans és professor a l’Amherst College (Massachusetts), on des del 1993 exerceix com a catedràtic Lewis-Sebring de Cultura Llatinoamericana i Llatina.

Ilan Stavans és professor a l’Amherst College (Massachusetts), on des del 1993 exerceix com a catedràtic Lewis-Sebring de Cultura Llatinoamericana i Llatina.

Ilan Stavans és un dels màxims coneixedors de la cultura llatina als Estats Units, molt especialment de l’<i>spanglish</i>.

Ilan Stavans és un dels màxims coneixedors de la cultura llatina als Estats Units, molt especialment de l’spanglish.

15/06/2015

Entrevistes

Ilan Stavans és un dels màxims coneixedors de la cultura llatina als Estats Units, molt especialment de l’spanglish, una varietat lingüística barreja de castellà i anglès a diferents nivells lingüístics i en diferents graus i formes segons la comunitat que l’utilitza. Es calcula que actualment el parlen prop de quaranta milions de persones.

Escriptor, assagista i crític d’origen jueu nascut a Mèxic, Ilan Stavans és professor a l’Amherst College (Massachusetts), on des del 1993 exerceix com a catedràtic Lewis-Sebring de Cultura Llatinoamericana i Llatina. És autor de nombrosos llibres, com ara Spanglish (Harper, 2003), Love and language (Yale, 2007) o Gabriel García Márquez: The early years (Palgrave, 2010). A més, és editor de Restless Books i cofundador de Great Books Summer. Fa prop d’una dècada va traduir a l’spanglish la primera part del l’obra emblemàtica de la llengua castellana, el Quixot.

Darrerament ha publicat, juntament amb Juan Villoro, El ojo en la nuca (Anagrama, 2014), i enguany té previst publicar dues obres més: Reclaiming travel (Duke) i Quixote: The novel and the world (Norton).

«Totes les llengües han estat barrejades», diu Stavans en un moment de la conferència que imparteix a la Facultat de Filologia de la UB, convidat pel Departament de Filologia Hispànica i el Consolat dels Estats Units a Barcelona. «Tota llengua en formació ha passat per un estadi similar a l’spanglish. A mi m’apassiona estudiar figures com Nebrija i veure com responien al llatí, al llatí vulgar, al llatí elevat, les llengües que es parlaven en aquella època, i en quina mesura tot això ens permet entendre com l’espanyol es va convertir en una llengua nacional». I Stavans fa referència a una anècdota viscuda una dècada enrere, que va marcar el punt d’inflexió decisiu en la seva dedicació acadèmica a l’spanglish: «Jo era aquí, a Barcelona; participava en un programa de ràdio amb dues persones més, els noms de les quals no vull recordar, quan un d’ells, membre de la RAE, intel·ligentíssim —i ho dic absolutament sense to sarcàstic—, em va dir que l’spanglish no s’havia de prendre seriosament fins que no produís una obra del calibre del Quixot, perquè —va dir— només una llengua que és capaç de produir una novel·la tan complexa és digna de consideració. I li vaig dir que tenia raó, que no em sorprendria que al cap d’uns anys l’spanglish produís aquesta novel·la, i que hagués de ser traduïda a l’espanyol perquè s’entengués a Madrid, a Bogotà, etc. I li vaig fer la comparació amb el jiddisch».

Amb l’atenció captivada de tots els assistents a la conferència, impartida el març passat als alumnes d’Antonio Torres, professor de Filologia Hispànica de la UB i també especialista en spanglish, Stavans explica: «El jiddisch és la llengua dels jueus de l’Europa de l’Est. Es va iniciar al segle XIII, al Rin. Era la llengua que parlaven les dones, els nens i els illetrats. La llengua de la cuina. Una barreja d’hebreu amb alemany. Del segle XIII al XIX, era una llengua que rabins i talmudistes veien com una cosa secundària. Ningú parlaria de la Bíblia o el Talmud en jiddisch, una llengua borda! Fins que, a mitjan XIX, un grup d’escriptors que volien ser novel·listes com els alemanys, com els anglesos, com els francesos, es van adonar que, si volien escriure per a un públic ampli, havien d’escriure en jiddisch, i no en hebreu, perquè en hebreu els llegiria una minoria, i en jiddisch, un grup més gran. Ells mateixos es van traduir de l’hebreu al jiddisch. I el 1978, Isaac Bashevis Singer, escriptor en jiddisch, va guanyar el Premi Nobel».

Després de l’explicació, Stavans reprèn l’anècdota amb el savi de la RAE: «Jo li vaig dir que no em semblava desgavellat imaginar un premi Nobel en spanglish, potser d’aquí a cinquanta anys (avui, les llengües, com passa amb la sexualitat dels nens, van molt més ràpides). I també li vaig dir que m’agradaria imaginar com es veuria el Quixot en spanglish. Així que en sortir de la ràdio, vaig anar a l’hotel i vaig començar a traduir el primer capítol del Quixot. Al cap de res ja tenia una trucada de La Vanguardia, del suplement Culturas, on vaig publicar aquest primer capítol. L’endemà, tenia centenars i centenars de missatges de gent de tot arreu que l’havien llegit. La meitat em deien que era l’imbècil més gran del món. Com em podia fer dir mestre, professor, educador dels joves, si prestava atenció a aquella cosa que era l’spanglish? Als EUA no hauria sorgit mai una controvèrsia similar. Als EUA ningú s’ofèn si adaptes Shakespeare a l’anglès afroamericà. Al contrari, a la gent l’entusiasma que puguis adaptar Romeo i Julieta. It’s great!».

En acabar la conferència, Stavans respon entusiasta quan li comentem que el professor de la UB Joan Solà deia que la llengua pot anar de baix, del carrer, a dalt, als acadèmics, però no al contrari. «És clar! Absolutament! La fortalesa de l’spanglish està, ha estat i estarà al carrer, i els que estem a les universitats hem de sortir al carrer i mirar d’entendre què està passant. El carrer sempre estarà un pas més endavant. L’idioma és de la gent, no dels acadèmics. Per més que nosaltres mirem d’estandarditzar-lo, de conceptualitzar-lo, de catalogar-lo, en última instància la gent fa amb l’idioma el que vol i nosaltres hem de seguir aquesta trajectòria popular. Estic totalment d’acord amb aquesta opinió».

«Aquí, vosaltres —diu referint-se a Barcelona— viviu en dues realitats. Tot individu bilingüe és, en realitat, dos individus, o més. Viu en dos universos. Això no ho entendran mai a Madrid. Per ells el bilingüisme és una cosa exòtica, per vosaltres és la identitat. Per nosaltres, els llatins, és això exactament. Per això a Barcelona, a Catalunya, sempre em sento com a casa; perquè aquí es viu en diverses dimensions i se sap com una llengua pot oprimir l’altra, com la llengua pot sorgir des de baix per reconfigurar-ho tot. Vosaltres ho enteneu perfectament bé. I també ho barregeu, oi? Per bé o per mal».

De la resta de la seva xerrada en fem, sota aquestes línies, un extracte:

 
La força llatina als Estats Units

«Som seixanta milions de llatins als Estats Units, la minoria més gran del país. Hi ha més llatins als EUA que canadencs al Canadà, o espanyols a Espanya. Som la quarta concentració més gran al món hispànic.»

»El 1848, amb el Tractat de Guadalupe, una porció considerable de Mèxic es va convertir en part dels Estats Units, i els ciutadans que vivien en aquesta regió automàticament es van integrar al país. També hi ha el nombre gairebé infinit d’immigrants que segueixen anant als Estats Units per raons econòmiques, polítiques, socials. I malgrat l’11S, malgrat la llei patriòtica, i malgrat la decisió del president George W. Bush de controlar la frontera, el peatge de renda llatina als Estats Units no s’atura. Som el grup de creixement més ràpid, amb un índex de natalitat superior al de qualsevol altre grup. Hi ha més llatins d’entre quinze i vint-i-cinc anys que de qualsevol altre grup ètnic als Estats Units, incloent-hi la població caucàsica. El grup llatí també es nodreix de la immigració que no para i que contínuament es relaciona a través dels seus vincles amb l’Amèrica Llatina.»

 

En els mitjans, en la política, en la publicitat, en l’espectacle

«Les campanyes polítiques presidencials als EUA inverteixen més diners a Univisión o Telemundo (cadenes hispanes) que a ABC, CBS o NBC (cadenes en anglès). Les emissores de ràdio, en lloc de fer-se més petites o desaparèixer, han adquirit més força si són en espanyol. Hi ha més estacions de ràdio en espanyol a Califòrnia que a tot Amèrica Central! Una d’elles va deixar d’emetre en espanyol el 2007 per fer-ho exclusivament en spanglish. Hi ha una telenovel·la, Una maid en Manhattan, basada en una pel·lícula de Jennifer López, que s’emet totalment en spanglish, amb subtítols en espanyol o anglès. També s’han fet obres de teatre en spanglish els últims anys: a Broadway, Romeo i Julieta ha representat dues famílies, una de les quals parla en espanyol, l’altra en anglès, i els dos amants en spanglish. I una de les claus decisives en l’àmbit cultural és que un autor, Junot Díaz, ha guanyat el Premi Pulitzer amb bona part de la seva obra escrita en spanglish.

«Hi ha companyies i corporacions que utilitzen l’spanglish en publicitat, no només a la televisió i la ràdio; també en revistes, diaris, als webs, a tot arreu. Per exemple, es va fer un anunci de televisió per a un automòbil híbrid de Toyota. Un pare llatí conduïa el cotxe. El fill viatjava a la part del darrere. El pare li deia al nen: “¿Sabes? This is a new car. Y usa tanto gasolina como electricity”. I el nen li preguntava: “Oh, really? ¿Es como el carro de mamá?”. A la qual cosa el pare responia: “Well, not quiet; el carro de mamá nada más utiliza gasolina”. I al final de l’anunci, el nen li deia al pare: “So, is exactly as same thing que tú haces y yo cuando cambiamos el idioma?”. I el final deia: “Toyota Hybrids”

 
Un nou mestissatge

«No crec que l’spanglish sigui exclusivament una manifestació verbal. És el sorgiment d’una nova civilització, un nou mestissatge que s’està duent a terme als Estats Units. Tampoc crec que l’spanglish hagi arribat encara a una estandardització. Els últims deu anys estem vivint una transició de la llengua oral a l’escrita. Estem escrivint en spanglish, estem fent diccionaris, hi ha novel·les, hi ha poemes, hi ha obres de teatre… L’ortografia s’està estabilitzant, igual que la sintaxi.»

 
De la minoria perifèrica al centre de la cultura

«A l’spanglish li ha passat el mateix que al jazz, una manifestació musical que va sorgir a finals del segle XIX entre la població afroamericana que no tenia accés a les acadèmies, a l’educació, als diners, als instruments musicals, i que va començar a improvisar als carrers amb cubetes, amb pedres, amb bastons, la música que ells volien fer. I avui el jazz ha arribat al Carneggie Hall, a les sales de concerts més prestigioses del món. Va passar el mateix amb els grafits. Van començar com una antiestètica urbana, una estètica de grups minoritaris que feien gargots als combois del metro. I avui es poden veure exposicions de grafits al MOMA.

»Les minories sempre estan provocant al centre de la cultura i, en un moment donat, aquest centre s’apropia l’art de les minories i aquestes han d’inventar una cosa nova. L’spanglish és un fenomen que els llatins de les classes populars van començar a parlar als anys cinquanta, i els de la classe mitjana als seixanta, i els de la classe alta... Aquesta transició de la classe baixa a l’alta és el que estem veient quan Toyota fa servir l’spanglish per vendre cotxes o quan el candidat a la presidència, Jeb Bush, usa l’spanglish per arribar a l’electorat llatí.»

 
Una llengua mal definida

«Fa quinze anys, quan aquí parlàvem d’spanglish, per primera vegada, la RAE pensava —i crec que encara ho pensa— que no calia parar-hi atenció. “L’spanglish no existeix”, repetia el llavors director de la RAE als mitjans, i nosaltres, a l’Amèrica Llatina i als Estats Units, ens fèiem un tip de riure! Finalment, fa tres o quatre anys, la RAE va decidir integrar la definició de l’spanglish al diccionari. És una definició desastrosa, imperdonable: s’hi refereix com una deformació, no com un acte de renovació o de trobada. Sigui com sigui, aquells que l’han negat, que l’han ignorat, ara el veuen com una cosa que mereix una definició, un reconeixement.»

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona