Notícies
Inici  >  Notícies > Una recerca analitza el col·lectiu LGTB de més de 50 anys a la ciutat de Barcelona...

Una recerca analitza el col·lectiu LGTB de més de 50 anys a la ciutat de Barcelona

L’estudi conclou que les persones LGTB més grans de 50 anys de la ciutat de Barcelona han transitat des del context caracteritzat pel silenci provocat per una violència i repressió constant, fins a l’orgull propiciat per un entorn social i jurídic més favorable.

L’estudi conclou que les persones LGTB més grans de 50 anys de la ciutat de Barcelona han transitat des del context caracteritzat pel silenci provocat per una violència i repressió constant, fins a l’orgull propiciat per un entorn social i jurídic més favorable.

El llibre dóna veu en primera persona a un grup social força desconegut i heterogeni.

El llibre dóna veu en primera persona a un grup social força desconegut i heterogeni.

17/03/2016

Recerca

Els professors del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona Violeta Quiroga, Josep Maria Mesquida i Adela Boixadós, membres també del Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS), van presentar ahir els resultats de la recerca 50+LGTB Persones grans lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a la ciutat de Barcelona. L’objectiu general de l’estudi és conèixer el col·lectiu, i els objectius específics se centren a identificar-ne el perfil sociodemogràfic, analitzar-ne les necessitats socials, conèixer les seves xarxes de suport, el seu grau de satisfacció i expectatives en relació amb els serveis socials i sanitaris, i finalment, reconèixer les bones i males pràctiques d’intervenció per extreure’n recomanacions que puguin servir per millorar l’atenció a aquestes persones.

Els resultats de la recerca —desenvolupada entre el setembre del 2013 i el juliol del 2015 amb el suport de la Fundació Enllaç i l’Ajuntament de Barcelona— s’han concretat en dues publicacions. La primera és un informe científic i la segona és el llibre 50+ LGTB Relats de vida, que aposta per donar veu en primera persona a un grup social força desconegut i heterogeni, seguint la tècnica del relat de vida, emmarcada en el mètode biogràfic, que té en compte l’experiència concreta i subjectiva de les persones per comprendre’n el vessant social. Es tracta del testimoni subjectiu de vuit persones, d’entre 54 i 86 anys, que expliquen les seves trajectòries vitals, experiències, creences i visions com a reflex d’una època, d’unes normes socials i d’uns valors compartits amb la comunitat de la qual formen part.

Conclusions de l’estudi

L’estudi conclou que les persones LGTB més grans de 50 anys de la ciutat de Barcelona han transitat des del context caracteritzat pel silenci provocat per una violència i repressió constant, fins a l’orgull propiciat per un entorn social i jurídic més favorable. Així mateix, malgrat la idea emergent que les persones grans del col·lectiu LGTB no tenen necessitats diferents de les de la resta de les persones grans, la recerca posa de manifest algunes característiques que podrien comportar uns nivells més alts de marginació entre el col·lectiu, com ara la major absència de fills o l’existència de ruptures familiars més freqüentment. En especial, alguns grups concrets del col·lectiu presenten encara més vulnerabilitat i risc social relacionat amb situacions especials d’exclusió. En concret, s’apunta cap a les dones trans, les persones migrants, les persones bisexuals, o les persones amb VIH com a grups especialment fràgils.

Els resultats obtinguts confirmen que el col·lectiu analitzat té com a preocupació principal l’empitjorament de la seva salut (79,3 %) i la pèrdua d’independència (74,8 %). Un segon grup de preocupacions són la pèrdua de salut mental o habilitat cognitiva (59,1 %) i la pèrdua de mobilitat (57 %). En l’apartat de la salut mental hi ha diferències sensibles, sobretot en la franja d’edat de 45 a 64 anys, en què el col·lectiu LGTB declara més sovint que pateix ansietat o depressió, i la diferència és més gran si ens referim a altres trastorns mentals.

En relació amb els equipaments i serveis de proximitat, les persones LGTB enquestades es declaren més usuàries d’aquests equipaments. Així, per exemple, entre la població LGTB el percentatge de les persones que fan servir les biblioteques públiques i els equipaments esportius és el doble que entre la població general (49 % vs. 23,1 % i 44,9 % vs. 20 %, respectivament). Al seu torn, augmenten en 10 punts les persones que utilitzen els serveis sanitaris d’atenció primària i en 5 punts els usuaris dels serveis socials bàsics. La tendència s’inverteix en relació amb els casals per a persones grans, en què només el 6,2 % del col·lectiu LGTB se’n declara usuari, mentre que entre la població general d’aquesta mateixa edat representa el 12 %. És especialment baix l’ús de serveis residencials com l’habitatge amb serveis comuns (2,1 %), l’habitatge tutelat (1,2 %) i les residències (0,4 %). Els professionals que treballen en el tercer sector social que han participat en l’estudi alerten que potser algunes persones grans LGTB no arriben als serveis residencials perquè habitualment són les famílies les que promouen els ingressos en residències i algunes persones LGTB no tenen família o hi han trencat els vincles.

A l’hora de prioritzar sobre les expectatives dels serveis, el col·lectiu demana sobretot serveis socials respectuosos amb les persones LGTB així com assistència mèdica respectuosa i grups de suport. Un segon grup de serveis són els d’advocats i serveis jurídics especialitzats en temes LGTB, opcions d’habitatge tutelat o assistit per a persones LGTB, ajudes per tenir una persona gran LGTB a casa, centres socials per a persones LGTB i residències per a persones LGTB. Tenen una menor valoració com a necessaris els serveis assistencials (teleassistència, ajuda a domicili) específics per a persones LGTB i l’assistència mèdica específica per a persones LGTB.

Metodologia emprada

La metodologia emprada s’ha concretat en dues fases: la fase qualitativa, en què s’inclouen entrevistes i grups de discussió amb experts i professionals que treballen amb el col·lectiu LGTB, activistes d’organitzacions LGTB i relats de vida a persones LGTB més grans de 50 anys, i una fase quantitativa, orientada a mesurar les característiques sociodemogràfiques i les condicions de vida del col·lectiu, així com les xarxes de suport, la salut i el grau d'autonomia, i per últim, les valoracions, les preferències i les opinions del col·lectiu en relació amb els equipaments i serveis.


L'Ajuntament de Barcelona ha cofinançat la recerca i ha coordinat l'estudi; en concret, ha fet una enquesta a tres-centes persones contactades mitjançant el grup de treball de gent gran del Consell Municipal LGTBI de Barcelona.

Autors de l’estudi

Violeta Quiroga és doctora en Antropologia Social i diplomada en Treball Social. És experta en infància i adolescència en risc d’exclusió social, principalment en contextos migratoris.

Josep Maria Mesquida
és llicenciat en Ciències del Treball i diplomat en Treball Social. Té experiència laboral amb persones amb discapacitat, persones grans i diversitat sexual.

Adela Boixadós és llicenciada en Sociologia i diplomada en Treball Social, i és experta en envelliment humà.

Segons expliquen els autors, «les persones amb orientacions sexuals i identitats sexuals no majoritàries que han viscut gran part de la seva vida durant el franquisme i els primers anys de la transició han compartit un context històric i social caracteritzat per una gran intolerància cap a la diversitat sexual». Per referir-se als més grans fan servir l’expressió generació del silenci perquè «són persones que s’amaguen davant de famílies, amistats, companys i companyes de feina i, fins i tot, davant d’ells mateixos». Aquesta generació deixa pas a l’anomenada generació del canvi o de l’orgull perquè és un grup que «es destaca per haver estat capaç de transformar aquest context cap a una altra realitat més respectuosa». Els autors conclouen que «l’activisme polític i social ha estat un factor de protecció facilitador del reconeixement social de tot el col·lectiu LGTB i les persones protagonistes d’aquests relats són testimonis d’aquest procés de gran canvi social».




 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona