Notícies
Inici  >  Notícies > El Banc d’ADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil recull mostres...

El Banc d’ADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil recull mostres amb la col·laboració dels ajuntaments de la Garriga i de Navàs

Membres del Banc d'ADN de la UB amb la delegació de l'Ajuntament de la Garriga.

Membres del Banc d'ADN de la UB amb la delegació de l'Ajuntament de la Garriga.

04/05/2016

Institucional

Els ajuntaments de la Garriga i de Navàs han encarregat al Banc d’ADN de la Universitat de Barcelona que custodiï les mostres d’ADN de veïns d’aquestes poblacions que busquen els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil. Aquest és el primer cop que el procés de recollida de la mostra no és una iniciativa individual sinó que es fa d’acord amb una institució: els ajuntaments. Actualment, el banc custodia unes 120 mostres d’ADN de persones que esperen que s’obrin les fosses comunes per poder comparar aquest ADN amb el de les restes que s’hi localitzin, i identificar, així, els familiars desapareguts.

Els dos ajuntaments han aportat un total de set mostres d’ADN. Per incloure aquest ADN al banc, cal extreure una petita mostra de sang als familiars de la persona desapareguda. Una part de l’extracte sec de la sang on hi ha l’ADN purificat es guarda a –75 °C al Laboratori de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona, i una altra es lliura als interessats, juntament amb tota la documentació que ho acredita. Tot aquest procés costa 150 euros, que en aquest cas han sufragat els ajuntaments.

Un projecte de referència

Els tests d’identitat genètica s’han usat en diverses ocasions per establir la identitat d’un cadàver; però el que no és habitual és que es creï un banc amb mostres d’ADN congelades a l’espera que es puguin exhumar els cadàvers sense identificar. Només se’n coneix un cas semblant a Bòsnia i Hercegovina. De fet, durant aquest mes d’abril, el Banc d’ADN de la UB ha rebut la visita de dues destacades activistes en la lluita contra les desaparicions forçades a Colòmbia i el Daguestan: Svetlana Issàeva i Luz Marina Bernal, dues mares que han patit la mort i desaparició dels seus fills i que han estat convidades per l'ONG Lliga dels Drets dels Pobles i l'Institut Català Internacional per la Pau.

Establir la relació de parentiu a través de l’ADN és més senzill com més directe sigui el vincle familiar. Això fa que, atesa l’edat avançada dels familiars més propers dels desapareguts (com ara fills, germans o nebots), sigui necessari conservar-ne d’alguna manera l’ADN i garantir que la identificació serà possible més endavant quan s’obrin les fosses. Els impulsors del Banc d’ADN de la UB, dirigit per la Dra. Carme Barrot i en què col·labora la Fundació Bosch i Gimpera, estimen que actualment hi ha al voltant de 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut a la Guerra Civil. Des del juliol de l’any passat, el Banc d’ADN de la UB forma part d’un projecte més ampli anomenat L’ADN de la memòria: Banc d’ADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil espanyola, que inclou també les aportacions de Solidaritat UB –entitat que coordina l’Observatori Europeu de Memòries– i de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona