El professor Eduard Sanahuja guanya els Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el poemari 'Teories del no'
Eduard Sanahuja, professor de la Facultat dʼEducació de la Universitat de Barcelona, sʼha proclamat guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el poemari Teories del no. Lʼacte de lliurament del premi té lloc avui, 4 de maig, coincidint amb lʼinici de la Setmana de Poesia de Barcelona. L'obra la publicarà Edicions de 1984.
Eduard Sanahuja, professor de la Facultat dʼEducació de la Universitat de Barcelona, sʼha proclamat guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el poemari Teories del no. Lʼacte de lliurament del premi té lloc avui, 4 de maig, coincidint amb lʼinici de la Setmana de Poesia de Barcelona. L'obra la publicarà Edicions de 1984.
En paraules del president del jurat del premi, Antoni Vidal Ferrando, Teories del no «és una obra compacta, dura, treballada, amb una estructura minuciosa a través de la qual lʼautor construeix un autèntic entramat filosòfic, estètic i moral». «Aquest premi suposa un nou i decisiu reconeixement a la seva ja llarga i consolidada trajectòria poètica», destaca Joan Perera, professor de la UB i company seu.
Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) és titulat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment, és professor titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d'aquesta Universitat.
En poesia ha publicat El gos del Galiot (1981); Mirador (1983); Doble joc (1988); En defensa pròpia (1994); Compàs dʼespera (2006); El llançador dʼespases (2013), i lʼantologia Sang barata (2015). Alguns dels seus poemes han estat inclosos a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (2001), i a 20 del XX. Poetas catalanes (2013). Com a traductor, ha traduït al català Prosa del Transsiberià (1992), de Blaise Cendrars, i Capsa dʼescats (2008), del poeta aragonès Javier Carnicer.
Sanahuja ha rebut diversos guardons al llarg de la seva trajectòria com a poeta: la Viola dʼOr i Argent als Jocs Florals de Barcelona el 1985, pel recull Hora baixa; el Premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó el 1987, amb el recull de poemes Doble joc; el Premi Ciutat de Terrassa-Raimundo Ramírez de Antón de poesia el 2001, per Cruels àngels de la mort; el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot, per Compàs dʼespera (2005), i el Premi Maria Mercè Marçal el 2013 amb El llançador dʼespases.
En l'àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb tres poetes més, lʼAula de Poesia de Barcelona, de la qual en lʼactualitat n'és el vicepresident.