Notícies
Inici  >  Notícies > La Universitat de Barcelona lliura la Medalla d’Or a Hilari Raguer

La Universitat de Barcelona lliura la Medalla d’Or a Hilari Raguer

L'acte ha tingut lloc a l'Aula Magna.

L'acte ha tingut lloc a l'Aula Magna.

El rector Dídac Ramírez lliura la Medalla d'Or a Hilari Raguer.

El rector Dídac Ramírez lliura la Medalla d'Or a Hilari Raguer.

Moment del parlament d'Hilari Raguer.

Moment del parlament d'Hilari Raguer.

Hilari Raguer signa en el Llibre d'Honor de la UB.

Hilari Raguer signa en el Llibre d'Honor de la UB.

D'esquerra a dreta, el catedràtic Joan Villarroya, l'historiador Hilari Raguer, el rector Dídac Ramírez, el president en funcions del Consell Social, Joan Corominas, i la secretària general, Isabel Miralles.

D'esquerra a dreta, el catedràtic Joan Villarroya, l'historiador Hilari Raguer, el rector Dídac Ramírez, el president en funcions del Consell Social, Joan Corominas, i la secretària general, Isabel Miralles.

23/09/2016

Institucional

El monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer ha reviscut avui, durant l’acte en el qual se li ha concedit la Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona, les seves experiències com a estudiant a la Universitat dels anys quaranta, tant des del punt de vista acadèmic com pel que fa a les seves activitats antifranquistes.

Amb un parlament que ha combinat amb humor velles anècdotes amb el record de la repressió de les autoritats franquistes, Raguer ha esmentat professors com Enrique Luño, Josep Maria Pi i Sunyer, Octavio Pérez-Vitoria, Luis García de Valdeavellano, o Lluc Beltran, entre d’altres. De Lluc Beltran n’ha recordat una lliçó magistral sobre la política econòmica de Franco i que, «per prudència», va impartir a la casa particular d’un dels alumnes. «Han passat molts anys, però encara podria reconstruir les grans línies d’aquella conferencia: va definir la política econòmica de Franco com Keynes més Pancho Villa; és a dir, inflació, però alegre i descontrolada».

 
Raguer, que també ha fet referència a l’altre moment en què va ser estudiant universitari amb motiu de la seva tesi doctoral l’any 1975, ha resumit la seva relació personal amb la Universitat de Barcelona dient que sempre ha tingut «un gran respecte, i fins veneració, per aquesta casa, que amb el neoromànic d’Elies Rogent em recorda el monestir de Ripoll, que ell va restaurar, i un altre edifici seu veí, el seminari».
 
De la Universitat del franquisme, Raguer ha explicat que «estava organitzada per espanyolitzar els universitaris catalans», i ha recordat com ell va dedicar-se cada cop més a «les activitats nacionalistes i antifranquistes». Ha rememorat la seva detenció l’any 1951 amb motiu de la vaga de tramvies i ha citat el manifest de protesta que va escriure aquell mateix any amb motiu del 500 aniversari de la Universitat de Barcelona, en el qual defensava que «la Universitat és l’organisme a través del qual els pobles elaboren una cultura pròpia i espontània, inspirada en llur tradició». Aquest record li ha permès a Raguer concloure així el seu parlament: «Malgrat els meus vuitanta-vuit anys i, tal com propugnava en aquella octaveta clandestina del 1951, encara espero viure i veure la Universitat de Barcelona, amb tot el seu pes històric i amb el seu gran prestigi nacional i internacional, esdevinguda l’alma mater de la República catalana independent».
 
El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Joan Villarroya ha destacat Hilari Raguer com un dels historiadors que ha tingut més coneixement i objectivitat a l’hora d’escriure sobre la Guerra Civil i el franquisme. Després de qualificar el monjo i historiador com «un treballador incansable», ha assenyalat que, «amb la seva recerca, va posar sobre la taula el veritable paper de l’Església espanyola i del mite de la cruzada». També ha qualificat d’extraordinària l’obra que ha fet l’homenatjat sobre Manel Carrasco i Formiguera. Finalment, ha remarcat el fet que Raguer hagi estudiat dos personatges sovint «incòmodes» políticament com són Carrasco i Formiguera i el general Batet.
 
El rector Dídac Ramírez ha clos l’acte desgranant alguns dels mèrits pels quals la Universitat concedeix la medalla al pare Raguer. En aquest sentit, ha recordat com l’historiador Paul Preston «no parava de parlar del pare Raguer» durant el seu discurs com a doctor honoris causa de la UB el mes de juny passat. El rector ha definit Hilari Raguer com «una persona compromesa no només amb els seus estudis, sinó també amb els drets humans i les llibertats fonamentals». Ha acabat fent un elogi de la humilitat i la senzillesa: «Considereu aquesta medalla i tot l’acte com un present senzill, preparat amb molt d’amor», ha conclòs.
 
Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928) es va llicenciar el 1950 en Dret a la Universitat de Barcelona i s’hi va doctorar l’any 1975 amb una tesi dirigida per Manuel Jiménez de Parga sobre el partit Unió Democràtica de Catalunya. És llicenciat en Teologia Bíblica, i diplomat en Psicologia Social i en Ciències Polítiques per la Sorbona. El 1954 va ingressar al monestir de Montserrat i el 1960 va ser ordenat sacerdot. Ha treballat activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica i ha publicat estudis d’història de Catalunya del segle XX. El 1999 es va encarregar, amb el professor de la Universitat de Barcelona Agustí Colomines, d’avaluar l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2014, en especial pels estudis dedicats a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà.

Entre els seus llibres sobre història contemporània es poden esmentar La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) (1975), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), El general Batet (1994), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del Grup Torras i Bages (1999), Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002), La pólvora y el incienso (La Iglesia y la Guerra Civil) (2001) o Ser independentista no és cap pecat (Claret, 2012). També ha col·laborat en la història del Concili Vaticà II dirigida per Giuseppe Alberigo. En el camp de l’espiritualitat litúrgica i bíblica, ha publicat els treballs Para comprender los salmos (1996, amb quatre edicions en espanyol i traduïda a l’italià, al portuguès i al brasiler) o Llegir avui l'Apocalipsi (1997).

La darrera Medalla d’Or que va atorgar la Universitat de Barcelona va distingir aquest mes de setembre el filòsof Emilio Lledó. Amb anterioritat, van rebre la distinció l’expert en psicologia comparada Nicholas J. Mackintosh (2015), la catedràtica de Geologia Carmina Virgili (2011), i l’any 2009, el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi i l’escriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel. El prestigiós metge i pacifista català Moisès Broggi, i la presidenta de l’editorial Vicens Vives Roser Rahola, també van ser guardonats amb la Medalla d’Or l’any 2008. La Medalla d’Or distingeix persones naturals o jurídiques que d’alguna manera hagin destacat pels serveis prestats a la Universitat de Barcelona, o que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a la societat en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona