Notícies

Inici  >  Notícies > Per què se senten insegurs els ciutadans europeus?

Per què se senten insegurs els ciutadans europeus?

La UB coordina el projecte europeu MARGIN amb centres de recerca d'Itàlia, França, Hongria i Regne Unit.

La UB coordina el projecte europeu MARGIN amb centres de recerca d'Itàlia, França, Hongria i Regne Unit.

18/11/2016

Recerca

Les dades oficials indiquen que Barcelona, igual que altres ciutats europees, té uns nivells de delinqüència molt baixos. No obstant això, la percepció de la ciutadania és molt diferent i la seguretat és un dels problemes que més preocupen segons les enquestes oficials. La Universitat de Barcelona coordina un projecte europeu que té com a objectiu esbrinar les causes d’aquest desajust entre la percepció de la seguretat i la criminalitat a diverses ciutats europees, per poder dissenyar polítiques públiques adequades. Es tracta del projecte MARGIN - Tackle Insecurity in Marginalized Areas, en què també participen el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Nacional de Criminologia d’Hongria, l’Institut Nacional d’Estudis Avançats de Seguretat i Justícia (França), la Universitat de Milà-Bicocca (Itàlia), l’University College de Londres (Regne Unit) i el centre de recerca internacional EuroCrime.

«Aquesta discrepància no és un problema únic de Barcelona; en altres països europeus es repeteix el mateix patró, en què ciutats amb xifres baixes de delictes tenen una població que se sent insegura», explica Riccardo Valente, investigador del Laboratori de Mitjans Interactius de la UB i coordinador de MARGIN. «En aquests casos —continua—, la percepció no estaria justificada per temes de caràcter criminal, cosa que implica que reduir el crim no és suficient, sinó que també cal millorar altres aspectes que disminueixin la percepció d’inseguretat de la població».

Delictes ocults en les estadístiques

La primera fase del projecte ha comparat les xifres de delictes registrades per les fonts policials amb les dades de les enquestes de victimització per analitzar quins factors incideixen en la percepció d’inseguretat. Aquestes enquestes van néixer als anys setanta per detectar el que en la bibliografia científica es coneix com a xifra oculta, és a dir, els delictes que no es denuncien a la policia. «Hem constatat que les persones grans i les dones mostren valors més alts de percepció d’inseguretat que els joves i els homes, o que les persones que fa més anys que viuen al barri tenen més sensació d’inseguretat», explica Valente. «No obstant això, aquests resultats necessiten una anàlisi més profunda, ja que no hi ha una relació de causa efecte. Per exemple, en el cas de les persones grans, no seria només l’edat el que modula aquesta percepció, sinó també altres aspectes com ara la salut o l’augment de la vulnerabilitat», apunta l’expert.

Segons els investigadors, les enquestes de victimització no són útils per aprofundir en aquests elements que incideixen en la percepció d’inseguretat de la ciutadania, ja que no tenen preguntes sobre els factors socioeconòmics i sociogeogràfics que permetrien entendre millor la relació entre el perfil dels enquestats i la seva percepció.

Per afrontar aquestes limitacions, el projecte ha dissenyat l’enquesta MARGIN, en la qual s’han inclòs preguntes sobre la salut de les persones, la situació econòmica i familiar, la integració al barri i altres aspectes socials i econòmics. «La precarietat laboral, la percepció de mala salut o tenir persones a càrrec, entre altres situacions, podrien incidir en la percepció de la seguretat, i per confirmar aquesta relació, hem reflectit aquests aspectes en el qüestionari», assenyala l’investigador. «La idea és incorporar aquestes preguntes a les enquestes oficials i mirar d’unificar els qüestionaris per a tots els països, ja que en l’actualitat varien molt, tant pel nombre i la formulació de les preguntes com per la periodicitat i la mostra d’enquestats», assenyala Riccardo Valente.

El qüestionari MARGIN s’està utilitzant en el marc d’una enquesta a gran escala a Itàlia amb una mostra telefònica de prop de 15.000 persones, amb l’objectiu de corroborar el valor estadístic de les preguntes. Els altres països participants en el projecte faran cent entrevistes cara a cara per assegurar que el qüestionari funciona en els diferents idiomes del consorci.

Comparació entre barris

El projecte es complementarà amb un treball qualitatiu amb l’objectiu de contrastar els factors identificats a l’enquesta i determinar quina influència tenen en la percepció de la seguretat. Per això, els investigadors han seleccionat, en cinc ciutats europees, dos barris que tenen nivells alts de criminalitat —en termes relatius respecte a altres barris—, però característiques oposades pel que fa a renda per càpita i nivell educatiu. «D’una banda, segons les anàlisis de les enquestes de victimització, el nivell educatiu podria ser un dels factors relacionats amb la inseguretat: com més baix, més percepció d’inseguretat. I d’altra banda, aquesta comparació ens permet comprovar si la percepció d’inseguretat respon a factors diferents depenent de si vius en un barri afavorit o deprimit», explica l’investigador.

Aquest treball començarà amb entrevistes en profunditat a representants de plataformes veïnals, treballadors d’institucions públiques com els Mossos d’Esquadra o representants de districtes, així com a un tercer grup relacionat amb persones excloses. A partir dels resultats de les entrevistes, es durà a terme un treball d’observació participant al llarg de sis mesos per estudiar els llocs on hi podria haver problemes d’inseguretat. «La idea és comprovar si els factors que hem identificat en les enquestes es detecten també al carrer i si la percepció d’inseguretat afecta l’estil de vida dels ciutadans, per exemple si eviten alguns carrers o places», detalla Riccardo Valente.

Els resultats es debatran en el marc d’una sèrie de grups de discussió amb representants d’institucions, de la societat civil i persones excloses. «L’objectiu final és arribar a proposar una sèrie de mesures i polítiques públiques per reduir no només la criminalitat, sinó també la sensació d’inseguretat entre la població», conclou l’investigador.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona