Lʼestil de vida determina més el risc de càncer de còlon i recte que no pas la genètica

L'equip liderat pel professor Víctor Moreno.
L'equip liderat pel professor Víctor Moreno.
Recerca
(07/03/2017)

Investigadors del Grup de Recerca en Càncer Colorectal de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han desenvolupat el primer model de predicció del risc de càncer de còlon i recte basat en dades a escala estatal que combinen informació genètica amb estils de vida. El grup, dirigit pel professor Víctor Moreno, està vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), lʼInstitut Català dʼOncologia (ICO) i el CIBER dʼEpidemiologia i Salut Pública (CIBEResp).

L'equip liderat pel professor Víctor Moreno.
L'equip liderat pel professor Víctor Moreno.
Recerca
07/03/2017

Investigadors del Grup de Recerca en Càncer Colorectal de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han desenvolupat el primer model de predicció del risc de càncer de còlon i recte basat en dades a escala estatal que combinen informació genètica amb estils de vida. El grup, dirigit pel professor Víctor Moreno, està vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), lʼInstitut Català dʼOncologia (ICO) i el CIBER dʼEpidemiologia i Salut Pública (CIBEResp).

El treball, publicat per la revista Scientific Reports, destaca la importància de millorar lʼestil de vida per disminuir el risc de càncer de còlon, i proposa utilitzar informació genètica, combinada amb lʼestil de vida, per subdividir la població en diferents grups segons el risc de càncer de còlon i, així, afinar el mètode de detecció precoç (cribratge) actual. «Un model de risc és un instrument matemàtic que ens permet fer una predicció de qui té més possibilitats de patir una malaltia determinada, en aquest el cas càncer de còlon», explica Víctor Moreno, cap del Programa de Prevenció i Control del Càncer de lʼICO i catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

Per desenvolupar el model, els experts han fet servir les dades provinents de lʼestudi multicèntric espanyol MCC-Spain, dut a terme col·lectivament per investigadors del CIBEResp i amb un total de 10.106 participants. A tots els integrants de lʼestudi, seʼls va fer una entrevista per analitzar els factors de risc coneguts (dieta, exercici físic, índex de massa corporal, alcohol, antecedents familiars de càncer, entre dʼaltres). En paral·lel, en el cas dʼun subgrup de 1.336 casos de càncer colorectal i de 2.744 controls, seʼls va fer una anàlisi de sang per detectar la predisposició genètica de desenvolupar un càncer de còlon i recte.

Amb el conjunt de dades, lʼequip de recerca ha conclòs que lʼestil de vida determina més el risc de càncer que no pas la genètica. Els experts han calculat que si es canvia un estil de vida de risc —per exemple, assolir un pes saludable—, això pot compensar el fet de tenir quatre punts (al·lels de risc) de predisposició genètica. «Aquesta dada és important perquè lʼestil de vida, a diferència dels trets genètics, es pot modificar, mentre que la susceptibilitat genètica lʼheretem dels nostres pares», assenyala la investigadora Gemma Ibáñez, digestòloga i primera autora de lʼestudi.

«De fet —continua Ibáñez—, els ítems que hem identificat com a marcadors de risc es correlacionen amb les recomanacions que estableix el Codi europeu contra el càncer, publicat ara fa un any, per reduir el risc de patir càncer».

Tal com apunta el professor Moreno, «avui en dia, en pacients que no tenen antecedents familiars, el cribratge en càncer de còlon es basa únicament en lʼedat. Si hi incloguéssim informació referent a lʼestil de vida i la genètica, podríem classificar la població en grups de més o menys risc, cosa que ens permetria fer-ne un seguiment més personalitzat».

Actualment, lʼequip de recerca que ha participat en lʼestudi nʼestà conduint un altre, sota el títol Personalització del risc de càncer colorectal (COLSCREEN), que té com a objectiu determinar, entre altres factors, quina és la percepció social sobre el cribratge genètic. «No hi ha estudis que determinin què pensen els pacients sobre les proves genètiques ni si voldran ser informats de les seves probabilitats de tenir certes malalties, i creiem que és molt rellevant», explica Gemma Ibáñez. Paral·lelament, amb aquest nou estudi els investigadors volen veure la utilitat del sistema de puntuació de risc de patir càncer de còlon aplicant-lo de manera prospectiva en la població del Baix Llobregat.

 
Referència de lʼarticle:



G. Ibáñez-Sanz, A. Díez-Villanueva, M. H. Alonso, F. Rodríguez-Moranta, B. Pérez-Gómez, M. Bustamante, V. Martin, J. Llorca, P. Amiano, E. Ardanaz, A. Tardón, J. J. Jiménez-Moleón, R. Peiró, J. Alguacil, C. Navarro, E. Guinó, G. Binefa, P. F. Navarro, A. Espinosa, V. Dávila-Batista, A. J. Molina, C. Palazuelos, G. Castaño-Vinyals, N. Aragonés, M. Kogevinas, M. Pollán i V. Moreno. «Risk model for colorectal cancer in Spanish population using environmental and genetic factors: Results from the MCC-Spain study». Scientific Reports, febrer de 2017.