La Facultat de Geografia i Història, seu del congrés «Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya»

Josep Puig i Cadafalch.
Josep Puig i Cadafalch.
Cultura
(19/10/2017)

La Facultat de Geografia i Història de la UB és una de les seus del congrés «Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya», que té lloc del 18 al 21 dʼoctubre i que vol fer aflorar recerques inèdites sobre aquest arquitecte, una de les figures més rellevants de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX.

Josep Puig i Cadafalch.
Josep Puig i Cadafalch.
Cultura
19/10/2017

La Facultat de Geografia i Història de la UB és una de les seus del congrés «Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya», que té lloc del 18 al 21 dʼoctubre i que vol fer aflorar recerques inèdites sobre aquest arquitecte, una de les figures més rellevants de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX.

El congrés es va inaugurar aquest dimecres, 18 dʼoctubre, a les 17 h, a lʼInstitut dʼEstudis Catalans, on van tenir lloc les primeres sessions. El segon dia, la trobada es trasllada a la Facultat de Geografia i Història, que acull les sessions titulades «Constructor de ciutats. De Mataró a la capitalitat barcelonina» i «Els llenguatges arquitectònics. Modernisme i Noucentisme. Lʼarquitecte i els seus col·laboradors». A continuació, es farà una taula rodona sobre les restauracions dels edificis de Puig i Cadafalch. El darrer dia, el congrés es farà a Can Palauet, a Mataró, on tindrà lloc la sessió de clausura.

La Universitat de Barcelona és una de les entitats col·laboradores de lʼAny Puig i Cadafalch, que comissaria la catedràtica dʼHistòria de lʼArt de la UB Mireia Freixa conjuntament amb lʼarqueòleg i historiador Eduard Riu Barrera. Lʼobjectiu és commemorar el 150è aniversari del naixement dʼaquest eminent arquitecte i el centenari de la seva presidència de la Mancomunitat de Catalunya.
 
Josep Puig i Cadafalch és una de les figures destacades del tombant del segle XIX al XX a Catalunya. Arquitecte, urbanista, restaurador de monuments, arqueòleg i historiador de lʼart de projecció internacional, a més de polític, el seu llegat abasta nombrosos camps: des de les edificacions que va fer a Barcelona i el Maresme, fins a restauracions com la de la seu d'Ègara. També destaca per lʼimpuls que va donar a les excavacions arqueològiques dʼEmpúries i pels seus estudis de prestigi internacional en història de lʼart, així com per la seva tasca docent impartida a Barcelona, París i Harvard, entre altres llocs. Com a polític, va ser president de la Mancomunitat de Catalunya entre el 1917 i el 1923, i va propulsar moltes de les reformes en infraestructures culturals i de gestió administrativa d'aquesta institució. Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l'any 1934, apadrinat per Pere Bosch i Gimpera.