Universitat de Barcelona

La Posidonia oceanica té un creixement lent que limita la seva capacitat d’adaptació als canvis mediambientals.

«Com més ens endinsem en l’estudi de com es comporten els éssers vius a causa de l’escalfament global, més ens adonem de la complexitat de la seva resposta» explica el professor Javier Romero (UB-IRBio).

Recerca

L’augment de la temperatura oceànica indueix la floració de les praderies de Posidonia oceanica al Mediterrani —un important avantatge adaptatiu per sobreviure en un futur oceà més càlid—, segons revela un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin per un equip en el qual participen els experts Javier Romero, Marta Pérez i Yaiza Ontoria, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Alguns estudis perfilaven un escenari de declivi futur per a l’espècie Posidonia oceanica a les costes peninsulars per l’efecte de l’augment de la temperatura del mar. La nova recerca  —la primera evidència experimental sobre un fenomen inusual— descriu un recurs desconegut de la posidònia que li permetria d’adaptar-se de manera més versàtil als canvis de l’entorn i augmentar, així, les seves possibilitats de sobreviure a l’escalfament de l’aigua produït pel canvi climàtic. En el treball també participen equips de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Estació Zoològica Anton Dohrn (SZN, Nàpols, Itàlia).

Una planta marina que entapissa els fons marins a la Mediterrània

La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica de la Mediterrània. Té un creixement lent —que limita la seva capacitat d’adaptació als canvis mediambientals— i forma unes denses praderies que arriben fins als quaranta metres de fondària. Aquesta planta genera un hàbitat marí amb una alta producció primària i un important rol ecològic per a les espècies marines (alimentació, refugi, reproducció, etc.). La posidònia es reprodueix de manera similar a les plantes terrestres: reproducció vegetativa (asexual) o mitjançant la producció de flors i fruits (sexuals), un fenomen força irregular que es pot observar a la tardor.

En el treball, les plantes marines procedents de fons soms del litoral català van ser sotmeses al laboratori a un estrès tèrmic (similar al que provoquen en el medi marí les onades de calor, cada cop més freqüents al litoral mediterrani pel canvi climàtic). Al final de l’experiment, dut a terme als laboratoris de Centre Oceanogràfic de Múrcia (IEO), una proporció significativa de les plantes que es van escalfar havia florit, mentre que les plantes que es mantenien a una temperatura estàndard no van desenvolupar cap inflorescència.

Quan la temperatura indueix la floració de la posidònia

Aquest resultat innovador constata que la temperatura és un factor primari capaç de modificar el comportament reproductiu i induir la floració en aquesta planta marina. També confirma, a més, la relació entre les observacions de floració d’aquesta espècie i l’ocurrència d’onades de calor, descrita en estudis anteriors però només de forma correlacional.

Tal com explica el professor Javier Romero (UB-IRBio), «com més ens endinsem en l’estudi de com es comporten els éssers vius a causa de l’escalfament global, més ens adonem de la complexitat de la seva resposta». En el cas de la posidònia, la inducció de la floració per estrès tèrmic implica un increment de la diversitat genètica, i per tant, una potencial major resiliència. «Ara bé —puntualitza l’expert—, tenint en compte el ritme (molt lent) de creixement, colonització i dispersió de la planta, i el mateix ritme de l’escalfament global, això es converteix en una mena de cursa de resultat força incert».

«Caldria comprovar si aquests fenòmens seran realment suficients per combatre altres efectes de l’escalfament de l’aigua i altres impactes de l’home en les properes dècades, però en qualsevol cas, permet albergar certa esperança per a la supervivència de les praderies de P. oceanica a la costa mediterrània, un hàbitat mil·lenari que representa la base del funcionament de l’ecosistema marí costaner del Mediterrani», explica Juan Manuel Ruiz, investigador de l’IEO i primer autor del treball. 

El nou treball forma part del projecte de recerca Resiliència de les praderies d’angiospermes marines davant l’escalfament global (RECCAM), coordinat per la Universitat de Barcelona i en el qual participen l’IEO i el CEAB-CSIC, amb la col·laboració de l’Estació Zoològica Anton Dohrn. El projecte RECCAM té per objectiu analitzar la resposta de les praderies de fanerògames marines mediterrànies davant els efectes de l’escalfament global en un dels ecosistemes més amenaçats i, al seu torn, de més valor ecològic del Mediterrani.