Notícies

Inici  >  Notícies > L’IL3-UB i la Fundació Barça obren el debat sobre l’assetjament...

L’IL3-UB i la Fundació Barça obren el debat sobre l’assetjament escolar i la necessitat d’una acció coordinada per fer-hi front

Van presentar la jornada Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social, i Jordi Cardoner, vicepresident del FC Barcelona i la Fundació Barça.

Van presentar la jornada Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social, i Jordi Cardoner, vicepresident del FC Barcelona i la Fundació Barça.

12/03/2018

Acadèmic

L’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB), amb la col·laboració de la Fundació Barça, va organitzar el 7 de març la jornada «Prevenció i intervenció del bullying i el ciberbullying», el primer pas amb què les dues entitats uneixen esforços per donar resposta a un problema urgent en la societat actual com és l’assetjament escolar i el ciberassetjament.

Van presentar la jornada Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona, i Jordi Cardoner, vicepresident del FC Barcelona i la Fundació Barça, que van subratllar el compromís de les dues entitats en la lluita contra aquest problema. Vilalta va afirmar que «la universitat, com a agent social, no pot mirar cap a una altra banda». En aquest sentit, la jornada tindrà continuïtat amb el curs Expert en prevenció i intervenció del bullying i ciberbullyng, que organitza l’IL3-UB. Aquest programa, que s’iniciarà a l’abril, està pensat per oferir als professionals d’àmbits sensibles (docents, psicòlegs infantils, educadors socials, etc.) les eines per prevenir i detectar la violència escolar i activar els protocols d’actuació més convenients. «Davant la dimensió del problema, des de l’IL3-UB s’ha decidit posar el nostre coneixement al servei d’aquesta causa, i així proporcionar-li el millor altaveu», va apuntar Vilalta.

A continuació, va tenir lloc una taula rodona amb la participació d’expertes destacades en assetjament escolar. Ferran Barri, llicenciat en Psicologia i especialitzat en aquest i altres problemes de convivència en l’àmbit escolar, va moderar el debat.

Dos de cada deu menors són víctimes dels companys

Des que l’any 2000 es va fer el primer estudi sobre assetjament en l’àmbit escolar, fins avui, el problema no ha deixat de créixer: segons dades recollides el gener del 2018, dos de cada deu menors admeten haver estat víctimes d’assetjament escolar o de ciberassetjament en algun moment.

Tal com va afirmar durant la taula rodona Carme Panchón, professora de Pedagogia de la Inadaptació Social a la Facultat d’Educació de la UB, l’assetjament escolar és «un vell problema» que ara s’ha multiplicat per una conjunció de factors. Un d’ells són les noves tecnologies. Segons Pilar Tintoré, presidenta de la Secció de Dret de la Infància i l’Adolescència del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), «les xarxes socials provoquen una sensació d’impunitat i han aportat un espai de confort fora del control de l’adult».

Per M. José Bartrina, que coordina l’Equip Tècnic de Menors del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’ha de treballar en dues línies: la formació en l’ús de les eines digitals per a pares i tutors, i la potenciació de les pautes morals. «S’ha de treballar la moralitat, el fet de ser bones persones. Sovint detectem que les “motxilles familiars” que porten aquests nens, tant víctimes com assetjadors, no faciliten un entorn adequat ni l’atenció i la formació necessàries».

Al marge de l’espai lectiu, les activitats extraescolars també són un possible escenari d’assetjament. Ester Morillas, coordinadora del Programa Bullying de la Fundació Barça, es va referir en concret a la relació entre assetjament i esport extraescolar, encara que va destacar que «l’esport és alhora una eina per prevenir aquest tipus d’actituds, perquè dota nens i joves d’habilitats socials».

«Si no aportes solucions, ets part del problema»

Detecció, acció i restauració són les tres fases d’una actuació en la qual tots els implicats han de sumar responsabilitats i esforços. I això inclou l’assetjat, però també l’assetjador o assetjadors, els familiars, els professors, els espectadors, l’Administració... Les integrants de la taula van coincidir a recalcar aquesta corresponsabilitat: «Si no aportes solucions, ets part del problema». Així mateix, van insistir en la conveniència que tots els actors implicats comparteixin els mateixos protocols d’actuació.

Pel que fa als processos de detecció, Teresa Cambra, inspectora d’Educació del Consorci d’Educació de Barcelona, va admetre que «s’ha avançat moltíssim», i que «gràcies a la difusió mediàtica hi ha més atenció de pares i tutors». Tot i això, va advertir: «Continuem tenint mancances importants en la manera de compensar les víctimes: la restauració és una eina de primera magnitud que encara no està resolta».

El programa formatiu de l’IL3-UB es planteja com un espai de reflexió on definir les millors estratègies per fer front a aquestes situacions de violència i abordar l’obligació comuna de protegir els drets dels menors. Tal com va afirmar Carme Panchón al tancament de la taula, els diferents agents han de coincidir en la resposta a l’assetjament escolar: «Si separem formació, acció i recerca-reflexió, no avançarem».
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona