Trobades socioesportives: 25 anys de convivència, aprenentatge i socialització
Convivència, aprenentatge i socialització són les tres paraules amb què Merche Ríos, professora de la Facultat dʼEducació i coordinadora i impulsora de les trobades socioesportives, descriu aquest projecte engegat a la Universitat de Barcelona el curs 1992-1993. Aquest any, les trobades, que van tenir lloc el 2, 4 i 8 de maig, tenien una significació especial: celebraven el 25è aniversari, i a més dʼincloure les activitats habituals, van servir per tenir una visió retrospectiva i de balanç i per fer una anàlisi de la feina feta, així com per posar sobre la taula quins són els reptes de futur perquè el projecte continuï creixent.
Convivència, aprenentatge i socialització són les tres paraules amb què Merche Ríos, professora de la Facultat dʼEducació i coordinadora i impulsora de les trobades socioesportives, descriu aquest projecte engegat a la Universitat de Barcelona el curs 1992-1993. Aquest any, les trobades, que van tenir lloc el 2, 4 i 8 de maig, tenien una significació especial: celebraven el 25è aniversari, i a més dʼincloure les activitats habituals, van servir per tenir una visió retrospectiva i de balanç i per fer una anàlisi de la feina feta, així com per posar sobre la taula quins són els reptes de futur perquè el projecte continuï creixent.
Les trobades socioesportives tenen dos objectius principals: dʼuna banda, analitzar de manera crítica i constructiva la privació de llibertat i desenvolupar un marc de reflexió sobre la delinqüència i les mesures de privació de llibertat, i de lʼaltra, ensenyar als alumnes de la Facultat dʼEducació a dissenyar i posar en pràctica dinàmiques de socialització a través de lʼeducació física per tal dʼinteractuar amb interns de centres penitenciaris.
Sʼutilitza el joc motor com un mitjà dʼinteracció i socialització amb la finalitat de facilitar les interrelacions entre els dos col·lectius —interns i estudiants—, ja que, a diferència de lʼesport, en el joc motor es deixa de banda la competició i es fomenta el component socialitzador. Ríos explica que «el benefici és mutu: per als estudiants, perquè el programa ajuda a desmuntar la idea preconcebuda que es té dels centres penitenciaris; i per a les persones privades de llibertat, perquè les ajuda a millorar la seva qualitat de vida, i afavoreix la seva rehabilitació i reinserció mitjançant lʼapoderament i la relació social amb els estudiants».
Enguany, les jornades les van inaugurar Maite Vilalta, vicerectora dʼIgualtat i Acció Social; Roser Boix, degana de la Facultat dʼEducació, i Armand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris. Un acte destacat va ser la Taula dʼExperiències, que va reunir diferents agents que han fet possibles les jornades socioeducatives al llarg dʼaquests anys: professionals i professors implicats, persones privades de llibertat del Centre Penitenciari Quatre Camins i alumnes de la Universitat. Xavier Buscà, responsable de la Unitat de Programes dʼIntervenció Generalista de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, va definir les jornades «com una oportunitat per normalitzar el medi penitenciari en introduir-hi activitats socialitzadores». Segons els interns, el programa i les activitats que hi duen a terme els fan «agafar ganes de tornar a integrar-se». Dʼaltra banda, Roger Estapé, monitor d'esports del CP Quatre Camins, insisteix en un dels fonaments de les trobades: «Si la presó és hermètica no té sentit, ha dʼhaver-hi reinserció». Carme Panchón, directora adjunta de lʼICE —i degana en el moment de la posada en funcionament de les trobades—, va explicar que el «projecte hauria de ser un precedent per a noves iniciatives».
Al llarg dʼaquests vint-i-cinc anys, més de 7.000 estudiants han passat pel programa. Les trobades tenen tanta repercussió que altres universitats han iniciat programes semblants i el model liderat per Merche Ríos sʼha exportat a altres països com Mèxic i El Salvador i, en el cas de Nicaragua, mitjançant el programa «Educar y socializar en centros penitenciarios y de salud mental».
Cal afegir que, seguint la mateixa metodologia, aquest any també ha tingut lloc la 21a edició de les trobades amb persones amb problemàtiques de salut mental dirigides per la professora Ríos amb la col·laboració de la Facultat dʼEducació i de la Fundació AREP.