Descoberta una signatura epigenètica que prediu la resposta a la immunoteràpia en càncer de pulmó

Visió microscòpica d’un pulmó afectat de càncer en el qual les cèl·lules immunes (color marró) s’infiltren entre les cèl·lules tumorals (color blau).
Visió microscòpica d’un pulmó afectat de càncer en el qual les cèl·lules immunes (color marró) s’infiltren entre les cèl·lules tumorals (color blau).
Recerca
(03/09/2018)

Un patró d'alteracions epigenètiques en càncer de pulmó permet predir si el tumor respondrà a la teràpia amb l'anticòs anti-PD-1, la immunoteràpia més freqüentment emprada en oncologia. Així ho constata un article publicat a The Lancet Respiratory Medicine dirigit per Manel Esteller, catedràtic de Genètica de la UB, investigador ICREA i director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'IDIBELL.

«De vegades, les cèl·lules tumorals aconsegueixen amagar-se, de manera que el nostre sistema immunitari, habitualment molt eficaç, no les reconeix, i per tant no les destrueix. La immunoteràpia actual aconsegueix treure aquesta disfressa a la cèl·lula cancerosa perquè les nostres cèl·lules de defensa, com els limfòcits T i B, puguin actuar contra ella», explica Esteller. No obstant això, hi ha diversos tipus de tumors contra els quals la immunoteràpia és ineficaç. Fins i tot, dins dels càncers immunosensibles, com el de pulmó, el de ronyó, o el melanoma, només entre un 30 i un 40 % responen efectivament a llarg termini. «Així doncs, és important conèixer prèviament si un tumor serà o no sensible a la immunoteràpia, considerant, a més, que són fàrmacs cars i no exempts d'efectes secundaris», afegeix l'investigador.

«Les marques epigenètiques, com la metilació de l'ADN, actuen com a interruptors capaços d'encendre o dʼapagar els nostres gens. Per això pensem que també haurien de participar en els programes que la cèl·lula tumoral fa servir per escapar-se del control del sistema immunitari», explica Esteller. Mitjançant l'estudi de centenars de tumors de pulmó, els investigadors de l'IDIBELL-UB es van adonar que els que presentaven una empremta epigenètica concreta, que han anomenat EPIMMUNE, responien molt bé a la quimioteràpia en comparació amb els que no la tenien. La signatura EPIMMUNE es troba en una tercera part dels càncers de pulmó i sʼassocia a l'enriquiment en limfòcits T i B.

Davant d'aquests resultats, l'equip vol continuar explorant aquesta línia de recerca. «Ara volem estendre aquest tipus d'estudi a altres tipus tumorals i a altres immunoteràpies, com per exemple la d'anticossos anti-PD-L1 o anti-CTCLA4. A més, aquest treball és un exemple de la suma d'esforços procedents de la recerca bàsica, aplicada i clínica, així com de la combinació d'inversió pública i de fundacions com l'Obra Social la Caixa, sense la qual l'estudi no hauria estat possible», conclou Esteller.

 

Referència de lʼarticle:

Duruisseaux, M.; Martínez-Cardús, A.; Calleja-Cervantes, M. E.; Morán, S.; Castro de Moura, M.; Dávalos, V.; Piñeyro, D.; Sánchez-Céspedes, M.; Girard, N.; Breve, M.; Giroux-Leprieur, E.; Dumenil, C.; Pradotto, M.; Bironzo, P.; Capelleto, E.; Novello, S.; Cortot, A.; Copin, M. C.; Karachaliou, N.; González-Cao, M.; Peralta, S.; Montuenga, L. M.; Gil-Bazo, I.; Baraibar, I.; Lozano, M. D.; Varela, M.; Ruffinelli, J. C.; Palmero, R.; Nadal, E.; Morán, T.; Pérez, L.; Ramos, I.; Xiao, Q.; Fernández, A. F.; Fraga, M. F.; Gut, M.; Gut, I.; Teixidó, C.; Vilariño, N.; Prat, A.; Reguart, N.; Benito, A.; Garrido, P.; Barragan, I.; Emile, J. F.; Rosell, R.; Brambilla, E.; Esteller, M. «Epigenetic prediction of response to anti-PD-1 treatment in non-small-cell lung cancer: a multicenter, retrospective analysis». The Lancet Respiratory Medicine, 2018. Doi: 10.1016/S2213-2600(18)30284-4

 

Visió microscòpica d’un pulmó afectat de càncer en el qual les cèl·lules immunes (color marró) s’infiltren entre les cèl·lules tumorals (color blau).
Visió microscòpica d’un pulmó afectat de càncer en el qual les cèl·lules immunes (color marró) s’infiltren entre les cèl·lules tumorals (color blau).
Recerca
03/09/2018

Un patró d'alteracions epigenètiques en càncer de pulmó permet predir si el tumor respondrà a la teràpia amb l'anticòs anti-PD-1, la immunoteràpia més freqüentment emprada en oncologia. Així ho constata un article publicat a The Lancet Respiratory Medicine dirigit per Manel Esteller, catedràtic de Genètica de la UB, investigador ICREA i director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'IDIBELL.

«De vegades, les cèl·lules tumorals aconsegueixen amagar-se, de manera que el nostre sistema immunitari, habitualment molt eficaç, no les reconeix, i per tant no les destrueix. La immunoteràpia actual aconsegueix treure aquesta disfressa a la cèl·lula cancerosa perquè les nostres cèl·lules de defensa, com els limfòcits T i B, puguin actuar contra ella», explica Esteller. No obstant això, hi ha diversos tipus de tumors contra els quals la immunoteràpia és ineficaç. Fins i tot, dins dels càncers immunosensibles, com el de pulmó, el de ronyó, o el melanoma, només entre un 30 i un 40 % responen efectivament a llarg termini. «Així doncs, és important conèixer prèviament si un tumor serà o no sensible a la immunoteràpia, considerant, a més, que són fàrmacs cars i no exempts d'efectes secundaris», afegeix l'investigador.

«Les marques epigenètiques, com la metilació de l'ADN, actuen com a interruptors capaços d'encendre o dʼapagar els nostres gens. Per això pensem que també haurien de participar en els programes que la cèl·lula tumoral fa servir per escapar-se del control del sistema immunitari», explica Esteller. Mitjançant l'estudi de centenars de tumors de pulmó, els investigadors de l'IDIBELL-UB es van adonar que els que presentaven una empremta epigenètica concreta, que han anomenat EPIMMUNE, responien molt bé a la quimioteràpia en comparació amb els que no la tenien. La signatura EPIMMUNE es troba en una tercera part dels càncers de pulmó i sʼassocia a l'enriquiment en limfòcits T i B.

Davant d'aquests resultats, l'equip vol continuar explorant aquesta línia de recerca. «Ara volem estendre aquest tipus d'estudi a altres tipus tumorals i a altres immunoteràpies, com per exemple la d'anticossos anti-PD-L1 o anti-CTCLA4. A més, aquest treball és un exemple de la suma d'esforços procedents de la recerca bàsica, aplicada i clínica, així com de la combinació d'inversió pública i de fundacions com l'Obra Social la Caixa, sense la qual l'estudi no hauria estat possible», conclou Esteller.

 

Referència de lʼarticle:

Duruisseaux, M.; Martínez-Cardús, A.; Calleja-Cervantes, M. E.; Morán, S.; Castro de Moura, M.; Dávalos, V.; Piñeyro, D.; Sánchez-Céspedes, M.; Girard, N.; Breve, M.; Giroux-Leprieur, E.; Dumenil, C.; Pradotto, M.; Bironzo, P.; Capelleto, E.; Novello, S.; Cortot, A.; Copin, M. C.; Karachaliou, N.; González-Cao, M.; Peralta, S.; Montuenga, L. M.; Gil-Bazo, I.; Baraibar, I.; Lozano, M. D.; Varela, M.; Ruffinelli, J. C.; Palmero, R.; Nadal, E.; Morán, T.; Pérez, L.; Ramos, I.; Xiao, Q.; Fernández, A. F.; Fraga, M. F.; Gut, M.; Gut, I.; Teixidó, C.; Vilariño, N.; Prat, A.; Reguart, N.; Benito, A.; Garrido, P.; Barragan, I.; Emile, J. F.; Rosell, R.; Brambilla, E.; Esteller, M. «Epigenetic prediction of response to anti-PD-1 treatment in non-small-cell lung cancer: a multicenter, retrospective analysis». The Lancet Respiratory Medicine, 2018. Doi: 10.1016/S2213-2600(18)30284-4