Notícies

Inici  >  Notícies > Més de 3.000 experts es reuneixen a Barcelona per debatre sobre el futur de...

Més de 3.000 experts es reuneixen a Barcelona per debatre sobre el futur de l’arqueologia

La basílica de Santa Maria del Mar va acollir l’acte inaugural del congrés.

La basílica de Santa Maria del Mar va acollir l’acte inaugural del congrés.

Intervenció de la professora Margarita Díaz-Andreu, investigadora ICREA de la UB i responsable del comitè organitzador del congrés.

Intervenció de la professora Margarita Díaz-Andreu, investigadora ICREA de la UB i responsable del comitè organitzador del congrés.

En la inauguració va participar la consellera de Cultura i professora de la UB, Laura Borràs.

En la inauguració va participar la consellera de Cultura i professora de la UB, Laura Borràs.

El vicerector d’Emprenedoria, Transferència i Innovació, Albert Cirera, durant la seva intervenció.

El vicerector d’Emprenedoria, Transferència i Innovació, Albert Cirera, durant la seva intervenció.

El CCCB acull la Fira Europea de l'Arqueologia.

El CCCB acull la Fira Europea de l'Arqueologia.

Estand d'Edicions UB a la Fira.

Estand d'Edicions UB a la Fira.

La Facultat de Geografia i Història és una de les seus del congrés.

La Facultat de Geografia i Història és una de les seus del congrés.

06/09/2018

Recerca

«L’arqueologia d’avui no va de grans descobriments, sinó de grans idees», va afirmar en una presentació als mitjans Felipe Criado, president de l’Associació Europea d’Arqueòlegs (EAA), l'entitat que des del 5 de setembre celebra a Barcelona el seu congrés anual, aquest any coorganitzat amb la UB. Entre els dies 5 i 8 de setembre, Barcelona es convertirà en la capital europea de l’arqueologia, en acollir un esdeveniment acadèmic que aplega prop de 3.100 arqueòlegs de més de seixanta cinc països diferents.

Sota el lema «Reflectint el futur» (Reflecting futures), el 24è Congrés de l’EAA convoca els experts en arqueologia més actius de l’escena europea per reflexionar sobre els reptes i la funció social d’aquesta disciplina en un moment de profundes transformacions a Europa i al món.

Criado també va reivindicar que les polítiques públiques no donen prou suport a la conservació del patrimoni. En aquest sentit, va recordar que la recent tragèdia del Museu Nacional de Rio de Janeiro —que va qualificar de «vergonya»— és una imatge «que mostra què passa amb el nostre patrimoni quan les polítiques públiques no són capaces de fer el mínim a favor d’aquest llegat històric i cultural».

Per Margarita Díaz-Andreu, investigadora ICREA de la UB i responsable del comitè organitzador del congrés, «l’arqueologia és important perquè té un valor social que comporta identitat i fa que la gent participi del lloc on és», i per això va reclamar «convenciment social» del valor arqueològic. Per exemple, «l’arqueologia dona a Barcelona una identitat pròpia que no tenen altres ciutats, des del seu passat romà fins al medieval o postmedieval», va explicar Díaz-Andreu en la mateixa roda de premsa. «La gent necessita identificar-se amb el paisatge urbà on viu per sentir-lo com a seu», va afirmar. Segons la investigadora de la UB, Catalunya va ser «pionera en l’associacionisme i l’arqueologia de gestió de la qual encara ens estem beneficiant».

Isidre Pastor, president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, va assegurar que l’exercici professional de l’arqueòleg «s’ha anat consolidant» en part gràcies a l’existència de titulacions pròpies (de graus i màsters), així com també per la consolidació del marc legislatiu, del qual Catalunya ha estat pionera i que ha permès establir criteris de regularització de l’activitat arqueològica. Al segle XXI, «excavar és el darrer que s’ha de fer i cal apostar pels estudis prospectius previs», va dir Pastor, que reivindica la importància de l’arqueologia preventiva que permet assegurar les actuacions arqueològiques posteriors.

Predrag Novaković, professor de la Universitat de Ljubljana (Eslovènia), va destacar que la trobada a Barcelona és deu vegades més gran que el congrés inaugural que va tenir lloc el 1994 a Ljubljana. En aquesta edició es trobaran totes les generacions d’arqueòlegs, homes i dones, acadèmics i experts del sector privat, a més d’estudiants. També va recordar que als anys vuitanta quasi tota l’arqueologia estava concentrada en institucions públiques, i actualment s’ha vist el creixement del sector arqueològic privat i el creixement de l’arqueologia preventiva.

Ahir, 5 de setembre, la basílica de Santa Maria del Mar va acollir l’acte inaugural del congrés, en què van participar la consellera de Cultura, Laura Borràs; el comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, i el vicerector d’Emprenedoria, Transferència i Innovació, Albert Cirera, entre altres assistents.

Les conferències inaugurals van ser a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria i Arqueologia de la UB, i Sonia Gutiérrez, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant. Tot seguit, la recepció inaugural va tenir lloc al Born, amb l’objectiu que els congressistes coneguessin la important intervenció arqueològica i patrimonial que es duu a terme en aquest complex.

Durant el congrés es presentaran més de 3.000 comunicacions i pòsters. Les contribucions s’han organitzat a l’entorn de diverses línies temàtiques. Una d’aquestes tractarà sobre les noves teories i mètodes de l’arqueologia, com ara l’ús de tecnologies digitals i els nous mètodes de datació i anàlisi de restes. Aquí també s’inclourien les aportacions que pot fer l’arqueologia a debats sobre la mobilitat de la població, el canvi climàtic o la sostenibilitat. Tal com ha explicat Díaz-Andreu, un terç de les intervencions que es faran (al voltant d’un centenar) tenen en compte temes de gènere.

Un altre bloc temàtic el constituiran múltiples recerques actuals sobre les restes de les més diverses cultures materials i immaterials de la humanitat. Així mateix, un grup de comunicacions reunides sota el títol de «Paisatges mediterranis» posarà l’atenció a les diverses cultures d'aquesta àrea del planeta i les relacions entre elles.

La relació de l'arqueologia amb el futur de les ciutats i els medis urbans forma un altre bloc. S'hi presentaran investigacions, per exemple, sobre el potencial de l'arqueologia per integrar poblacions immigrants, o sobre els reptes i les possibilitats que suposa el sector turístic per a aquesta disciplina acadèmica.

També hi haurà una línia sobre les contribucions de l'arqueologia en el context de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Finalment, per primera vegada en un congrés de l'EAA, hi haurà un eix temàtic sobre els reptes de la divulgació en arqueologia, especialment en el camp de la museologia. Durant el congrés es podran seguir altres contribucions sobre els aspectes més diversos, com ara arqueologia i biaix de gènere, arqueologia accessible a tothom, o patrimoni en risc a causa de guerres i conflictes polítics.

Programa de divulgació: l’arqueologia al carrer

El congrés de Barcelona té tot un programa d'activitats de divulgació per acostar l'arqueologia a la ciutadania. Inclou des d’un cicle d’ARQUEOxerrades sobre diversos aspectes de la història de Barcelona, fins a unes sessions de cinema amb temàtica arqueològica i històrica a la Filmoteca o una fira de llibres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

També es podrà visitar el jaciment arqueològic que hi ha al solar de la Facultat de Geografia i Història de la UB o participar en una ruta sobre el patrimoni urbà de Barcelona. S'oferiran diverses recreacions històriques de l'època romana —a càrrec dels grups Phoenix i Barcino Oriens— i de les societats iberes —a càrrec del grup Ibercalafell. Al CCCB, els visitants podran veure reconstruccions virtuals de diversos jaciments arqueològics, i als jardins Victòria dels Àngels, dins de la Facultat de Geografia i Història, tindran lloc un taller de cuina romana i un d'arqueologia experimental sobre l'època paleolítica.

En paral·lel al congrés, s’organitzarà la primera Fira Europea de l'Arqueologia, que reunirà al CCCB més de cinquanta expositors de Catalunya, d’arreu de l'Estat i d’Europa i en la qual es podran veure novetats literàries i projectes arqueològics.

El congrés de l’EAA té el patrocini de la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (Conselleria de Cultura) i l'Ajuntament de Barcelona (Departament de Cultura). El comitè organitzador està constituït per Margarita Díaz-Andreu (UB-ICREA), Raquel Piqué (UA) i Sandra Montón (UPF-ICREA). Així mateix, en el comitè científic i el comitè assessor estan representats els organismes d'arqueologia catalans més importants, i alguns de l'Estat espanyol. L'organització logística depèn de les empreses barcelonines Kultura i Manners.

Sobre l’EAA

L’EAA (European Association of Archaeologists, per les sigles en anglès) és la principal organització d'arqueologia i patrimoni arqueològic d'Europa, i la segona organització més gran d'aquest tipus a escala mundial. El seu president actual és Felipe Criado Boado. Té més de 3.500 membres actius, i al llarg dels seus gairebé vint-i-cinc anys de vida ha implicat prop de 15.000 persones. La missió de l'EAA és promoure el desenvolupament de l'arqueologia, donar suport als professionals d'aquesta disciplina i facilitar la relació entre el patrimoni arqueològic i la societat.

 

Fotografies del congrés al següent enllaç.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona