Lʼescalfament global augmenta el potencial devastador dels incendis forestals a lʼEuropa mediterrània
Un estudi publicat a la revista Nature Communications, dirigit per investigadors de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb altres institucions de recerca, mostra que lʼescalfament antropogènic farà augmentar lʼextensió de lʼàrea cremada pels incendis a lʼEuropa mediterrània, i que es podria reduir aquest creixement si lʼescalfament global es limita a 1,5 °C. Com més alt sigui el nivell dʼescalfament, més gran serà el risc.
Un estudi publicat a la revista Nature Communications, dirigit per investigadors de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb altres institucions de recerca, mostra que lʼescalfament antropogènic farà augmentar lʼextensió de lʼàrea cremada pels incendis a lʼEuropa mediterrània, i que es podria reduir aquest creixement si lʼescalfament global es limita a 1,5 °C. Com més alt sigui el nivell dʼescalfament, més gran serà el risc.
«Per arribar a aquesta conclusió, hem combinat projeccions climàtiques regionals amb models empírics que vinculen lʼàrea cremada durant lʼestiu amb els factors climàtics clau», explica Marco Turco, investigador de la UB i primer autor de lʼestudi. «Aquests resultats reforcen la declaració de lʼAcord de París (2015), que apunta que limitar lʼaugment de la temperatura a 1,5 °C podria reduir de manera significativa els riscos i els impactes del canvi climàtic», conclou lʼinvestigador.
Les temporades dʼincendis durant el 2017 i el 2018 han estat notablement agudes en algunes regions dʼEuropa, amb grans incendis forestals a Grècia, Portugal i Suècia que han estat relacionats amb sequeres i onades de calor intenses. Aquests focs han provocat pèrdues econòmiques, ecològiques i, fins i tot, víctimes mortals.
Marco Turco i el seu equip han utilitzat un conjunt de models climàtics regionals per preveure les àrees cremades a lʼEuropa mediterrània, tenint en compte com la relació entre la vegetació i el foc canviarà en diferents escenaris a causa dʼaltres factors, com les sequeres, per exemple. Els autors estimen que, amb un escalfament global dʼ1,5 °C, lʼàrea cremada encara podria créixer un 40 % respecte a les estimacions que no consideren lʼescalfament futur (sobretot, a la península Ibèrica). Si lʼescalfament és de 3 °C, aquest augment seria del 100 %.
«Aquests resultats, combinats amb lʼaugment de lʼexposició social a grans incendis durant els últims anys, suggereixen que cal una revisió de les estratègies de gestió actuals. Els efectes del canvi climàtic podrien superar els esforços de prevenció dʼincendis. Per tant, en un futur pròxim es necessitaran més recursos per gestionar aquest problema», explica Marco Turco, investigador del Grup dʼAnàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona, liderat per Maria del Carme Llasat, professora del Departament de Física Aplicada de la UB. En aquest sentit, el desenvolupament de models clima-incendis és crucial per identificar accions clau. En concret, combinats amb les prediccions climàtiques estacionals ofereixen una oportunitat poc explotada per preveure, i per tant reduir, lʼimpacte dels focs en condicions climàtiques adverses.
En aquest estudi han col·laborat investigadors de la Universitat de Múrcia, la Universitat de Cantàbria, lʼInstitut de Geociències i Georecursos (IGG) del Consell Nacional de Recerca italià i lʼempresa predictiva Intelligent Data Solutions (Santander).
Referència de l'article:
Marco Turco, Juan José Rosa Cánovas, Joaquín Bedia, Sonia Jerez, Juan Pedro Montávez, Maria del Carme Llasat i Antonello Provenzale. «Exacerbated fires in Mediterranean Europe due to anthropogenic warming projected with non-stationary climate-fire models». Nature Communications, 2018. Doi: 10.1038/s41467-018-06358-z