Galdós i Almudena Grandes, o la continuïtat del somni liberal

En el context actual, que ha posat sobre la taula la urgència de comprendre les arrels i les conseqüències de la crisi, crida l'atenció la vigència d'una d'aquestes línies: la que reprèn la narrativa realista vuitcentista com un model per a una novel·la capaç de construir una imatge crítica de la societat. En aquest sentit, propostes com les de Rafael Chirbes, Antonio Muñoz Molina o Almudena Grandes han reconegut en Galdós un mestre l'obra del qual va saber novel·lar els problemes socials que va produir a Espanya l'arribada de la modernitat. Dues de les primeres ponències del col·loqui van tractar precisament sobre una d'aquestes apostes narratives, la que ha adoptat el projecte galdosià d'una manera més vistosa i deliberada: els Episodios de una guerra interminable, d'Almudena Grandes. Stephen Miller, catedràtic de la Universitat de Texas A&M, i Toni Dorca, professor del Macalester College (Minnesota, Estats Units), van explicar com l'obra de Grandes assumeix la voluntat galdosiana d'entendre el present des del passat, programa que l'escriptora utilitza com a guia en el seu interès per restaurar la memòria històrica espanyola.

«Hi ha un concepte galdosià de la contemporaneïtat en els Episodios d'Almudena Grandes —puntualitzava Stephen Miller— que va dels avis als nets, descrivint un arc d'uns cent anys». En ple debat sobre els èxits i les insuficiències de la Transició, aquesta idea de contemporaneïtat ha portat l'autora a intentar comprendre els conflictes actuals rastrejant en les històries silenciades de la lluita antifranquista. Ara bé, no amb personatges rellevants de la història espanyola ni amb protagonistes de grans gestes, com fa Galdós, sinó mitjançant «històries petites, encara que igualment heroiques, sobre moments significatius de la resistència antifranquista». En això coincidia també Dorca: les quatre novel·les que fins ara componen els Episodios de Grandes —Inés o la alegría (2010), El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2014) i Los pacientes del doctor García (2017)— conceben la vida quotidiana com l'àmbit en què es gesta la qüestió nacional i política.

En el si mateix d'aquestes existències domèstiques, Galdós constitueix una «lliçó d'història enfront la versió franquista» i una mena de refugi, va indicar Dorca. Els protagonistes del cicle, «Inés, Nino, Manolita, Guillermo, són lectors de Galdós, que els ajuda a suportar l'atmosfera de la dictadura i a completar la seva maduració personal». Una funció similar té l'obra galdosiana, segons Miller, respecte a la mateixa Grandes, que comença a llegir Galdós als quinze anys i acaba per convertir-lo en el nord del seu projecte narratiu. Dorca sostenia una idea semblant: els Episodios de una guerra interminable, igual que els galdosians, pretenen fer un diagnòstic global sobre el rumb històric de la nació, en el qual descobreixen «una pugna sempiterna» entre forces reaccionàries i progressistes. De les successives derrotes del progressisme, que travessen tot el segle XIX, la dels vençuts de la Guerra Civil en seria un nou capítol. Insatisfeta amb el pacte de silenci que va suposar la Transició, «Grandes es reconeix com una escriptora roja que vol donar veu als perdedors de l'Espanya franquista i postfranquista», en paraules de Miller. D'aquí que el seu cicle narratiu rescati l'anhel truncat d'aquests derrotats, reafirmant la República com a mite fundacional de la democràcia i com a aspiració que el franquisme no va poder destruir. Almudena Grandes troba l'alè narratiu per perseverar en el somni republicà en el Galdós que somniava en un èxit llunyà de l'ideari liberal.

25 anys de la Societat de Literatura Espanyola del Segle XIX

Inaugurada el 1993, la Societat de Literatura Espanyola del Segle XIX té la seu a la Facultat de Filologia de la UB. Després de vint-i-cinc anys de trajectòria, la seva tasca ha convertit Barcelona i la UB en un punt de referència acadèmica per als estudis sobre la literatura espanyola vuitcentista. Fruit de la seva activitat, Edicions UB ha publicat set volums amb les recerques presentades en els col·loquis que l'associació organitza cada tres anys. L'últim va ser La historia en la literatura española del siglo XIX, que inclou 47 estudis sobre les relacions entre literatura i història des del romanticisme fins al final del segle.