Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi descriu la dinàmica de la cromatina durant la regeneració d’òrgans...

Un estudi descriu la dinàmica de la cromatina durant la regeneració d’òrgans i teixits

La portada de la revista <i>Genome Research</i> del mes de desembre és una representació artística inspirada en Antoni Gaudí que reflecteix la idea conceptual d’aquesta recerca.

La portada de la revista Genome Research del mes de desembre és una representació artística inspirada en Antoni Gaudí que reflecteix la idea conceptual d’aquesta recerca.

Fotografia del grup d’investigadors que ha dut a terme l’estudi. A dalt, Florenci Serras i Montserrat Corominas, tots dos de la UB. A baix, Elena Vizcaya (UB) i Cecilia Klein (UB-CRG).

Fotografia del grup d’investigadors que ha dut a terme l’estudi. A dalt, Florenci Serras i Montserrat Corominas, tots dos de la UB. A baix, Elena Vizcaya (UB) i Cecilia Klein (UB-CRG).

04/12/2018

Recerca

Investigadors del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), en col·laboració amb  el Centre de Regulació Genòmica (CRG), han descrit tant els gens com els elements reguladors de la seva expressió requerits durant el procés de regeneració d’òrgans i teixits. L’estudi, que ha estat portada de la prestigiosa revista Genome Research, combina les anàlisis genètiques clàssiques amb noves tècniques d’estudi de la cromatina mitjançant seqüenciació d’alt rendiment, i aporta així, una nova perspectiva al camp de la medicina regenerativa.

En la recerca hi han participat Elena Vizcaya Molina (UB) i Cecilia Klein (UB, CRG), primeres signants de l’article, que ha estat liderat per Montserrat Corominas (UB). També hi han col·laborat els investigadors Roderic Guigó (CRG, Universitat Pompeu Fabra), Florenci Serras (UB) i Rakesh K. Mishra (CCMB, Hyderabad, Índia).
 

Els gens de la regeneració

En aquest article, els autors han analitzat el transcriptoma del disc imaginal de l’ala de la mosca Drosophila melanogaster en diferents temps de regeneració. Mitjançant l’anàlisi de seqüenciació massiva d’ARN (RNA-seq), han identificat els gens que s’expressen diferencialment durant el procés. A més, han observat que més d’un 30 % d’aquests gens es troben localitzats en clústers genòmics. Gràcies a l’anàlisi comparativa amb altres espècies (ratolí i peix zebra), els autors també han descobert un grup de gens involucrats en la regeneració i conservats entre totes aquestes espècies. «Conèixer quins gens hi ha en comú en organismes capaços de regeneració ens pot ajudar a entendre què és necessari per activar la regeneració en organismes amb capacitats regeneratives més restringides, com ara els humans», explica Elena Vizcaya Molina.

«Aquest treball demostra la importància creixent de les ciències òmiques i de la bioinformàtica per entendre processos biològics bàsics», afirma la investigadora postdoctoral del CRG i professora de la UB Cecilia Klein. La combinació de noves tècniques de seqüenciació i d’anàlisi bioinformàtica amb el treball experimental permet avançar en la comprensió de la regulació dels gens, en aquest cas, de la regeneració. 

Els elements reguladors de la regeneració

En aquest treball els autors també han descobert, i per primera vegada, tres tipus diferents d’elements reguladors relacionats amb la regeneració: els que incrementen la seva activitat durant el procés, els que són reutilitzats d’altres estadis del desenvolupament o d’altres teixits i, finalment, un grup d’elements que són exclusius de la regeneració. «Aquests elements reguladors són seqüències d’ADN capaces de dirigir i modular l’expressió dels gens», remarca Vizcaya Molina. A més, els autors han descobert que aquests elements poden ser activats per alguns dels gens conservats entre totes les espècies (mosca, ratolí i peix zebra). «L’activació ectòpica d’elements reguladors específics de la regeneració podria ser una eina clau per estimular la capacitat regenerativa d’òrgans que, en principi, són incapaços de regenerar-se», conclou la professora Montserrat Corominas.

Les mosques com a animal model de la regeneració

La regeneració ha despertat la curiositat de l’ésser humà des de l’antiguitat, com així ho mostren algunes llegendes de la mitologia grega, per exemple. No obstant això, la capacitat regenerativa de la Drosophila melanogaster, més coneguda com la mosca de la fruita o del vinagre, no va ser descoberta fins als anys quaranta per un dels pares del que avui coneixem com a medicina regenerativa. Thomas Morgan va observar que els discos imaginals de la mosca —primordis de les estructures cuticulars de l’adult— eren capaços de regenerar-se després de fragmentar-los. Des de fa alguns anys, la mosca és considerada també com un  bon model per a l’estudi de la regeneració.

Referència de l’article:

Vizcaya Molina, E.; Klein, C. C.; Mishra, R. K.; Serras, F.; Guigó, R.; Corominas, M. «Damage responsive elements in Drosophila regeneration». Genome Research, 28:1-16, desembre del 2018.

 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona