Notícies

Inici  >  Notícies > Detecten alteracions en la connectivitat cerebral de pacients amb diabetis...

Detecten alteracions en la connectivitat cerebral de pacients amb diabetis de tipus 1

La recerca, liderada per investigadors de l’Institut de Neurociències i de l’Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS) de la UB, mostra que el cervell dels pacients amb diabetis de tipus 1 s’adapta als canvis cognitius provocats per la malaltia

La recerca, liderada per investigadors de l’Institut de Neurociències i de l’Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS) de la UB, mostra que el cervell dels pacients amb diabetis de tipus 1 s’adapta als canvis cognitius provocats per la malaltia

19/12/2018

Recerca

Els pacients amb diabetis de tipus 1 (DT1) tenen una xarxa de connectivitat cerebral diferent de la de les persones sanes, segons una nova recerca liderada per investigadors de l’Institut de Neurociències i de l’Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS) de la Universitat de Barcelona. Aquesta constatació, a què s’ha arribat amb tècniques de neuroimatge i models estadístics aplicats a sistemes complexos, reforça la idea que el cervell d’aquests pacients desenvolupa una sèrie de canvis funcionals per adaptar-se a les alteracions cognitives provocades per aquesta malaltia. Aquests resultats podrien tenir implicacions potencials en el diagnòstic de la diabetis i en l’estudi d’altres trastorns amb alteracions cognitives.

En el treball, publicat a la revista científica PLOS ONE , hi han participat Joan Guàrdia, Maribel Peró Cebollero i Mar Martínez-Ricart, de la Facultat de Psicologia de la UB; Geisa Gallardo i Andrés González, de la Universitat de Guadalajara (Mèxic), i Esteve Gudayol, de la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (Mèxic).

L’estudi ha explorat amb tècniques d’imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI) el patró d'activació de la connectivitat cerebral de quinze pacients amb diabetis de tipus 1 i d’un grup control de quinze persones sanes mentre feien dues tasques de memòria de treball amb estímuls visuals. Aquesta tècnica de neuroimatge mesura l'activitat cerebral durant les tasques a partir dels canvis del flux de la sang que tenen lloc al cervell segons les zones amb més consum energètic.

Mecanismes adaptatius del cervell

Els resultats de les tasques de memòria de treball van ser molt similars, però l’anàlisi de les connexions cerebrals va mostrar diferències importants entre els dos grups participants. Segons els autors, «els pacients amb DT1 presentaven una reducció significativa de les àrees d'activació del cervell, en comparació amb el grup control, que mostrava una xarxa de connectivitat més complexa». A més, el patró de connectivitat en les persones amb DT1 afectava principalment el cerebel i el nucli vermell. Per contra, en el grup de control implicava altres àrees cerebrals que s’activen normalment quan els individus realitzen tasques de memòria de treball. Aquests resultats sobre les connexions neuronals complementen treballs anteriors del mateix equip d’investigadors en què també es van demostrar diferents patrons d’activació en zones concretes del cervell.

«Aquests canvis, i el fet que els resultats de les tasques analitzades siguin similars, impliquen que el cervell genera mecanismes compensatoris per complir les demandes cognitives que li permeten funcionar millor», destaca Joan Guàrdia, catedràtic de Psicologia i primer signant de l’article. «A més, les dades també apunten que les adaptacions poden ser molt importants, ja que els pacients de DT1 desenvolupen xarxes de connectivitat molt diferents de les de les persones sanes».

Una metodologia per explorar altres malalties

L’anàlisi de les diferències en les xarxes de connectivitat cerebrals obre noves vies d’estudi d’altres grups de població, tant amb persones sanes com amb pacients de diferents malalties. «Aquest estudi ens ha permès demostrar que una xarxa complexa pot caracteritzar el rendiment cognitiu en una tasca diferenciant entre grups. Actualment, estem desenvolupant la mateixa metodologia emprada en aquest estudi amb pacients amb deteriorament cognitiu lleu, persones amb depressió i d’altres col•lectius amb alteracions cognitives», assenyala Joan Guàrdia.

Alteracions cognitives en la diabetis de tipus 1

La DT1 és una malaltia crònica provocada per una mancança en la producció d’insulina, l’hormona que regula el sucre a la sang. Aquest tipus de diabetis obliga els pacients a prendre insulina diàriament i és una causa important de ceguesa, insuficiència renal i infart de miocardi, entre altres complicacions. A més d’aquests trastorns, alguns pacients poden mostrar un deteriorament cognitiu suau que sol afectar la memòria, la velocitat de processament, les habilitats verbals, l'aprenentatge i les funcions executives, incloent la memòria de treball en infants i adults.

Article de referència

Guàrdia-Olmos, J.; Gudayol-Ferré, E.; Gallardo-Moreno, G. B.; Martínez-Ricart, M.; Peró-Cebollero, M.; González-Garrido, A. A. «Complex systems representing effective connectivity in patients with type one diabetes mellitus». PLOS ONE 13(11), novembre del 2018. DOI: e0208247. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0208247

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona