Inici  >  Notícies > Josep Maria Vallès defensa «la via de la negociació, no de la imposició», en...

Josep Maria Vallès defensa «la via de la negociació, no de la imposició», en el darrer dels Debats UB

Josep Maria Vallès durant la seva conferència.

Josep Maria Vallès durant la seva conferència.

Moment de la taula rodona.

Moment de la taula rodona.

18/01/2019

Institucional

En la darrera sessió del cicle #Debats UB: Catalunya i Espanya, Josep Maria Vallès va defensar «la via de la negociació, no de la imposició», en les relacions entre Catalunya i Espanya. «La via de la política democràtica no concorda amb posicionaments de tot o res; és la via de la transacció, del civilisme, del compromís», va subratllar el professor emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona i exconseller de Justícia.

Vallès també va argumentar que cal una via bilateral Catalunya-Espanya (encara que hi hagi moments de multilateralitat) i una perspectiva gradualista: «Haurà de ser un recorregut per etapes, amb plantejaments a mig termini, amb formats revisables, oberts». Va continuar dient que en algun moment hi haurà d’haver «un referèndum o una consulta». Finalment, va afirmar que cal «un acord intern català al més ampli possible». Igualment, va defensar que cal tenir presents «els possibles aliats que hi hagi a la resta d’Espanya» i que, si bé «l’ajut que es pugui tenir des de fora no serà definitiu, ni molt gran», tampoc és menyspreable.

Vallès va vaticinar que hi haurà un període que va anomenar «un mentrestant llarg», i que cal «no empitjorar la situació: intentar entendre els motius i les posicions del discrepant, no tancar-se en el cercle limitat d’aquells que pensen com jo i un esforç d’autocontrol del llenguatge contra la desqualificació, la injúria directa, el menyspreu, la conyeta irònica i ofensiva». Va concloure que contribuir a una sortida que porti a la millora de les condicions de justícia i llibertat «és responsabilitat dels polítics, però també de cadascun de nosaltres com a ciutadans».

Després de la conferència, la periodista de La Vanguardia Maite Gutiérrez, que va actuar de moderadora, va donar pas al debat, en el qual van participar els professors Sonia Andolz i Josep Maria Reniu, de la Universitat de Barcelona; Lluís Orriols, de la Universitat Carlos III de Madrid, i Astrid Barrio, de la Universitat de València.

Astrid Barrio va argumentar una visió de la política catalana segons la qual els dirigents polítics són els principals impulsors del que ha passat a Catalunya els darrers anys, en contraposició a la concepció del procés sobiranista sobretot com una demanda de la societat. Barrio va remarcar que hi ha «una disputa per fer-se amb el control de l’espai sobiranista, i mentre aquesta disputa es mantingui, molt difícilment es podrà resoldre el conflicte».

Sonia Andolz va defensar que, en primer lloc, cal acceptar que hi ha un conflicte, i va dedicar la seva intervenció a explicar algunes eines que poden resoldre’l: definir quins són els objectius i els interessos de cada part per trobar unes zones de possible acord, i assolir unes «solucions durables». Va destacar la importància de les diferents «narratives» i va defensar mesures com ara que els polítics acceptessin dins dels seus equips «persones que els ajudin a canviar la visió».

Lluís Orriols va posar el focus en la batalla per l’opinió pública, que canvia d’una manera molt ràpida i que és molt sensible al context i les decisions de les elits polítiques. «A Catalunya està guanyant aquesta batalla l’independentisme», va explicar. Va recordar que en les disputes polítiques qui acaba decidint és el votant mitjà i va assenyalar, en el cas concret català, la importància «del votant federalista» en tant que decideix majories.

Reniu va recordar els professors de la UB «que estan sota un dels processos judicials que hi ha en aquest conflicte». Va explicar que la política, com a eina, té dues posicions, i ho va aplicar al conflicte català: «Una posició associa la política al pacte, la construcció d’acords; l’altra a l’enfrontament, la repressió i la simplificació d’arguments». «El recurs a la judicialització penal ha desplaçat des del primer moment qualsevol possibilitat de diàleg», va remarcar.

Amb aquesta sessió, que va obrir la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, s’ha tancat un cicle en què hi ha hagut les ponències de Jordi Casassas, catedràtic d’Història de la UB; Antoni Castells, catedràtic d’Economia de la UB i exconseller d’Economia i Finances de la Generalitat; Antoni Bayona, professor de Dret Administratiu de la UPF i exlletrat major del Parlament de Catalunya; Carme Junyent, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, i Joan Mateo, professor del Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB. Cada sessió ha consistit en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida d’una taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran ara en diferents volums d’una nova col·lecció d’Edicions UB: Debats UB.

 

 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona