Trobada una mostra excepcional dʼart paleolític protagonitzada per aus i éssers humans
Si és poc habitual trobar en lʼart paleolític representacions dʼescenes en comptes de figures individuals, encara ho és més que els protagonistes dʼaquestes escenes siguin aus en lloc de mamífers com cabres, cérvols o cavalls. De fet, fins ara a Europa els prehistoriadors només havien localitzat tres escenes dʼart paleolític compartides per aus i éssers humans. Ara, un article publicat a la revista LʼAnthropologie explica com investigadors de la UB han trobat al jaciment de lʼHort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) una creació artística de fa 12.500 anys en la qual interactuen éssers humans i aus. Es tracta, a més, dʼuna escena pictòrica de trets força excepcionals: les figures semblen protagonitzar una narració sobre cacera i sobre maternitat. En el context català és una troballa cabdal, ateses les poques mostres dʼart paleolític a Catalunya, i situa aquest territori dins els corrents de producció artística del paleolític superior a la Mediterrània.
Si és poc habitual trobar en lʼart paleolític representacions dʼescenes en comptes de figures individuals, encara ho és més que els protagonistes dʼaquestes escenes siguin aus en lloc de mamífers com cabres, cérvols o cavalls. De fet, fins ara a Europa els prehistoriadors només havien localitzat tres escenes dʼart paleolític compartides per aus i éssers humans. Ara, un article publicat a la revista LʼAnthropologie explica com investigadors de la UB han trobat al jaciment de lʼHort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) una creació artística de fa 12.500 anys en la qual interactuen éssers humans i aus. Es tracta, a més, dʼuna escena pictòrica de trets força excepcionals: les figures semblen protagonitzar una narració sobre cacera i sobre maternitat. En el context català és una troballa cabdal, ateses les poques mostres dʼart paleolític a Catalunya, i situa aquest territori dins els corrents de producció artística del paleolític superior a la Mediterrània.
La peça descoberta és una pedra calcària dʼuns trenta centímetres de longitud en la qual es poden distingir dues figures humanes i dos ocells, que els investigadors han identificat com a grues. Des que es va trobar lʼany 2011, la peça ha estat objecte de tots els processos de neteja, restauració i còpia en 3D necessaris per poder estudiar-la en profunditat. Les figures van ser gravades en el bloc de pedra amb un burí de sílex, formant una composició ben ordenada, en contraposició a altres peces del mateix període.
«Es tracta dʼuna de les poques escenes trobades fins ara que comencen a apuntar el naixement dʼun art narratiu a Europa, i a més la temàtica és única, ja que combina al mateix temps una possible cacera amb una imatge de maternitat: una au amb la seva cria», explica la primera signant de lʼarticle, la investigadora ICREA de la UB Inés Domingo. «En lʼescena representada —continua lʼexperta—, les aus capten lʼatenció de dues figures humanes, que les imiten i persegueixen. Encara que desconeixem el significat de lʼescena per als habitants de la prehistòria, el que sí que ens diu la peça és que les aus no només van ser valorades com a preses de caça, sinó que també van tenir un valor simbòlic per a les societats paleolítiques europees», continua.
Segons els autors de lʼarticle, tots ells membres del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, «no hi ha dubte que ens trobem davant dʼuna fita excepcional de lʼart rupestre paleolític europeu per la seva raresa, la seva excel·lent conservació i per les possibilitats de poder estudiar-la en un context general dʼexcavació que coneixem molt bé». A més dʼInés Domingo, també signen el treball els professors de Prehistòria de la UB Pilar García Argüelles i Jordi Nadal, directors de lʼexcavació de lʼHort de la Boquera; Josep Maria Fullola, director del SERP, i José L. Lerma i la investigadora Miriam Cabrelles, de la Universitat Politècnica de València, que han treballat en la reproducció en 3D de la peça.
Lʼart paleolític de la vall del Montsant
Les altres pintures rupestres amb éssers humans i ocells que sʼhavien localitzat fins ara a Europa són les del jaciment de Lascaux, un bastó perforat descobert a lʼabric de Mège (Teyjat, Dordonya, França) i la plaqueta del gran caçador del jaciment de Gönnersdorf (Alemanya).
Els investigadors del SERP excaven des del 1979 la zona de la vall del Montsant, una àrea excepcional en troballes de lʼèpoca del final del paleolític superior. En concret, lʼabric de lʼHort de Boquera sʼexcava des de lʼany 1998 i ha proporcionat un nombrós conjunt dʼeines de sílex i dʼestructures dʼhabitació com llars de foc.
La directora de lʼexcavació, Pilar García Argüelles, remarca: «La troballa de lʼescena gravada és excepcional, i confirma la importància del jaciment i de la zona en temes dʼart paleolític al nord-est peninsular. Ben a prop hi tenim lʼúnic gravat paleolític en cova de Catalunya —el cérvol de la cova de la Taverna (Margalef de Montsant)—, i a poc més de 40 quilòmetres hi ha lʼabric del Molí del Salt (Vimbodí), amb un interessant conjunt de blocs de pedra amb animals gravats i una representació de cabanes».
El primer a identificar el gravat va ser el codirector de lʼexcavació, Jordi Nadal, que recorda el moment amb sorpresa i emoció: «Des del primer instant vaig ser conscient de la importància de la troballa, de la seva excepcionalitat; són coses que et passen poques vegades a la vida, tornar a veure una figura que sʼha passat 12.500 anys enterrada i oblidada».