Reflexions filosòfiques sobre el desacord
Els problemes que aborda la filosofia sʼhan demostrat molt persistents i duradors en el temps. Diaphora, que significa ʻdesacordʼ en grec clàssic, és un projecte finançat per la Unió Europea i coordinat per la Universitat de Barcelona (UB) que es proposa reflexionar sobre lʼaparent escassetat de solucions definitives als problemes filosòfics i sobre per què es produeixen discrepàncies entre els experts. A aquest objectiu cal sumar el repte de formar catorze joves investigadors i facilitar-los la sortida al mercat laboral, en part a través de pràctiques en institucions i ONG relacionades amb la resolució de conflictes, entre altres iniciatives.
Els problemes que aborda la filosofia sʼhan demostrat molt persistents i duradors en el temps. Diaphora, que significa ʻdesacordʼ en grec clàssic, és un projecte finançat per la Unió Europea i coordinat per la Universitat de Barcelona (UB) que es proposa reflexionar sobre lʼaparent escassetat de solucions definitives als problemes filosòfics i sobre per què es produeixen discrepàncies entre els experts. A aquest objectiu cal sumar el repte de formar catorze joves investigadors i facilitar-los la sortida al mercat laboral, en part a través de pràctiques en institucions i ONG relacionades amb la resolució de conflictes, entre altres iniciatives.
Sven Rosenkranz, investigador ICREA del Departament de Filosofia de la UB, lidera aquest projecte, en el qual també participen la Universitat de Munic (Alemanya), la Universitat de Neuchâtel (Suïssa), la Universitat de Stirling (Escòcia), la Universitat dʼEstocolm (Suècia), la Universitat dʼEdimburg (Escòcia) i lʼEscola Normal Superior (França).
«En filosofia cada vegada tenim debats més refinats i més articulats, però són debats arrelats en els que ja teníem fa 2.000 anys. Per què no convergeixen les opinions? Per què la filosofia ha tendit cap a la divergència en lloc dʼanar cap a un agnosticisme general sobre les solucions candidates? Quins són els trets del mètode filosòfic que produeixen aquesta persistència en el desacord?», es pregunta Rosenkranz. Per respondre a aquestes qüestions, cadascun dels catorze investigadors internacionals reclutats per al projecte fa la tesi doctoral al voltant de diversos problemes filosòfics relacionats amb la comprensió del desacord. Dʼuna banda, reflexionen sobre els aspectes metodològics necessaris perquè hi pugui haver un debat raonat, i de lʼaltra, estudien diversos aspectes de temes clàssics, com ara la qüestió del lliure albir i el determinisme, o les paradoxes de la lògica.
Un dels objectius generals del projecte és investigar si la dinàmica del debat filosòfic, malgrat la seva naturalesa altament teòrica, té semblances amb la dinàmica dels debats sobre qüestions més pràctiques. I així mateix, mirar dʼesbrinar si els problemes filosòfics i lʼintent de solucionar-los poden il·luminar les estratègies utilitzades en la resolució dels afers públics i, alhora, si aquestes estratègies poden il·luminar al seu torn els problemes filosòfics.
Confrontar la teoria amb el món real
A més de promoure la formació clàssica relacionada amb la recerca filosòfica, un dels objectius del projecte és apropar els joves investigadors al món laboral fora del context acadèmic. Per això, sʼhan establert acords amb organitzacions relacionades amb la resolució de conflictes. «La idea és explorar les similituds entre els desacords filosòfics i els problemes pràctics a què sʼenfronten aquestes organitzacions i, alhora, que en un entorn amb poques sortides laborals els investigadors en formació vegin més enllà de les fronteres de la seva disciplina i del món acadèmic», explica Rosenkranz.
La participació de Search for Common Ground, una ONG que té la missió transformar la manera en què sʼaborda la solució de conflictes, és un exemple paradigmàtic dʼaquest encreuament de camins entre la recerca teòrica sobre els desacords i la seva aplicació en la realitat. Els investigadors en formació de Diaphora valoren positivament aquesta possibilitat. Per Ásgeir Berg Matthíasson, que fa el doctorat a la Universitat de Stirling i ha dut a terme les pràctiques en aquesta ONG, ha estat molt reveladora «lʼoportunitat dʼaprendre com aquestes organitzacions treballen en aquest camp i com resolen conflictes reals». Dels seus estudis previs, Matthíasson ha mantingut lʼinterès en la teoria de jocs, ja que «és interessant comprovar com la teoria xoca amb la manera com les coses funcionen en el món real».
Lisa Vogt, doctoranda a la UB i que també ha fet les pràctiques a Search for Common Ground, valora lʼoportunitat de conèixer «una potencial àrea de treball fora del món acadèmic, amb informació de primera mà sobre la situació actual de diversos conflictes internacionals i els mètodes de treball per a la construcció de la pau».
En la mateixa línia, el també doctorand de la UB Matheus Valente, que en la seva tesi analitza la comunicació i lʼacord sobre diferents temes quan hi ha perspectives diferents sobre els conceptes, recorda com les seves pràctiques a lʼONG Ideaborn li han permès dʼentrar en contacte amb àmbits com la justícia transicional —els processos de transició cap a la pau—, o la resolució de conflictes en zones on hi ha hagut guerres.
Altres investigadors del projecte han fet les pràctiques a lʼInstitut Català Internacional per la Pau, lʼInstitut de la Universitat de les Nacions Unides per a la Globalització, la Cultura i la Mobilitat o el Barcelona Knowledge Hub de lʼAcadèmia Europaea. En tots els casos, lʼobjectiu que es perseguia és millorar la comprensió del desacord i la negociació fora del context merament acadèmic.
Diaphora és un projecte finançat per la Unió Europea en el marc del programa de recerca i innovació Horitzó 2020, segons lʼacord de subvenció N 675415.