Lʼimpost al carboni és la solució més eficaç per afrontar lʼemergència climàtica, afirmen els experts a les Jornades Ambientals UB-Torres

Aquestes són les principals conclusions de la trobada que va tenir lloc a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona sota el lema «Són els impostos la solució al canvi climàtic?», en la qual van participar una dotzena dʼexperts nacionals i internacionals i hi van assistir unes 200 persones. La inauguració va ser a càrrec del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, el president de Família Torres, Miguel A. Torres, i el vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca de la UB, Xavier Roigé, que va definir el canvi climàtic com «el major desafiament de la nostra història».

Miguel A. Torres va apuntar que «els polítics haurien de ser conscients de lʼextrema gravetat del canvi climàtic», i va criticar que actualment hi hagi més subvencions al petroli que a les renovables. «És un problema de tots, i cadascun de nosaltres ha de fer alguna cosa per descarbonitzar lʼeconomia», va sentenciar.

Damià Calvet va defensar la fiscalitat al carboni, tot i les dificultats amb què sʼestan trobant. «Sʼha de recaptar de manera més eficient per donar els senyals correctes i invertir en energies baixes en carboni», va assenyalar. El conseller també va destacar la declaració dʼemergència climàtica impulsada des de la Generalitat, que demostra la preocupació del Govern en aquesta matèria. «Això ens ha de portar a ser més conscients i a revisar els instruments previstos amb més celeritat», va assegurar.

Maite Vilalta, vicerectora dʼIgualtat i Acció Social de la UB, va ser lʼencarregada de centrar el tema dels impostos des del punt de vista acadèmic, entenent els gravàmens climàtics com a «mecanismes per penalitzar o castigar béns amb externalitats negatives». «Són impostos correctors de conductes, sense ànim recaptatori», va dir, però també va alertar que aquest tipus dʼimpostos són costosos de gestionar i dʼ administrar i que els governs disposen també dʼaltres instruments per regular el mercat.

Jeroen van den Berg, professor dʼinvestigació de lʼICREA a lʼICTA-UAB i catedràtic dʼEconomia Ambiental a la Universitat Lliure dʼAmsterdam, va assegurat que hi ha por i resistència per part dels governs, que es resisteixen a implementar mesures que podrien afectar negativament la competitivitat de les empreses. El professor assegura que sense una política harmonitzada que impliqui tots els països i inclogui impostos al carboni, no se solucionarà lʼemergència climàtica. Emilio de las Heras, expert en finançament internacional i autor del blog Cambio climático y economia del diari Expansión, va indicar que «Espanya necessita una llei ambiciosa de fiscalitat climàtica», amb un càrrec al carboni de forma progressiva, que sʼinternalitzi i sʼimplementi a perpetuïtat.

Gemma Barricarte, portaveu de Fridays for Future Barcelona, va lamentar la inacció dels governs i els ciutadans per frenar el desastre climàtic. «La continuïtat de la vida al planeta tal com el coneixem està al caire de lʼabisme», va assegurar, i va dir que la reducció dʼemissions és lʼúnica via possible «per assegurar-nos un futur».

Dave Sawyer, economista en cap de lʼInstitut per al Clima i el Desenvolupament Net del Canadà, va exposar el cas exemplar del Canadà amb lʼimpost al carboni, i va destacar la coordinació entre el govern federal i els governs provincials per establir els objectius i polítiques adaptades a les necessitats de cada lloc. Segons Sawyer, la quantia de lʼimpost sʼestableix en funció de la quantitat de carboni dels combustibles fòssils. Aquest impost, que el paguen els distribuïdors, repercuteix en els consumidors, però aquests reben del govern un reemborsament per pagar la factura energètica. Lʼeconomista assegura que aquestes mesures tindrien un cost més assequible si sʼimplementessin de manera global, alineant costos i aconseguint una regulació climàtica cohesionada.

El periodista Josep Cabayol, moderador de la taula rodona, va enfocar lʼemergència climàtica des dʼun punt de vista humà: «Segons l'OMS, 800.000 persones moren prematurament per les males condicions de lʼaire a Europa», i va manifestar els seus dubtes de resoldre lʼemergència climàtica amb el sistema capitalista actual. Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB, va repassar els efectes del canvi climàtic amb casos reals, com lʼacceleració de dinou dies de la floració de lʼolivera comparat amb el segle passat. Enric Tello, catedràtic dʼHistòria i Institucions Econòmiques de la UB, va posar el focus en la congruència del missatge que projecten els mitjans de comunicació i el mercat: «Sʼha dʼaconseguir que el missatge sigui congruent en totes les seves dimensions», va dir. Aida Vila, responsable de projectes d'integritat de Greenpeace Internacional, va argumentar que part de la problemàtica és del sistema, que fa que sʼassociï la recerca de la felicitat amb el creixement personal i col·lectiu, i va afirmar: «Vivim en un sistema que ens desconnecta del medi ambient». Vila va recordar que la ciutadania té el poder per votar aquells polítics que es comprometin a actuar.

Laura Rahola, responsable de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va exposar les conclusions de la jornada, en què va assegurar: «Tenim els instruments i els estudis necessaris perquè els nostres governs actuïn, amb accions coordinades i amb un gravamen al carboni que impliqui la devolució de les recaptacions a la ciutadania, ja que lʼaugment de preu podria ser la solució per canviar els hàbits de consum». Segons Rahola, les reticències dels governants podrien acabar si els tècnics els demostren que la solució és numèricament factible. El meteoròleg Albert Barniol, conductor de la jornada, va concloure que els mitjans de comunicació tenen el compromís dʼinformar sobre aquesta problemàtica.

VI Premi Torres & Earth a la Innovació Ambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, es va lliurar el VI Premi Torres & Earth a la Innovació Ambiental, que va recaure en lʼestudi Potabilització de lʼaigua i gestió de residus de Madina Souane, dels estudiants de Ciències Ambientals de la UB David Asensio, Gemma Bargalló, Lucía Blanc i Mar Pradell.

Aquest reconeixement té lʼobjectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i grups científics que actuen a favor de la preservació del medi ambient. En aquesta edició, s'hi havien presentat vuit treballs, que es van exposar durant la jornada i van ser votats pels assistents i el comitè científic de les Jornades Ambientals.