Notícies
Inici  >  Notícies > LIRA i PANTHALASSA: una doble infraestructura per estudiar la traça dels isòtops...

LIRA i PANTHALASSA: una doble infraestructura per estudiar la traça dels isòtops radiogènics i ambientals

El nou Laboratori d’Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA) està ubicat a la tercera planta de la Facultat de Ciències de la Terra.

El nou Laboratori d’Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA) està ubicat a la tercera planta de la Facultat de Ciències de la Terra.

D'esquerra a dreta, Isabel Cacho, Jaume Bordonau, Domènec Espriu, José Ramón Seoane, Albert Casas i Leopoldo Pena.

D'esquerra a dreta, Isabel Cacho, Jaume Bordonau, Domènec Espriu, José Ramón Seoane, Albert Casas i Leopoldo Pena.

Isabel Cacho i Leopoldo Pena, membres del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines, són els responsables científics de les noves infraestructures.

Isabel Cacho i Leopoldo Pena, membres del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines, són els responsables científics de les noves infraestructures.

LIRA és una sala blanca que té una classificació ISO 7 segons les normes de qualitat.

LIRA és una sala blanca que té una classificació ISO 7 segons les normes de qualitat.

PANTHALASSA és un espectròmetre de masses multicol·lector (MC-ICPMS Plasma 3) instal·lat als CCiTUB.

PANTHALASSA és un espectròmetre de masses multicol·lector (MC-ICPMS Plasma 3) instal·lat als CCiTUB.

El nou equipament permet determinar les relacions isotòpiques de la majoria dels elements de la taula periòdica, amb una alta sensibilitat en les anàlisis.

El nou equipament permet determinar les relacions isotòpiques de la majoria dels elements de la taula periòdica, amb una alta sensibilitat en les anàlisis.

12/06/2019

Recerca

Estudiar la petjada química de la contaminació ambiental des de la Revolució Industrial, traçar el cicle del carboni als oceans més profunds, millorar les eines de diagnòstic clínic o identificar casos de frau en la indústria alimentària són alguns dels àmbits d’actuació dels laboratoris LIRA i PANTHALASSA, uns equipaments de suport a la recerca únics a Catalunya ubicats en espais de la Facultat de Ciències de la Terra i dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), respectivament.

 

Les noves infraestructures s'han inaugurat el dijous 13 de de juny, a les 12.15 hores, en un acte institucional a l’Aula Magna Carmina Virgili de la Facultat de Ciències de la Terra. Hi han participat el vicerector de Recerca, Domènec Espriu; el director dels CCiTUB, José Ramón Seoane; el degà de la Facultat de Ciències de la Terra, Albert Casas, i Jaume Bordonau, professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà.


En el marc de l’acte, els investigadors Isabel Cacho i Leopoldo Pena, responsables científics de LIRA i PANTHALASSA i membres del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines que dirigeix el catedràtic Miquel Canals, han presentat la doble infraestructura. A continuació, han intervingut els experts Jamie Williams, cap de recerca i desenvolupament de l’empresa Nu Instruments; Carles Pelejero, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i Albert Soler, director del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la UB.



LIRA: una sala blanca per processar les mostres abans de l’anàlisi isotòpica 


El nou Laboratori d’Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA) està ubicat a la tercera planta de la Facultat de Ciències de la Terra i té com a finalitat la preparació química i el processament de totes les mostres que s’hagin d’analitzar després en l’espectròmetre PANTHALASSA.


«Totes les mostres han de ser purificades químicament en una sala blanca abans de fer-ne l’anàlisi isotòpica, i aquesta primera fase —que pot durar fins i tot dies— es farà als espais de LIRA», explica la professora Isabel Cacho, catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i reconeguda amb una distinció ICREA Acadèmia l’any 2018. El laboratori serà accessible per a tots els grups de recerca de la UB i d’altres centres o institucions interessats a aplicar aquesta metodologia en els seus treballs.



LIRA s’ha finançat amb ajuts procedents del Consell Europeu de Recerca (ERC) —mitjançant una Consolidator Grant concedida a Isabel Cacho el 2015—, la Universitat de Barcelona i altres projectes nacionals. El laboratori donarà suport als treballs de recerca basats en l’estudi de les variacions en la composició d’isòtops ambientals i radiogènics, procedents de la desintegració d’isòtops radioactius.



Tal com explica Leopoldo Pena, també professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, «LIRA és una infraestructura amb un enorme potencial d’aplicació en disciplines relacionades amb les ciències de la terra, com ara l’oceanografia, la paleoceanografia, la geocronologia, la petrologia o la hidrologia».

«A més —continua—, l’anàlisi d’aquests perfils isotòpics també té múltiples aplicacions en estudis sobre el medi ambient (traçadors isotòpics de contaminants), biomedicina (noves eines de diagnòstic i seguiment de malalties), farmàcia, arqueologia, fisiologia, indústria nuclear, ciències forenses, control de qualitat, etc.

LIRA és una sala blanca amb atmosfera de pressió positiva —amb control de variables com la temperatura i la humitat— i està completament lliure de metalls per evitar la contaminació de les mostres introduïdes. Està dotada de tres cabines de flux laminar vertical —estacions de treball— i de dues cabines extractores, una de les quals està dedicada exclusivament a la destil·lació in situ d’àcids inorgànics. També disposa de quatre unitats per a l’evaporació de mostres, amb un filtre addicional d’entrada d’aire, així com d’un sistema de producció d’aigua ultrapura.

Aquesta sala ultraneta té una classificació ISO 7 segons les normes de qualitat, i les estacions de treball estan reconegudes amb l’ISO 5. «Aquestes certificacions de qualitat permeten desenvolupar la preparació de mostres per a l’anàlisi d’isòtops radiogènics (per exemple, el neodimi, l’estronci o el plom) a nivell traça de mostra», detallen les investigadores Ester García-Solsona i Maria Jaume, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines.

PANTHALASSA: del gran oceà ancestral a l’estudi de les relacions isotòpiques

PANTHALASSA, que amb el seu nom evoca el gran oceà ancestral que envoltava el supercontinent Pangea, és un espectròmetre de masses multicol·lector (MC-ICPMS Plasma 3) instal·lat als CCiTUB. Aquest equipament permet determinar les relacions isotòpiques de la majoria dels elements de la taula periòdica, amb una alta sensibilitat en les anàlisis (entre 10 i 100 parts per milió).

En paraules del tècnic Eduardo Paredes (GRC Geociències Marines), «gràcies al sistema d’introducció de mostres (un dessolvatador Aridus II), es poden obtenir resultats d’alta precisió sobre quantitats traça de mostra (nanograms) i en un temps d’anàlisi d’uns trenta minuts». La mostra és introduïda en forma líquida en el dessolvatador i arriba a un plasma en què l’element és ionitzat i mostrejat.

L’acció combinada d’un camp elèctric i un camp magnètic permet separar els diferents isòtops de l’element —segons la seva massa—, els quals seran detectats simultàniament en una sèrie de dispositius que ajudaran finalment a resoldre la incògnita sobre la composició isotòpica de la mostra original.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona