Notícies
Inici  >  Notícies > Els reptes de la inducció de la lactància materna en dones no gestants

Els reptes de la inducció de la lactància materna en dones no gestants

Procediments encara poc usuals com la lactància induïda o la relactació, per part de dones que no han tingut ni un embaràs ni un part previ, són força desconeguts per la majoria de professionals de la salut, com ara llevadores i obstetres.

Procediments encara poc usuals com la lactància induïda o la relactació, per part de dones que no han tingut ni un embaràs ni un part previ, són força desconeguts per la majoria de professionals de la salut, com ara llevadores i obstetres.

18/07/2019

Recerca

Quan pensem en alletament matern, ho fem relacionant-ho amb dones que han passat per un embaràs i un part. En els darrers quinze anys, el creixement de nous models familiars ha fet que els infants arribin a les famílies per múltiples vies, entre elles l’adopció, la gestació per subrogació, o en parelles de dues dones. En aquest context, procediments encara poc usuals com la lactància induïda o la relactació, per part de dones que no han tingut ni un embaràs ni un part previ, són força desconeguts per la majoria de professionals de la salut, com ara llevadores i obstetres.

La revista especialitzada Journal of Human Lactation ha publicat un estudi elaborat per investigadores de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) sobre el procés d’inducció de la lactància materna en dones que no han passat per un part, i sobre la relactació, en el cas de dones que han alletat en embarassos previs. Es tracta d’un primer estudi qualitatiu basat en entrevistes en profunditat a prop d’una desena de dones a Espanya que han viscut la inducció de la lactància materna en maternitat per adopció, per gestació subrogada o en parelles de dues mares.

Els reptes principals que s’han identificat en l’estudi apunten a dificultats i estrès en la mare a causa de la manca d’informació per part dels professionals per resoldre dubtes i pors durant tot el procés. També es troba a faltar suport de l’entorn, que sovint qüestiona aquesta decisió. En la finalització de l’alletament, s’ha detectat una pèrdua de corresponsabilitat en parelles de dues dones, o de pèrdua en el sentiment de vinculació amb el nadó.

El treball conclou que, en un moment en què els models de procreació són plurals, els professionals de la salut han de tenir coneixements sobre la relactació i la lactància induïda per tal de proporcionar orientació i assistència adequades. «Els resultats de l’estudi milloren el coneixement sobre un procés poc conegut i poc habitual, però en augment en la nostra societat gràcies als avenços tecnològics que permeten arribar a la maternitat sense passar per un embaràs i un part», apunta Gemma Cazorla Ortiz, primera autora de l’article i professora associada a l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. Cazorla Ortiz, que fa una tesi sobre aquest tema dins del programa de doctorat d’Infermeria i Salut de la UB, assegura: «Aquest coneixement pot servir de suport per millorar les estratègies d’intervenció professional. A causa de la dificultat física del procés, el suport extern és essencial, i les participants esperaven que els professionals de la salut els proporcionessin informació i ajuda rellevants».

«Hi ha una manca de recerca sobre l’experiència de les dones que duen a terme aquests processos», apunta Josefina Goberna, professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la UB i una de les directores de tesi de Cazorla Ortiz. «Tampoc existeix una guia estandarditzada sobre mètodes per induir la lactància materna en aquests casos», destaca.

Segons Paola Galbany Estragués, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i coautora del treball publicat a Journal of Human Lactation, «les dones decideixen alletar mitjançant la inducció i la relactació per construir el vincle amb els seus fills, i aquest fet les apodera per superar tota una sèrie de reptes complexos».

A través de grups de suport a la lactància es van identificar i entrevistar nou dones, tres per a cadascun dels supòsits implicats en aquesta pràctica: adopció, gestació subrogada o parelles de dues mares. A més, dues d’elles havien alletat bessons. De les entrevistes a aquestes dones es desprèn que la principal motivació era millorar el sentiment de proximitat amb els nadons. En els casos estudiats, el procés d’inducció va durar entre un mes i mig i quatre anys. Les participants van manifestar que durant la lactància materna augmentava el vincle entre la mare i el nadó, i que aquest sentiment va tendir a disminuir després del deslletament. La mitjana d’edat de les participants va ser de trenta-tres anys, la dels infants quan va començar l’alletament va ser de disset dies, i el temps mitjà de lactància va ser de disset mesos.

Els procediments d’inducció inclouen un tractament farmacològic —tractaments hormonals que simulen les condicions de gestant—, a més de l’estimulació. Existeixen pocs casos d’inducció de la lactància en els quals només s’utilitzin mètodes no farmacològics, que a més de l’estimulació, es complementen amb herbes galactagogues —que augmenten la secreció làctia— o amb suplements dietètics.


Referència de l’article:
G. Cazorla-Ortiz, P. Galbany-Estragués, N. Obregón-Gutiérrez, J. Goberna-Tricas. «Understanding the challenges of induction of lactation and relactation for non-gestating Spanish mothers». Journal of Human Lactation. Doi: 10.1177/0890334419852939
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona