Com es pot evitar lʼabandonament de mascotes exòtiques que poden amenaçar la biodiversitat?

En el nou estudi, que revisa la regulació del catàleg nacional dʼespècies exòtiques invasores, també hi participen Josep Escribano Alacid, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Albert Martínez Silvestre i Isabel Verdaguer, del Centre de Recuperació dʼAmfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), i Ralph Mac Nally, de la Universitat de Canberra (Austràlia).

De la compra impulsiva a lʼabandonament de les mascotes exòtiques

Lʼestudi mostra que, del 2009 al 2011, es van registrar més de 60.000 animals exòtics que causaven problemes als seus propietaris a lʼàrea geogràfica del nord-est peninsular, però aquesta xifra no correspon completament amb la dels animals que van ser abandonats. «La causa principal dels abandonaments de mascotes és la compra impulsiva, i algunes dʼaquestes espècies es poden reproduir fàcilment un cop són alliberades», explica Alberto Maceda, membre també del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

«En general, sʼadquireix un animal amb molta facilitat quan és petit i encantador, però quan creix i dona problemes sʼabandona. No tots els compradors assumeixen de manera correcta la responsabilitat que implica la compra dʼun animal de companyia, i que sʼestén durant molts anys en animals de gran longevitat com ara les tortugues».

Lleis que no frenen el delicte dʼabandonar animals exòtics

Des del 2011, un reial decret prohibeix la comercialització, tinença i transport dʼespècies exòtiques invasores a tot el territori espanyol. La normativa ha estat efectiva per evitar la venda en botigues dʼanimals de les espècies de crancs, peixos, rèptils i amfibis recollides en la normativa, però no ha frenat del tot lʼabandonament dʼespècies invasores, alerta lʼestudi.

«A més de les espècies incloses en el decret regulador, hi ha moltes altres espècies que són abandonades al medi natural o que els propietaris porten als centres de fauna», detalla Maceda. El problema més greu, segons els experts, es troba en les espècies exòtiques que van ser comercialitzades en massa durant molts anys, com és el cas les famoses tortugues de Florida, que són molt petites de juvenils i quan són adultes sovint sʼabandonen al medi. «El nostre estudi —destaca Maceda— mostra que la resposta legislativa triga molt temps a tenir un efecte real sobre els abandonaments dʼespècies ara catalogades com a invasores però que sʼhan venut durant molts anys al nostre país. Aquestes mesures són poc efectives un cop lʼespècie invasora està distribuïda per tot el territori».

Si bé la llei ha estat efectiva per aturar la venda de mascotes invasores, «lʼabandonament dʼanimals també és un delicte, i no sembla que cap legislació vigent solucioni el problema», assegura lʼinvestigador. «No podem obviar que qualsevol mascota alliberada al medi natural representa un risc —a banda que no és un comportament ètic— i que, per tant, cal evitar-lo», remarca.

Defensar el benestar animal i fomentar una tinença responsable

Millorar les mesures de bioseguretat als centres dʼestabulació, canviar els criteris comercials de les espècies i instruir els compradors per potenciar una tinença més responsable són factors que podrien ajudar a reduir la taxa dʼabandonaments dʼanimals exòtics. «Cal elaborar un registre de propietaris, a més de fer més campanyes dʼeducació. Es podria plantejar lʼopció dʼexigir una certificació que avali la formació del propietari, així com lʼús de microxips i permisos especials per mantenir segons quines espècies a casa, i evitar el lliure accés a espècies que sabem que seran problemàtiques per als propietaris».

Segons els autors, cal regular més la importació dʼespècies exòtiques, ja que actualment només sʼhi incideix quan hi ha evidència científica de risc dʼinvasió biològica o quan hi ha risc dʼextinció de lʼespècie. En conclusió, seria indicat catalogar millor les espècies que els propietaris poden mantenir a casa.

No totes les mascotes exòtiques que arriben al medi són abandonades

Els experts també alerten que la prohibició sobre determinades espècies pot generar una resposta en el mercat que, paradoxalment, fomenti la venda dʼaltres animals —un recanvi comercial en la compra espècies— amb els mateixos problemes. Un exemple revelador és el de la prohibició sobre el comerç de la tortuga dʼorelles vermelles (Trachemys scripta elegans), que va introduir en el mercat altres tortugues dʼaigua dolça que generaven unes problemàtiques similars als compradors.

A més, no totes les mascotes exòtiques arriben al medi a causa de lʼabandonament. En alguns casos, el seu origen sʼexplica per la manca de mesures de bioseguretat —desinfecció dʼaigües de rebuig, etc.— a les empreses que estabulen espècies exòtiques. Així mateix, algunes mesures legislatives del passat també han resultat controvertides per a la conservació del medi ambient: per exemple, lʼalliberament de gambúsies —una de les cent espècies invasores més perilloses a escala global— per controlar les poblacions locals de mosquits.

«En problemàtiques ambientals, convé més ser proactiu que reactiu, i tendim a ser reactius. Cap mascota animal —invasora o no— pot estar sense control al medi natural i, encara menys, ser abandonada. Entre altres efectes negatius, depreden espècies natives, alteren lʼhàbitat natural i poden introduir malalties que persisteixen en la fauna nativa fins i tot quan lʼanimal domèstic portador —exòtic o no— hagi desaparegut», conclou Maceda.