Notícies
Inici  >  Notícies > ‘La ciencia en la literatura’ guanya el Premi Nacional d’Edició...

‘La ciencia en la literatura’ guanya el Premi Nacional d’Edició Universitària com a millor llibre de divulgació científica

 

 

13/11/2019

Cultura

El llibre La ciencia en la literatura. Un viaje por la historia de la ciencia vista por escritores de todos los tiempos (Edicions de la UB, 2018), de Xavier Duran, ha estat guardonat com a millor obra de divulgació científica en els XXII Premis Nacionals d’Edició Universitària, uns guardons que atorga la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

El premi, que recolliran l’autor i el vicerector de Projecció i Internacionalització de la UB, Àlex Aguilar, es lliurarà el dijous 14 de novembre en el decurs de l’assemblea de la UNE, que té lloc a Cadis.

 

Un jurat format per Ernesto Pérez Zúñiga, de l’Institut Cervantes; Manuel Rodríguez Rivero, crític literari; Carmen Rodríguez Santos, d’ABC Cultural; Nuria Azancot, d’El Cultural d’El Mundo; Iker Seisdedos, d’El País, i Pampa García Molina, del Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC), ha destacat el fet que l’obra de Duran tracta «un tema clàssic en estudis sobre sociologia de la ciència però poc conegut del gran públic». La directora d’Edicions UB, Meritxell Anton, ha destacat en una entrevista a Unebook que «aquest llibre ofereix una panoràmica àmplia de la història de la ciència a través de la lectura directa dels textos literaris».

El llibre de Xavier Duran, que en la seva edició catalana ja va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or en la categoria de recerca el 2015, proposa un viatge per la història de la ciència a través de la literatura de tots els temps, en un recorregut que comença amb Homer i arriba fins a l’actualitat, passant per una amplíssima sèrie d’autors, que inclou, entre molts altres, Shakespeare, Dickens, Tolstoi, Verne, Melville, Salvat-Papasseit, Foix, Kerouac i Mann.

En aquest volum, que forma part de la col·lecció Catàlisi de divulgació científica, Xavier Duran aplega referències a obres de tots els gèneres, tant de l’àmbit de la narrativa, la poesia i el teatre, com de les memòries i l’assaig. Ofereix un panorama literari molt ampli, dels orígens a l’actualitat, que abasta gairebé trenta segles. Atès que la relació entre la ciència i la literatura és un aspecte poc conegut ―malgrat que en les darreres dècades ha estat objecte de molts estudis, sobretot en l’àmbit anglosaxó―, l’autor ha fet un esforç de contextualització de l’entorn científic, social i cultural per tal d’explicar la influència de la ciència en un escriptor o en una obra determinada. Estructurat cronològicament, el llibre no renuncia a seguir un fil temàtic quan convé: per exemple, quan es parla de les teories geocèntrica i heliocèntrica o quan s’exposa l’evolució de la medicina entre els segles XV i XVIII, s’esmenta Shakespeare, un autor que es va referir sovint a l’astronomia i la medicina en les seves obres.

Per bé que repassa de manera exhaustiva la literatura anglosaxona, Duran també s’atura en autors i obres d’altres tradicions occidentals, com l’espanyola i la llatinoamericana, la francesa, la italiana, la portuguesa, l’alemanya i la russa. Pel que fa a la literatura catalana, s’hi esmenten exemples tan significatius com Tirant lo Blanc, Narcís Oller, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Josep Pla o Llorenç Vilallonga.

D’altra banda, Xavier Duran apunta que, si bé les edicions d’obres literàries solen incloure informació ―al pròleg, a les notes a peu de pàgina...― sobre la vida dels autors i el seu entorn per poder comprendre i valorar millor les seves obres, no és gaire habitual trobar-hi una anàlisi del context científic que, en molts casos, contribuiria a facilitar-ne la lectura. Per exemple, per entendre els versos de Shelley és important conèixer la situació de la ciència al segle XVIII i principis del XIX i la passió que despertava en aquest poeta; o, en el cas d’algunes obres del segle XIX amb referències mèdiques, costarà d’aprofundir-hi si no tenim present el marc científic i mèdic que va portar a plantejar certs arguments i personatges. És per això que la ciència ajuda a entendre la literatura, però també a la inversa: moltes obres literàries ajuden els historiadors de la ciència en les seves recerques, i els lectors en general a reflexionar sobre els problemes ètics que suscita la recerca.

En la conclusió, l’autor posa en evidència la relació ―i de vegades la tensió― entre la creació científica i la literària al llarg dels darrers tres mil anys. Finalment, el llibre inclou una àmplia bibliografia de les obres consultades i referenciades.

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 sota la direcció de David Bueno amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura científica d’un públic ampli, tant d’especialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a l’abast dels lectors la recerca que es duu a terme en l’àmbit universitari. Els darrers títols publicats són Atles del mar, de diversos autors, La cara amable dels bacteris, d’Anna Maria Solanas, L’embrió inconformista, de Jordi García-Fernández i David Bueno, i Esport i salut, de Manuel Suárez.

 

Xavier Duran és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa El medi ambient a TV3 i actualment és redactor especialitzat en temes científics als serveis informatius d’aquesta cadena. Ha guanyat diversos premis literaris d’assaig —el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Joaquim Xirau—, de narrativa —el Marià Vayreda— i de divulgació —Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Autor de més d’una trentena de llibres, recentment ha publicat Les històries que les paraules amaguen; L’artista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència; Franquisme via satèl·lit. Sputnik, Apollo i guerra freda a la premsa de Barcelona; Molècules en acció. Del big bang als materials del futur; Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més), i 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona