LʼIRED reivindica el paper de la recerca en educació per fer front als desafiaments socials i educatius actuals
«Els educadors han de defensar que els ciutadans crítics són indispensables per a la democràcia. Els estudiants han dʼaprendre com funciona el poder per aprendre com governar i deixar-se governar». Amb aquestes paraules, un dels màxims representants de la pedagogia crítica, Henry Giroux, donà el tret de sortida a la 1a Conferència Internacional de Recerca en Educació (IRED19), que va tenir lloc els dies 4 i 5 de novembre a la Universitat de Barcelona.
«Els educadors han de defensar que els ciutadans crítics són indispensables per a la democràcia. Els estudiants han dʼaprendre com funciona el poder per aprendre com governar i deixar-se governar». Amb aquestes paraules, un dels màxims representants de la pedagogia crítica, Henry Giroux, donà el tret de sortida a la 1a Conferència Internacional de Recerca en Educació (IRED19), que va tenir lloc els dies 4 i 5 de novembre a la Universitat de Barcelona.
En la seva conferència, titulada «El paper dels educadors i les beques públiques en temps de tirania», Giroux va subratllar la importància que lʼeducació es reafirmi com a bé públic per recuperar el seu impuls democràtic. Es va mostrar a favor de reivindicar-la com un dret i no com un privilegi, perquè «si seʼn limita lʼaccés, es reprodueixen les desigualtats socials». Així mateix, va destacar el paper de lʼeducació per a una ciutadania responsable i críticament implicada en la societat, imprescindible per a lʼexercici de la democràcia i per tal de desenvolupar un discurs crític de responsabilitat.
Un dels altres ponents destacats del congrés va ser Boaventura de Sousa Santos, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Coïmbra, que va impartir la conferència «Educar entre la por i lʼesperança». El sociòleg va posar en relleu la importància de «lʼeducació com a eina per reequilibrar la por i lʼesperança en la societat actual» i va defensar que «cal una nova epistemologia, la del sud epistèmic, que ajudi a transformar el món i convidi a parar més atenció als coneixements nascuts de la lluita contra la dominació del capitalisme, el colonialisme i lʼheteropatriarcat». «Lʼobjectiu de lʼeducació —va dir— és expandir la subjectivitat per crear individus amb futurs compartits». Sousa Santos va acabar la seva intervenció amb una crida molt clara: «És temps de crear rebels competents».
Marina Garcés, filòsofa i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, va ser lʼencarregada de tancar lʼesdeveniment amb la conferència «El contratemps de lʼemancipació. Reflexions des de lʼeducació», en la qual va definir el concepte dʼemancipació com «la capacitat de relacionar-se amb els problemes comuns a través del pensament propi». Garcés va afirmar que «lʼeducació des del punt de vista emancipador és la pràctica dʼacollir lʼexistència i la dignificació» i va explicar que «sʼha dʼenfocar lʼeducació com una eina per crear un nou vincle social que sigui emancipador i sʼutilitzi de forma equilibrada i no per contribuir a crear noves formes de distinció i jerarquització», una idea molt ben acollida pels professionals assistents i que va crear un ampli espai de debat en el torn de preguntes posterior.
Dos dies dʼintens debat sobre el futur de lʼeducació
Va inaugurar la conferència Domènec Espriu, vicerector de Recerca, en representació del rector, i hi van intervenir Roser Boix, degana de la Facultat dʼEducació; Antonio Bartolomé, director de lʼInstitut de Recerca en Educació (IRE); David Gallardo, vicedegà de Recerca i Innovació de la Facultat de Psicologia, i M. del Mar Camacho, directora general dʼInnovació, Recerca i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya. Tots els ponents van coincidir a considerar lʼeducació com una eina fonamental per al desenvolupament de les persones i van destacar que la conferència suposava una gran oportunitat per consolidar la recerca en educació en el marc internacional.
Al llarg dels dos dies, es van crear llaços entre diversos instituts de recerca en educació, incloent-hi lʼIRE, organitzador del congrés, i instituts dʼuniversitats com ara la les Illes Balears, Salamanca, Girona, Oviedo i Santiago de Compostel·la.
Van clausurar lʼacte Ana Ayuste, vicedegana de lʼÀrea de Recerca, Doctorat i Comunicació de la Facultat dʼEducació, Teresa Lleixà, secretària de lʼIRE, i Jesús Salinas, director de lʼInstitut de Recerca i Innovació Educativa de la Universitat de les Illes Balears. Tots tres van concloure que lʼIRED19 havia assolit els objectius amb els quals sʼhavia iniciat el projecte: crear un espai per compartir recerques, inquietuds i reptes entre investigadors, i reforçar la cooperació amb la comunitat internacional. En total, han participat en aquesta primera edició més de 250 professionals de 17 països i sʼhi han presentat 138 comunicacions.
LʼIRED vol ser una conferència de referència en el món de la recerca educativa i, per això, el 2021 tindrà lloc la 2a Conferència Internacional de Recerca en Educació (IRED21), a la Universitat de Salamanca.